Identitats i territoris imaginaris? Llocs, fluxos, fronteres i sociabilitat virtual

Abstract

Aquesta comunicació té per objectiu analitzar la possible reproducció d'una gramàtica moderna de les identificacions col•lectives locals i nacionals, a Internet. A partir d'una entrevista per xat i d'entrevistes "reals" a quinze usuaris d'Internet en una biblioteca de la Cerdanya, s'estableix que la sociabilitat virtual a través del xat és un espai que contribueix a experiències de desterritorialització i reterritorialització i que està lligat a l'espai "real" quotidià, per relacions i vincles semblants als que s'hi produeixen. Això s'observa tant en l'ús del xat per contactar persones reals i, en alguns casos, conegudes, com per la creació i ús de canals locals, en què els usuaris es refereixen a esdeveniments del món local, i interactuen amb persones conegudes.

Introducció

Un dels focus centrals d'interès de les Ciències Socials i, de fet, d'interès social, avui, és la globalització. En el camp dels experts trobem qui es mostra escèptic respecte que sigui alguna cosa nova i qui la considera una mena de revolució innovadora sense precedents. No hi falten tampoc postures més o menys crítiques (1). A nivell social, hi ha partidaris i detractors del fenomen. Pràcticament en tots els debats ocupen un lloc privilegiat les noves tecnologies de la informació (i de fet, en són una via d'àmplia difusió), i particularment Internet. Si els fluxos, els contactes, la virtualitat, la relativització dels territoris i de les identitats, l'obertura de nous mercats, les formes de consum i la pluralitat de marcs simbòlics són patrons de l'actual era moderna avançada, postmoderna, o globalitzada, segons com se l'anomeni, un dels marcs privilegiats en què semblen manifestar-se és la xarxa de xarxes informàtiques. Aquest treball resulta d'una inquietud que va despertar en qui escriu el desenvolupament d'aquest fenomen a la Cerdanya (Pirineu català), mentre hi feia treball de camp etnogràfic sobre fronteres, identitats col.lectives i espais de sociabilitat.

Vaig topar amb la qüestió l'octubre del 2001. Havia residit en aquella comarca durant un any, el 1996-97, i havia fet diverses estades fins el 1999. A la biblioteca pública de la capital, en aquell temps, no havia vist més que un ordinador connectat a Internet. Es podia reservar hora i generalment no es pagava la connexió. Era bastant fàcil utilitzar el terminal, ja que l'afluència de gent era escassa. Quan hi vaig tornar el 2001 hi havia fins a cinc terminals connectats a la xarxa, i el seu ús es pagava amb unes dues-centes pessetes l'hora. Pel que vaig veure, els ordinadors eren força utilitzats, especialment per la tarda. La recerca que estava duent a terme no havia incorporat cap reflexió sobre aquesta font d'innovació, però la realitat m'hi va obligar.

En la recerca em preguntava per la construcció d'identitats nacionals en un territori geogràficament continu, però partit per la frontera franco-espanyola des de 1659. Particularment volia conèixer si les relacions i els espais de sociabilitat tenien algun paper en els processos d'identificació i categorització nacionals i en la construcció de fronteres simbòliques. Volia saber, també, si la frontera territorial incidia en aquelles relacions i processos productius. Els resultats van destacar que els habitants de la Cerdanya defineixen el seu teritori i s'identifiquen nacionalment tenint com a referent el model modern d'Estat nació. En el context local, es reproduïen les identitats nacionals i la frontera territorial, a través de les interaccions quotidianes, i això tot i que la línia territorial era fàcilment superable i que, de fet, el seu creuament havia motivat i encara motivava relacions entre gent de banda i banda de la ratlla. En la tesi en què vaig defensar aquells resultats i la seva anàlisi, Internet només va aparèixer de forma molt puntual, en un breu apartat sobre el xat i la sociabilitat informal. Aquest treball és una forma d'aturar-m'hi amb més detall.

La font principal seran entrevistes semi-dirigides efectuades a quinze usuaris del servei de connexió a Internet de la Biblioteca Comptat de Cerdanya, de Puigcerdà i una entrevista oberta feta per xat a un noi de la Cerdanya espanyola, usuari asidu de canals locals de la comarca. L'anàlisi de les dades qualitatives obtingudes, tenint en compte el treball previ realitzat a la Cerdanya, serviran per reflexionar sobre la relació complexa i ambivalent entre l'espai dels fluxos i l'espai dels llocs, i, concretament, per veure si territoris, fronteres i identitats col.lectives es veuen reflectits a les formes de sociabilitat a Internet, en el cas de la Cerdanya.

Fronteres i territoris en la construcció d'identitats nacionals

Des d'un punt de vista constructivista (2), tota identitat col.lectiva resulta d'un doble procés d'identificació (intern, del propi subjecte) i de categorització (extern, per part d'altres subjectes) (JENKINS, 1996), i es manifesta en un moment fenomenològic a través de sentiments, consciència, creences i definicions de la identitat, per part dels individus, que en condueixen el comportament. La interiorització de la identitat es produeix en un moment genètic en què es desenvolupen mecanismes de producció i reproducció de la identitat (PEREZ-AGOTE, 1986:89). En tots dos moments és fonamental la interacció social en què esdevenen significatius un seguit d'aspectes. En referència a les identitats nacionals, Anthony Smith (1991:25) cita cultura, llengua, territori i història. Tots ells se'ls pressuposa lligats a un context territorial denominat amb un cert nom, i reconegut com a delimitat (especialment en el cas de les fronteres internacionals).

La construcció i manifestació d'identitats parteix de tres nivells: micro, meso i macro (MARTINIELLO 1995). El primer està conformat per accions i discursos individuals, i per interaccions concretes. El segon el constitueix la participació de l'individu en col.lectius específics, i les interaccions socials, algunes de les quals el lliguen a instancies institucionals superiors. El darrer nivell està format per arranjaments estructurals produïts per la interacció entre Estats nació, mass media i processos generals de modernització (i particularment urbanització) i globalització. En el cas que ens ocupa, ens interessen particularment els dos primers nivells, a on actuen els individus amb els seus discursos i pràctiques en la interacció i a on trobem la sociabilitat tal com l definí Agulhon (1981:11), en un sentit restringit "La vida dels grups intermedis, aquells que s'insereixen entre la intimitat del nucli familiar i el nivell, ja abstracte, de la instància política" i en un d'ampli, "Els sistemes de relacions que confronten els individus entre ells o que els ajunten en grups més o menys naturals, més o menys constrenyedors, més o menys estables, més o menys nombrosos". Pel que fa al nivell macro, tindrem en compte el rol de les noves tecnologies com a expressió del moviment de fluxos i la redefinició de les coordinades espai-temps, avui, en la globalització.

Com va apuntar Barth (1976), els límits simbòlics entre grups es dibuixen en el contacte entre els seus membres i, de fet, la interacció social s'hi fonamenta, en bona part. Podríem dir, doncs, que les categories i les identificacions col.lectives són imprescindibles pel mutu reconeixement dels subjectes, en les relacions entre ells. La creació de sentit en la vida quotidiana es dóna en el procés constant de socialització (BERGER & LUCKMANN, 1988) de subjectes que, en principi, habiten territoris reals i concrets. En aquest procés, a més, els individus van acumulant formes de capital (social, simbòlic, cultural, econòmic) en camps diversos (cultural, financer, social?) a partir de les quals es genera el que Pierre Bourdieu denominà habitus, i que es pot definir com un sistema d'esquemes de producció de pràctiques i d'esquemes de percepció i d'apreciació de les pràctiques que permet un món amb sentit comú (BOURDIEU, 1988:134-5). En el cas de la identitat nacional, la producció d'aquests esquemes està àmpliament institucionalitzada per l'acció de potents agents polítics que cerquen la seva legitimació, sovint, per un reconeixment col.lectiu que facilita el consens. El que en aquests casos es reconeix és la pertinença a un mateix col.lectiu, amb arguments que apel.len a la solidaritat i a la integració grupal, en el marc d'un territori delimitat per fronteres físiques, que hom considera reals.

Els espais de sociabilitat, marc d'interacció social, són escenari privilegiat de construcció i manifestació d'identitat en els nivells meso i micro. En ells els individus poden reconèixer-se mútuament, participar en accions socials i accedir a recursos materials i simbòlics. En definitiva, la sociabilitat, en un sentit ampli, fa possible que un individu es converteixi en subjecte social. En la interacció social, els individus negocien la el seu lloc en el món social, en contacte amb altres, com a individus o com a membres de col.lectius locals o supralocals. L'experiència local (derivada de viure en un lloc físic) mediatitza la identificació i la categorització nacionals. Quan hom es reconeix i és reconegut part d'una família, veïnat, associació, secta o grup d'amics localitzat, es fa possible, per a ell, sentir-se membre d'una comunitat (COHEN, 1982:16). En el si d'aquest grup reduït de subjectes significatius tenen lloc discursos i pràctiques que apropen les persones a àmbits col.lectius que els transcendeixen. Així, l'experiència personal es converteix en mitjà per pertanyer al poble, a la nació o a la comarca, àmbits omplerts de contingut amb un bagatge simbòlic que inclou un gentilici i un territori delimitat per fronteres.

Amb tot, les fronteres territorials estan carregades d'ambiguïtats i contradiccions ja, d'entrada, perquè són sempre permeables i conviden al seu creuament. Simbòlicament, s'han establert amb un significat parell al de les portes, que, com va indicar Simmel (1986:31), com que es poden obrir, el seu tancament indica un aïllament de l'exterior que una paret divisòria: "Es esencial para el hombre, en lo más profundo, el hecho de que él mismo se ponga una frontera, pero con libertad, esto es, de modo que también pueda superar nuevamente esta frontera, situarse más allá de ella" (SIMMEL, 1986:31).

Sense oblidar que les fronteres internacionals afecten directament la vida de persones concretes (inmigrants que veuen prohibit el seu creuament, per exemple), el territori que les contorneja (les zones frontereres o borderlands) és espai potencial d'hibridació, que posa en conflicte la pretesa univocitat de la relació entre cultura(es), identitat(s) i territori(s) (GARCÍA CANCLINI, 2000; ROSALDO, 1991; GUPTA & FERGUSON, 1992). Els fluxos transnacionals de capital econòmic, persones, mercaderies, missatges mediàtics, símbols i valors i tecnologia, configuren sengles panorames en la globalització (APPADURAI, 1996), als quals és consubstancial el fet de transcendir les fronteres territorials dels Estats nació. És més, els paisatges de la globalització es poden experimentar, en la imaginació, més enllà dels territoris reals, amb la recreació o la creació de circumscripcions diferents a les establertes en el present. La realitat virtual, aleshores, sembla superar la realitat tangible. Ara bé, fins a quin punt la construcció de la primera es fa amb una gramàtica diferent a aquella amb la qual s'edifica la segona? I, més específicament, hi ha identitats i fronteres en l'espai virtual?

Fronteres, territoris i identitats en l'espai dels llocs i en l'espai dels fluxos

Una dinàmica de fluxos múltiples constitueix la globalització (APPADURAI, 1996), especialment basada en una internacionalització d'economia, tecnologia, finances, comunicacions i producció cultural, en el que seria un pas més en la implantació del capitalisme com a sistema (COMAS D'ARGEMIR, 1998:7). La revolució tecnològica en el camp de les comunicacions és un dels aspectes principals del procés i, entre altres coses, implica una modificació de la noció d'espai, contribuint a una major importància dels fluxos, front la preponderància dels llocs.

El contacte continuat amb l'entorn físic i social que ens envolta conforma el context local. En aquest entorn, les relacions de sociabilitat tenen un lloc privilegiat i amb elles trobem les identitats col.lectives fonamentades en territoris "reals". Com que a Internet (i més específicament, en els canals de chat) es retroben aquestes relacions, podem pensar que hi són presents també aquelles identitats. Ens podem preguntar, per això, si en la xarxa de xarxes s'ensopega amb realitats conegudes i materials vells, amb una nova forma d'expressió.

En el procés de globalització l'espai es concep com un tot indissoluble, lligat a una major mobilitat i contacte entre subjectes, informacions i discursos. En paraules de Castells (1998), l'espai dels llocs ?arrelat en la història de l'experiència comuna dels subjectes- ha deixat de ser l'únic dominant per passar a tenir una relació dialèctica amb un espai dels fluxos, format a partir de relacions virtuals i de corrents d'informació entre indrets inconnexes. Aquesta concepció de l'espai dels fluxos és pròpia d'una època que l'autor anomena "era de la informació".

En aquesta era han sorgit tota una sèrie d'elements encaminats a la major comoditat i autonomia de l'individu, especialment a l'hora d'accedir personalment o a distància a indrets, objectes i persones que es troben en un espai no definit per la continuïtat amb el lloc a on hom es troba. Aquest és un fet que es dóna a la Cerdanya com es pot donar, per exemple, a Barcelona i que d'alguna manera posa de manifest l'extensió arreu d'elements que formen part d'un estil de vida comú a subjectes que habiten quotidianament indrets ben allunyats.

L'espai lloc ?espai real- coexisteix en relació amb l'espai dels fluxos, un espai mòbil, canviant i fonamentalment virtual, que és molt present en les noves tecnologies de la comunicació. A través d'elles els individus poden comunicar-se entre ells en una relació de negació de lloc i temps físics, en un espai dels fluxos. L'anomenat "xat" és un exemple de com s'estableixen relacions socials en l'espai dels fluxos, a través d'internet. D'entrada, els subjectes són individus més o menys anònims (que poden ser cerdans reals o ficticis), amb o sense intenció de saber-ne l'origen i identitat, i cercant o no un contacte posterior més enllà de la xarxa. Com ha mostrat Mayans (2002), es tracta d'una via de comunicació fonamentalment narrativa, particularment diferent, pel que fa les formes de definició d'Ego, del que podríam qualificar com a món real. En el xat imperen l'anonimat, l'elecció individual i, en general, la situació de comunicació bàsicament entre individus que es defineixen com a personatges que poden fàcilment emprar màscares per presentar-se a ells mateixos. La fragmentació de rols i l'ampli ventall de vincles que es poden desplegar en aquest context relaciona,, en fan un exponent de les relacions socials pròpies d'un context urbanitzat (MAYANS, 2002:202).

Però, existeixen els mitjans de comunicació independentment d'aquells subjectes que els utilitzen per comunicar-se? És la fragmentació d'aquests subjectes, quelcom independent d'una gramàtica moderna, basada -entre altres- en referents i relacions territorialitzades? Les relacions entre cerdans es poden donar a través de telèfons cel.lulars o per correu electrònic sense que això impliqui un canvi substancial en el contingut de la relació. Es pot dir que les relacions entre cerdans i individus d'indrets allunyats són més fàcils, i que l'establiment d'una relació entre individus es pot donar, també, amb més facilitat, però aquestes relacions segueixen essent qualificades amb conceptes utilitzats en la vida real, i bàsicament com "amistat" o "familiaritat". Es dóna la possibilitat de mantenir relacions amb gent distanciada en l'espai físic o real i accessible en l'espai dels fluxos o espai virtual, però no representa la completa substitució del contingut dels tipus de relació social ni la desaparició del lloc "real" i de les fronteres.

El xat es concep com una forma de conversa entre persones, en temps real, a través de la xarxa, en què cada individu es relaciona amb un pseudònim (nick), que generalment no coincideix amb el seu nom real. Els múltiples servidors de xat tenen diversos canals de connexió cadascun, d'acord amb temes específics (informàtica, esports, amistat, sexe, negocis?) o també amb llocs. En el cas d'alguns servidors espanyols, es pot triar la llengua de les converses entre més d'una opció (espanyol, català, gallec, castellà).

El "xat" esdevé una forma peculiar d'establir i mantenir relacions de sociabilitat, i de reproduir l'existència tant de fronteres com de contextos locals, tot i manifestar-se a través de fluxos i d'un espai virtual. Alguns casos serveixen per il.lustrar això. El primer cas és una entrevista feta per xat a una persona amb qui prèviament s'havia contactat telefònicament. La conversa es va donar a les sis de la tarda, en un canal del servidor IRC Hispano, de nom "Puigcerdà", i la persona en qüestió (de nick "syxt") era un noi de 18 anys, alumne del centre d'ensenyament secundari de Puigcerdà, capital de la Cerdanya. Una comarca partida, des de 1659, per la frontera hispano-francesa, encara que sense cap element geogràfic que justifiqui plenament la divisió.

Syxt entra a diversos canals, "per xerrar amb gent". En alguns casos no coneix els interlocutors, però no sempre és així. Als canals "Puigcerdà" i "Cerdanya" coneix la majoria de persones que s'hi connecten. La connexió a uns canals o altres respon a motivacions diferents:

Si vols coneixer gent, canals amb molta gent, i si el que vols es xerrar una estona amb el amics o parlar de treballs de l'Institut pos el #puigcerdà mateix o altres. (3)

Aquests "altres", poden ser els canals "Cerdanya", "Puigcerdà" o "Bellver", que corresponen amb la comarca o amb poblacions concretes. En aquest sentit, s'associa la trobada amb amics i persones conegudes, a l'entrada en aquests canals que s'identifiquen pels noms i per la seva concepció, amb llocs específics. Amb tot, no existeix cap canal sobre la Cerdanya francesa, ni sobre cap de les seves poblacions específiques. Com reconeix el mateix Syxt, no ha entrat mai cap francès als canals de la Cerdanya espanyola i, de fet, ell no n'ha conegut cap (almenys virtualment) .

De fet, les fronteres internacionals es reprodueixen en l'espai virtual amb la ubicació de les relacions entre internautes en canals que es troben en un territori virtual delimitat que es corresponen a un lloc entès com he dit anteriorment (el context local configurat per relacions socials entre subjectes coneguts, en indrets coneguts, en un territuri real, i no virtual). La referència a llocs específics es produeix a través del mateix nom d'aquests canals cerdans, o per les converses. En el canal denominat "Cerdanya", per exemple, mentre esperava l'entrada de Syxt, vaig assistir a un xat entre diverses persones. Entre altres coses, van fer referència al final de curs del "cole", i un dels xàters va proposar als demés que anessin al camp de futbol d'Alp (poble de la Cerdanya espanyola), a on es feia una arrossada per celebrar l'acabament del curs. La realitat virtual i la real es troben, doncs, relacionades. En ocasions entra gent de fora als xats que conversa amb els cerdans i que, posteriorment, els coneix a la Cerdanya perquè "queden" amb ells. Aleshores passen a la dinàmica de trobades reals en locals, principalment, de Puigcerdà.

Per tant, els llocs reals i el context social local reapareixen en la xarxa i hi mantenen relació, de manera que l'atemporalitat, la immediatesa dels fluxos, l'anonimat pressuposat de les trobades, no són les úniques característiques del mitjà virtual. En les trobades es pot "fer amics" o es pot "lligar", però les trobades "reals" i "virtuals" són diferents. Syxt, per exemple, explica que:

El xat permet que et deixis anar mes costa menys parlar amb una noia si tens vergonya a la vida real.

P: Ja. I escolta, a on has fet més amics, al xat o en persona?

Per irc bastants pero a la vida real tb

P: Hi ha alguna diferència entre uns i altres?

Doncs si els del xat son mes obert? expliquen mes els seus problemes

En la xarxa, la relació es vesteix d'un anonimat i distància que faciliten la deshinibició i, en alguns casos, la confiança. Com ha suggerit Mayans (2002), aquest fet es troba destacat en els arguments de detractors i partidaris del xat, en termes d'impostura o creativitat imaginativa. Per exemple, una noia colombiana de 29 anys, resident a Puigcerdà, afirmava que "el chat es una sarta de mentiras", fent referència a la facilitat per amagar la pròpia identitat i característiques reals. Una facilitat que, per altres persones, es considera un avantatge del xat. Una altra noia, per exemple, valorava positivament que "en el chat et pots fer el teu món i que no sigui veritat".

Amb tot, es pot fer xat a través de programes que permeten identificar la "màquina" des de la qual es connecta l'interlocutor, de manera que, en part, se'l pot reconèixer (com a mínim, en tant que participant de xats). D'altra banda, quan no es coneix la persona, un dels primers objectius de la interacció pot ser intentar saber de qui es tracta, la qual cosa de vegades s'aconsegueix, i pot ser el primer pas per iniciar una relació que pot comportar el contacte real. Altres vegades no interessa aquest contacte, i la relació es deixa, tot sortint del xat privat en què se sol desenvolupar. Una cosa que es pot fer amb gran facilitat, i que alguns xàters valoren com una virtut del mitjà. No obstant, el contacte real també pot ser previ i fins i tot el nick pot ser el mateix nom real, o tenir-hi una relació molt directa. És el cas de "Arse", un bolivià de 26 anys que fa xat amb amics i familiars del seu país a través de la xarxa i la utilitza, doncs, com a mitjà de comunicació amb persones amb qui prèviament mantenia relació. Una cosa semblant passa amb una dona, també boliviana, de 28 anys, que utilitza el seu nom real com a nick per fer xat amb el seu marit, que està a Bolívia.

Per tant, els xats serveixen per a mantenir relacions puntuals i esporàdiques, en alguns casos per divertir-se amb una relació basada en l'anonimat real, i camuflada amb elements ficticis (edat, gènere o lloc de residència), però al mateix temps valen per a establir i/o mantenir relacions d'amistat i parentiu. A més, Internet facilita la trobada a persones amb aficions i interessos comuns, i el contacte entre individus a milers de quilòmetres de distància.

Tots aquests casos (excepte el de Syxt), els vaig conèixer a través de breus entrevistes a un total de 15 usuaris del servei d'Internet de la biblioteca pública de Puigcerdà. Em va cridar l'atenció que en alguns casos eren persones molt joves, i que la gran majoria d'elles duien telèfon mòbil. En un cas, confluïen diverses formes de comunicació. Una noia de Guils (Cerdanya espanyola), de 13 anys, m'explicava com, a través del xat i l'e-mail contactava amb el seu pare (resident a Granada), amb el seu tiet (que està passant uns mesos a Colòmbia) i amb amics de Barcelona (estiuejants) o de l'escola, que ja coneixia prèviament. També ha conegut llatinoamericans i espanyols a través del xat, amb qui manté correspondència postal escrita. Mentre li estava fent les preguntes, el seu mòbil va sonar fins a tres vegades. Després va seguir teclejant, mentre de tant en tant, contestava alguna trucada telefònica.

Aquestes observacions, més la constatació de la major oferta i demanda del servei públic d'Internet a la Biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerdà, posen de manifest l'ús creixent de les noves tecnologies de la comunicació, per part de gent que resideix a la Cerdanya. Es dóna el cas que pels cerdans francesos representa una connexió molt més barata que el que poden trobar a la Poste, a casa seva o en un cibercafè que hi ha a Font-romeu. Ací les noves tecnologies es lliguen al món real, és a dir, pel marc sociopolític marcat per les fronteres internacionals.

Val a dir que molts dels usuaris del servei a la biblioteca de Puigcerdà són gent procedent de fora d'Europa. En aquests casos s'utiltiza el mitjà per comunicar-se amb indrets llunyans, mantenint llaços i relacions per sobre les fronteres. Coincideix un augment de l'ús de noves tecnologies amb l'arribada de població forana (interior de França o Amèrica Llatina), que troba en Internet un recurs per conèixer les notícies que es produeixen al seu país, i per mantenir el lligam amb la seva xarxa personal, a la vegada que experimenten una desterritorialització i reterritorialització de la seva experiència quotidiana, entenent aquests conceptes a partir de García Canclini (1992) i Tomlisson (2001). És a dir, que aquesta experiència mostra, d'una banda, una tendència a la desvinculació de l?experiència cultural respecte del lloc físic (més concretament, del territori). Això no vol dir que el lloc perdi importància, sinó que el viatge, el moviment i una mena de consciència global el relativitzen. Però al mateix temps, de manera correlativa a aquest procés, sorgeix la reterritorialització, com un intent de restablir una llar cultural per, d'alguna manera, refermar la pròpia identitat personal en un territori. En aquest segon punt, el xat esdevindria una via per retrobar virtualment un context territorial conegut, per mitjà del contacte amb un espai social originat en un altre indret.

L'espai dels fluxos i l'espai dels llocs conflueixen a través de les relacions socials, i mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació. En la virtualitat es troben referents al context local i al context nacional, que continuen, doncs, essent fonamentals en la identificació, la categorització i les relacions socials. De manera que, sigui per canals virtuals o reals, la sociabilitat informal té un paper molt important en la reproducció de les identificacions nacionals i de les fronteres simbòliques. Tot i que supera fronteres territorials, com a via de socialització incorpora simbòlicament l'existència de la ratlla, al mateix temps que la supera.

Conclusions

Les noves tecnologies de la comunicació, i particularment internet, promouen una diferent concepció del temps i de l'espai, i traslladen les relacions socials a un escenari virtual propi del que seria un espai dels fluxos, caracteritzat per la interconnexió i la relació simultània entre persones molt allunyades en l'espai físic, i per la mobilitat de discursos i d'informacions. En contraposició, l'espai dels llocs es definiria en contactes físics en indrets localitzats, i es caracteritzaria per la proximitat entre els subjectes que interactuen. Ara bé, espai dels llocs i espai dels fluxos estan interrelacionats, i en tots dos casos es reprodueixen fronteres i delimitacions territorials nacionals, o locals. Les fronteres del món real, reapareixen en l'espai virtual.

Si hem dit que les noves tecnologies no es poden deslligar dels subjectes que les utilitzen, hem de dir que afavoreixen, en alguns casos, una experiència desterritorialitzada, i una posterior reterritorialització. És el cas dels immigrants estrangers que es retroben amb el context social i polític dels seus països d'origen, en contactes virtuals per Internet. Això fa possible que s'ubiquin temporalment en un territori allunyat de la Cerdanya. Paral.lelament, però, hi ha gent nascuda a la Cerdanya que es comunica amb altra gent de la comarca. Els qui ho fan són gent d'entre uns 15 i uns 19 anys, que contacten amb companys de l'institut. Persones que, en algunes ocasions, coneixen gent d'altres poblacions amb qui estableixen contactes reals. De manera que també en aquest sentit l'experiència virtual i la real es retroben.

Respecte la qüestió de la identitat, hem dit que es construeix en la interacció i en l'experiència personal territorialitzada, amb ús, entre d'altres, de topònims i gentilicis i amb la comunicació a través de la llengua. Això a la Cerdanya es reflecteix en móns locals diferenciats, en la mesura que canals amb noms com "Cerdanya" o "Puigcerdà" són visitats bàsicament per persones d'una banda de la frontera que divideix el territori cerdà (l'espanyola), i no per gent de l'altra. D'aquesta manera, el xat contribueix a reproduir un món a on la frontera internacional i les identitats local i comarcal continuen tenint un sentit gens independent dels condicionaments generats pels Estats nació francès i espanyol, amb la imposició de la ratlla divisòria. En definitiva, els usuaris de la xarxa, a la Cerdanya, imaginen el seu món sense independència de les constriccions establertes pels Estats nació i el context local, i de les fronteres, categories i identificacions que els permeten entendre'l com un món amb cert sentit compartit. La gramàtica desterritorialitzadora no es reconeix en una completa extensió del món sense fronteres que hom podria imaginar tenint com a referent Internet com a metàfora i com a via de connexió que, efectivament, virtualment sembla no conèixer fronteres.

Bibliografia

*AGULHON, M., 1981, "Les associations depuis le début du XIXe siècle", a M. AGULHON et M. BODIGEL, Les associations au village, Le Paradou: Actes Sud, pp. 9-38.

*APPADURAI, A., 1996, Modernity at large, London: University of Minnesota Press.

*BANKS, M. 1996, Ethnicity: anthropological constructions, London: Routledge.

*BARTH, F., 1976, Los grupos étnicos y sus fronteras, Madrid: Fondo de Cultura Económica.

*BERGER, P.L. i T. LUCKMANN, 1988, La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement, Barcelona: Herder.

*BOURDIEU, P., 1988, "Espacio social y poder simbólico", a Cosas dichas, Barcelona: Gedisa, pp.127-142.

*CASTELLS, M., 1998, La era de la información. Vol.1. La sociedad red, Madrid: Alianza.

*COMAS D'ARGEMIR, D., 1998, Antropología económica, Barcelona: Ariel.

*COHEN, A.P., 1982, "Belonging: the experience of culture", a A.P. COHEN (ed), Belonging. Identity and social organization in British rural cultures, Manchester: Manchester Univ. Press, pp.1-17.

*ERIKSEN, T.H., 1993, Ethnicity and nationalism, London: Pluto Press.

*GARCÍA CANCLINI, N., 1992, Culturas híbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad, México: Grijalbo.

*GARCÍA CANCLINI, N., 2000, "Noticias recientes sobre la hibridación", a Encontro Arte latina, Universidade Federal do Rio de Janeiro. Text disponible a http://acd.ufrj.br/pacc/artelatina/nestor.html

*GUPTA, A. i J. FERGUSON, 1992, "Beyond 'cuture'. Space, Identity and the Politics of Difference", a Cultural Anthropology, vol. 7, no. 1, pp.6-23.

*HUTCHINSON, J. and A.D. SMITH (comps), 1996, Ethnicity, Oxford: Oxford Univ. Press.

*JENKINS, R., 1996, Rethinking ethnicity. Arguments and explorations, London: Sage.

*MARTINIELLO, M., 1995, L'ethnicité dans les sciences sociales contemporaines, Paris: Publications Universitaires de la France.

*MAYANS, Joan, 2002, Género chat. O cómo la etnografía puso un pie en el ciberespacio, Barcelons: Gedisa.

*PEREZ-AGOTE, A., 1986, "La identidad colectiva: una reflexión abierta desde la sociología", a Revista de Occidente, no. 56, pp.76-90.

*ROSALDO, R., 1991, Cultura y verdad. Nueva propuesta de análisis social, México: Grijalbo.

*SIMMEL, G., 1986, "Puente y puerta", a El individuo y la libertad. Ensayos de crítica de la cultura, Barcelona: Península.

*SMITH, A., 1991, National identity, Reno: University of Nevada Press.

*TOMLISSON, John, 2001, Globalización y cultura, México: Oxford University Press.

Notas

*[1] – Una síntesi d'aquests plantejaments contraposats la trobareu a Hernàndez Martí (2002).

*[2] – El constructivisme és una de les tres principals línies teòriques en l'estudi de les identitats col?lectives. Les altres són l'instrumentalisme i el primordialisme. Es poden conèixer en detall a Hutchinson i Smith (1996), Eriksen (1993) i Banks (1996).

*[3] – En la transcripció de l'entrevista es va respectar l'escriptura sense accents i amb un seguiment poc escrupulós de l'ortografia, corresponent a la forma d'expressió dels xàters.

El contenido del presente trabajo está gobernado por la siguiente Licencia de Creative Commons: ver http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0

Albert Moncusí Ferré