Digitalitzant el record. La memòria de la Guerra Civil Espanyola a Internet (página 2)

Relacionats amb aquest concepte, trobem una sèrie de memòries a assenyalar, entre les quals en destacarem tres. En primer lloc, podem parlar d’una memòria generacional que és la memòria que comparteix un mateix grup d’edat dins d’una societat determinada. En segon lloc podem parlar de memòria oficial o dominant definida com la memòria pública que es mostra en els mitjans de comunicació i en els discursos des del poder i les institucions. Actua sobre la memòria personal influint sobre la manera en què la gent recorda el seu propi passat. Directament vinculat a aquesta memòria trobem el concepte d’oblit que són aquells aspectes del record col•lectiu omesos de forma inconscient o deliberada. Els motius dels oblits són diversos. Alguns són oblits deliberats, eliminacions de testimonis que contradiuen versions oficials de determinats fets. En aquest cas, l’origen d’aquests silencis és claríssim i va relacionat amb una premeditada intencionalitat política. En altres ocasions, els oblits o les tergiversacions de fets passats són molt més inconscients i en paraules de Eric Hobsbawm serien "curiosos mecanismes que ens tempten a amagar les transformacions històriques darrere la màscara de pràctiques aparentment invariables" (1) . Sigui com sigui, els silencis i les omissions són tan significatius com els discursos oficials.

Finalment, el tercer terme que no podem oblidar en aquest recorregut és el de memòria històrica. No tothom està d’acord en la definició d’aquest terme, encara que els darrers anys ha agafat un fort protagonisme en el nostre país com a element reivindicatiu i cohesionador social. Aquest concepte s’associa a moviments socials per a la recuperació de la memòria d’un passat que ha estat silenciat molt de temps per la història oficial. Tot i que conceptualment és una mica redundant, ha quallat en el llenguatge quotidià i dels mitjans de comunicació, denotant la necessitat que té un poble o una comunitat determinada de no oblidar el seu passat col•lectiu, malgrat els esforços per silenciar determinats testimonis per part de determinats agents. En aquest aspecte, l’expressió "memòria històrica" s’associa necessàriament a tres conceptes més: recuperació i vindicació d’uns fets passats, expressió d’identitat col•lectiva i obligació moral del record. Joaquim Aloy, historiador directament implicat en la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, en el seu treball d’investigació sobre el cementiri militar de Manresa (exemple d’utilització de la xarxa com a canal amplificador d’aquesta recerca) diu que "és bàsic que un poble conegui bé la seva pròpia història i que, per tant, és vital que tingui memòria" o també "cal tenir molt present la nostra història en la memòria" (Aloy, 2004).

Altres autors no consideren que la memòria històrica estigui formada per qualsevol esdeveniment del passat que d’una manera o una altra hagi quedat enregistrat en els múltiples recipients de la memòria sinó només per aquells que tinguin rellevància immediata i alguna mena d’influència sobre el present, tant positiva (com a exemple a seguir) com negativa (situació a evitar). De vegades es produeixen situacions on la memòria històrica esdevé conflictiva, ja que els diversos discursos coexistents no són coincidents i de vegades esdevenen fins i tot antagònics.

Però la memòria històrica, sigui quina sigui la seva gènesi, té molt a veure amb la identitat col•lectiva d’una comunitat determinada. Les finalitats últimes de tots aquests moviments són recordar per no perdre els orígens, per saber qui som i a quin grup pertanyem. La transmissió del record és gairebé una obligació en totes les cultures (2) com les de tradició jueva. En qualsevol cas, recordar és un mecanisme absolutament identitari i el que es fixa (és a dir, el que es recorda de forma col•lectiva) esdevé la història que legitima una comunitat determinada. El perquè una col•lectivitat escull recordar uns determinats fets, explicats d’una forma determinada i n’oblida d’altres i com aquests silencis i oblits de vegades afloren a través del testimoni personal dels seus protagonistes i entren en conflicte amb el que anomenem "memòria oficial" (3) té molt a veure en com una col•lectivitat es pensa històricament i com legitima les seves accions. En aquest àmbit de recerca és fonamental el paper de la història oral que permet la recuperació de testimonis i memòries personals per a construir un nou discurs col•lectiu.

Per acabar voldria incorporar un darrer concepte al discurs, que no es refereix pròpiament a una tipologia de memòria però si que és un fenomen comú a la seva dinàmica. Es tracta del que s’anomena desplaçament de memòria i es produeix quan dues situacions històriques són percebudes com analògiques pels actors polítics i socials. En aquestes situacions hom tendeix a observar els adversaris actuals a través del prisma del passat.

Aquestes memòries no són compartiments estancs sinó que estableixen tota mena d’interrelacions. Així, alguns autors consideren el passat com quelcom immutable i volen demostrar la resistència a la manipulació dels fets passats. Altres autors defensen que el passat es permanentment modificat per les creences, aspiracions i pors del present. O dit d’una altre manera, analitzen la capacitat del present per modelar el passat i imposar diverses versions sobre el mateix en virtut de les circumstàncies canviants del moment viscut. Paloma Aguilar ens resumeix molt bé aquesta situació:

En cada període històric hi ha una pluralitat de memòries autobiogràfiques del mateix fet, tan variades com individus les posseeixin, i una memòria heretada col•lectiva, més uniforme que, si bé no ha de ser única ni totalment homogènia, si que ofereix una visió general, i d’alguna forma, hegemònica del passat.(Aguilar, 1996: 33)

Aquesta coexistència, malgrat no ser absolutament coincident, ha de ser prou coherent perquè la memòria col•lectiva oficial no contradigui el record personal. Quan aquest fet no es dona es poden produir situacions de forta inestabilitat política i social que encoratgen l’emergència de moviments socials reivindicatius.

Les mutacions de la memòria

Més de seixanta anys separen els records en primera persóna dels protagonistes de la guerra de la memòria instal•lada en la societat del segle XXI. Per això seria absurd pensar que els records han restat immutables tot aquest temps. Cal distingir, com a mínim, dos factors que han incidit en els records i els han modificat. En primer lloc, el mateix pas del temps, que actua imperceptiblement reinventant els records per ajustar-los als valors socialment imperants de cada moment històric. Aquesta acció és comuna en qualsevol tipus de memòria o record d’un fet determinat. Però en segon lloc, en el cas de la Guerra Civil espanyola, cal tenir present l’existència d’una manipulació deliberada del record per part de les forces guanyadores que van construir discursos propagandístics i van generar una memòria falsa o tergiversada que legitimés el seu règim i la seva revolta contra el govern legalment escollit de la Segona República.

Des del final de la guerra hi ha hagut diverses etapes de la memòria però ens deturarem en dos moments fonamentals: el període de la Transició i els inicis dels moviments de recuperació de la memòria històrica.

La Transició es va caracteritzar per un pacte de silenci fonamentat en el consens social necessari per protegir la jove democràcia espanyola. Les elites espanyoles van considerar el record de la guerra civil com un motiu d’enfrontament social que calia evitar, limitant les aspiracions mes extrems d’uns i altres per aconseguir-lo. En aquesta etapa es va imposar el pragmatisme polític i els agents socials implicats van avantposar la viabilitat democràtica a la necessitat de fer justícia als silenciats durant la Dictadura. Durant la Transició, es va passar de puntetes sobre temes delicats que podien disparar l’alarma de sectors encara potencialment perillosos, com l’Exèrcit, la ultradreta i l’Esglèsia, que es resistien a acceptar sense resistència la pèrdua d’impunitat i de privilegis de que havien gaudit durant el franquisme. La pèrdua de la memòria històrica va ser un dels preus socials que es va pagar per a mantenir l’equilibri polític de la Transició.

El darrer període es va iniciar l’any 1986 amb la celebració del cinquantenari de la Guerra Civil espanyola, el qual va assolir una enorme repercussió a tota la societat espanyola. Amb el PSOE al poder, consolidada la democràcia i allunyat el perill d’un nou conflicte entre espanyols, la rememoració de la guerra va deixar de tenir la connotació d’uns fets que més valia no remoure per a garantir l’estabilitat social. No obstant, encara que un sector de la societat reclamava la reivindicació de la memòria dels vençuts, oblidats i marginats pel règim anterior, el govern del PSOE no va dur a terme cap iniciativa parlamentària per fer efectiu aquest homenatge ni va iniciar cap projecte de llei encaminat a vindicar-ne la memòria

No va ser fins al final de l’any 2000 quan es va iniciar un moviment associatiu que de mica en mica es va anar estenent a tot Espanya i que pretenia recuperar la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola. La principal finalitat d’aquestes associacions és tornar la dignitat a tots aquells que van ser executats i oblidats pel franquisme i als seus descendents. Es tracta de donar veu a les persones que no la van poder exercir durant més de seixanta anys.

Existia un altre factor que calia considerar: la urgència per aconseguir els testimonis en primera persóna. La generació que va viure i va lluitar durant la guerra van néixer entre els anys 1910 i 1920. Per tant, l’any 2000 estaven al voltant dels vuitanta i noranta anys i per ritme biològic molts d’ells ja havien mort sense haver-ne pogut donar testimoni. Calia posar-se en marxa per recollir els testimonis al més aviat possible i aconseguir la implicació de les institucions per iniciar campanyes de localització, exhumació de fosses comunes i identificació dels afusellats.

El procés encara és obert. S’estan recollint testimonis i s’estan obrint fosses. Però encara falta molt per fer i el temps juga en contra. Des del punt de vista social cada cop s’accepta més aquesta necessitat i la nostra societat cada cop hi és més receptiva. Les associacions es multipliquen i actuen de forma coordinada utilitzant les TIC per als seus propòsits. En les properes pàgines intentarem esbrinar quin és el paper d’Internet en tot aquest procés.

Algunes consideracions metodològiques

Per realitzar aquest treball s’ha seleccionat un corpus de 70 llocs web relacionats directament amb la memòria de la Guerra Civil espanyola els quals o bé contenien testimonis en primera persona, relats personals sobre esdeveniments de la guerra o demanaven informació sobre protagonistes de la contesa o bé es posicionaven de forma explícita i activa a favor d’accions concretes per a recuperar la memòria històrica –realització d’homenatges a republicans, exhumació de fosses comunes, publicació de llistats de represaliats pel franquisme….

En relació amb el marc teòric d’anàlisi s’ha constatat la inexistència d’estudis específics sobre el paper d’Internet en la recuperació de la memòria d’una col•lectivitat determinada. Pel contrari, si que existeixen nombrosos estudis sobre història, memòria i identitat col•lectiva referits sempre al món presencial a més d’estudis i treballs sobre els diversos usos socials d’Internet. Ha calgut, doncs, fer una extrapolació de models per dotar-nos d’un marc de referència on poder inserir la nostra anàlisi.

Els mètodes d’obtenció de dades han consistit en la recollida i el buidat bibliogràfic d’articles especialitzats en estudis de memòria i història, la selecció i anàlisi d’un corpus de 70 webs relacionats amb la Guerra Civil espanyola i la realització d’una entrevista amb un dels impulsors d’aquesta mena d’iniciatives.

Les preguntes de recerca es plantejaven si Internet és un bon instrument per a recuperar, conservar i difondre les diverses memòries, individuals i col•lectives d’una comunitat determinada i quins tipus de memòria són presents a la xarxa i quines formes adopten?

La hipòtesi inicial proposa que Internet proporciona instruments per recuperar, conservar i difondre la memòria i permet l’existència de memòries que no tenen cabuda a la societat presencial. Esdevé així un instrument d’activisme polític i de construcció identitària, actuant de forma complementària a altres iniciatives que es puguin dur a terme fora de la xarxa. Permet també que la memòria no sigui capitalitzada en exclusiva per les institucions patrimonials o els mitjans de comunicació i afavoreix la convivència d’agents individuals (testimonis), col•lectius (associacions) i institucionals (museus, institucions de govern, etc.)

Les memòries a la xarxa

LA MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA

La primera memòria que cercarem a la xarxa és l’autobiogràfica, o aquella que mostra el record dels fets viscuts en primera persona. De l’anàlisi del nostre corpus d’estudi veiem de forma ben clara que Internet és un immens contenidor de memòria individual, tant autobiogràfica com transmesa.

Si ens referim específicament a la memòria autobiogràfica podem veure que un nombre significatiu de webs contenen testimonis en primera persona. De vegades aquests testimonis adopten forma d’històries de vida. En altres ocasions són relats de fets i esdeveniments – moltes vegades traumàtics- viscuts en primera persona. Estem, doncs, davant d’un relat volgudament subjectiu on els sentiments, les percepcions i les opinions no tenen cap voluntat d’objectivitat, més enllà de la seva legitimitat com a testimoni presencial d’un esdeveniment determinat.

Tampoc no podem menystenir que en aquestes memòries autobiogràfiques existeixen clarament dos tempos. L’un és el relat immediat, recollit gairebé al mateix temps que es produeix el fet. L’altre és el record, des del present, de fets passats viscuts. En aquest cas cal tenir present com el propi pas del temps ha anat modificant el record personal, seleccionant vivències i oblidant-ne d’altres, i reinterpretant el significat dels fets passat.

Podem agrupar els testimonis segons el paper jugat pel seus protagonistes durant la guerra. En aquest àmbit podem diferenciar entre testimonis de persones que van combatre al front i els testimonis de població civil, que van viure la guerra a la reraguarda. En el primer grup el denominador comú és el seu caràcter testimonial que es concreta en el relat de les condicions de vida al front, dels horrors de la guerra, de la brutalitat del comportament d’oficials… En canvi, quan els protagonistes són població civil, i probablement per la seva curta edat en el moment dels fets, prima el seu caràcter vivencial i se’ns relata amb detall com la guerra va afectar les seves condicions quotidianes de vida i els sentiments que van produir.

També cal destacar que, com a la resta d’iniciatives a la xarxa, hi ha una quantitat important de testimonis del bàndol republicà, mentre que la presència de testimonis "nacionals" és gairebé inexistent. Només es dona puntualment amb protagonistes falangistes, que també viuen la instal•lació del Règim, sobretot a partir dels anys seixanta, com una traïció del Franquisme als ideals originals.

Un altre aspecte a analitzar és observar qui són els promotors d’aquests webs. Inicialment, el que sorprèn és el baix nombre de llocs web promoguts per institucions enfront l’alt nombre d’iniciatives dutes a terme per individus, escoles o associacions. Tot fa pensar que és la societat civil qui lidera el procés de recuperació de la memòria històrica a casa nostra.

Dels webs analitzats, només tres són promoguts per institucions, de les quals una – l’Imperial War Museum de Londres està situada més enllà de les nostres fronteres. També cal valorar les iniciatives escolars que han buscat a Internet una difusió de la seva tasca. En aquest grup podem emmarcar el web La Guerra Civil espanyola a Anglès, (4) elaborat durant el curs 1996-1997 pels alumnes de Batxillerat de l’IES Rafael de Campalans d’Anglès (la Selva), sota la direcció de Miquel Güell i Ordis, a l’assignatura d’Història. En aquest cas i a partir d’un treball d’història local en grup es va decidir donar visibilitat a la feina feta i revertir el coneixement sobre la pròpia comunitat que l’havia fet possible. Finalment, un tercer grup de promotors són individus que, o bé per interès personal pel tema o bé per ser descendents dels protagonistes volen donar a conèixer la seva memòria.

Si analitzem els promotors no podem oblidar el paper fonamental que han tingut els mitjans de comunicació convencionals com a revulsius i difusors de temes oblidats pel gran públic. De fet, els darrers anys i com a resposta davant d’un augment en la sensibilització social en aquests temes, TV3 va realitzar una sèrie de reportatges de periodisme d’investigació sobre la Guerra Civil espanyola i el franquisme. El detonant va ser l’emissió dins del programa "30 minuts" del documental Els nens perduts del franquisme que va provocar un debat social sobre la necessitat que es trenqués el pacte social de la Transició i sortissin a la llum els fets silenciats durant més de mig segle.

La memòria heretada

Si a l’apartat anterior ens hem aturat en l’anàlisi de la memòria autobiogràfica a la xarxa, en aquest farem èmfasi en la memòria heretada o transmesa, com una altra forma de memòria individual. Si ens remetem al nostre estudi de cas, podem veure fàcilment que aquesta memòria és molt present en la majoria de pàgines que tracten de la Guerra Civil espanyola. Molts descendents i familiars de persones que la van viure o que van morir-hi estan apropiant-se de la xarxa per a obtenir i fer circular informació sobre desapareguts durant la contesa i a conseqüència de la repressió franquista. Darrera de molts d’aquests moviments es troben les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica, de recent creació en el nostre país i que tractarem en detall més endavant.

No obstant, el que és força clar és que aquesta memòria heretada no és només patrimoni dels familiars directes, sinó que hi ha un importantíssim col•lectiu de ciutadans interessats en aquest tema. La Guerra Civil espanyola, a conseqüència de la nostra particular història recent, no és ni molt menys un capítol tancat. Al contrari, es pot constatar fàcilment la necessitat social de compartir el que cada família havia guardat dins del cercle més íntim durant moltes dècades.

Així doncs, Internet és un espai on la gent busca i comparteix informació. Però també opina, dóna difusió de les seves activitats i es posiciona políticament segons uns plantejaments directament heretats de la guerra. Els "rojos" i els "nacionales" segueixen vius a la xarxa, com ho estaven l’any 36.

Encara que aquest tipus de memòria el podem trobar en diferents suports en línia, analitzarem els tres principals instruments que s’utilitzen a la xarxa: els fòrums, els llibres de visites i les bases de dades en línia. Dels tres, el més habitual són els fòrums d’opinió, generalment moderats, que permeten fer fils de discussió i debatre diversos temes simultàniament. En aquest apartat s’han analitzat un total de cinc fòrums de debat (5), quatre dels quals pertanyen a pàgines d’orientació republicana i el cinquè es troba en una pàgina promoguda per la Falange Espanyola. Tots cinc estan inclosos dins de llocs web de més abast sobre la Guerra Civil de naturalesa diversa i el seu nivell d’activitat es desigual.

S’ha fet un seguiment de dos mesos, entre l’1 de març i el 30 d’abril de 2004 (6) , i s’han fet dues menes de buidatges de contingut: quantitatiu (nombre de missatges, freqüència dels temes) i qualitatiu (extracte de testimonis, opinions, comentaris…). Una variable que ha influït en el contingut ha estat l’atemptat terrorista de l’11 de març de 2004 a Madrid com podrem veure amb més detall a continuació.

A l’hora d’analitzar-ne els continguts, s’han establert sis tipologies de missatges, encara que com tota classificació presenta de vegades fronteres difuses:

1. 1. Ús instrumental. Consisteix en la demanda i oferta d’informació, generalment sobre persones, però també sobre armes, fets o unitats militars de la Guerra Civil.
2. 2. Debat acadèmic. Discussió sobre algun fet succeït durant la Guerra: el paper dels estalinistes, l’estratègia de les tropes…
3. 3. Debat polític. Posicionament i discussió sobre postures polítiques, en moltes ocasions relacionades amb el present.
4. 4. Actualitat. Debat sobre un fet d’actualitat prou impactant a nivell social. En el període estudiat aquest grup de missatges es van centrar absolutament en l’atemptat terrorista de l’11 M i les eleccions generals.
5. 5. Difusió d’activitats. Anunci d’activitats: homenatges, taules rodones, presentacions de llibres…
6. 6. Altres . Miscel•lània de missatges no directament relacionats amb la GCE que inclouen tan avisos de virus, com ressenyes d’entrevistes o articles de premsa. Dels cinc fòrums analitzats el més actiu és el fòrum de la pàgina Guerra Civil Española (7) amb un total de 954 missatges, tot i que l’atemptat del març va incrementar notablement el nombre de missatges en aquest període. Té com a particularitat que actua simultàniament com a fòrum en línia i com a llista de distribució sota subscripció. Aquest fòrum es centra principalment a l’intercanvi d’informació sobre fets de la GCE, encara que també recull missatges d’altre tipus.

El segon fòrum analitzat pertany a la pàgina de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Historica (8) [ARMH] i segons la seva pròpia definició és un "Foro restringido al intercambio de información y autoayuda entre familiares de desaparecidos republicanos en la Guerra Civil y la dictadura franquista. Es un foro de autoayuda, no de polémica y discusión" . I el buidat dels seus continguts ens confirma aquest punt. D’un total de 475 missatge, un 76% (364 missatges) estan directament relacionats amb la petició i circulació d’informació sobre persones desaparegudes. En canvi, les altres tipologies són residuals i quan apareixen missatges de debat polític s’acostumen a referir al comentari d’iniciatives parlamentàries sobre l’exhumació de les fosses comunes de la repressió franquista. Es podria apuntar que el públic participant és diferent del que intervé en el fòrum anterior, ja que si en el primer cas els missatges indiquen l’existència de persones acadèmica i intel•lectualment interessades en la GCE, en aquest segon cas es posa de manifest un interès clarament personal i familiar de les persones que intervenen. Les referències a avis, oncles i familiars propers són constants.

En canvi, el tercer fòrum analitzat, Historia de la Guerra Civil Española (9) , es posiciona clarament com un espai de debat polític i acadèmic sobre la Guerra Civil: "Foro en el que los usuarios podrán debatir y exponer todo tipo de cuestiones referentes a la Guerra Civil española, antecedentes y consecuencias posteriores a la misma". Tot i no ser un fòrum massa actiu (112 missatges en el període estudiat) si que està clar que és un espai de debat ja que més d’un 70% dels missatges es poden considerar de debat polític i de temes d’actualitat i en canvi no apareix ni un sol missatge de petició d’informació.

El penúltim fòrum analitzat presenta unes característiques força particulars. És el fòrum Alba (10) de la Brigada Abraham Lincoln en el qual és fàcil advertir que les intervencions són més nostàlgiques que reivindicatives i que s’utilitza en bona mesura per a exposar testimonis de brigadistes o per encetar debats purament acadèmics. La Guerra Civil és viu amb més distància.

Per acabar aquest breu repàs ens volem deturar en un fòrum que tot i no estar específicament dedicat a la Guerra Civil espanyola ens ha semblat prou interessant per recollir-lo. Es tracta del fòrum Azul Mahón (11) promogut per la Falange Española. Té un sistema de fòrums de temàtiques diverses, però en el fòrum principal, anomenat "España, la Falange y otras cosas", es poden trobar força referències a personatges i fets de la Guerra Civil espanyola. Aquesta manca d’especificitat ha impedit la possibilitat d’agrupar els missatges i tabular-los segons les categories especificades.

Acabem de veure com els cinc fòrums escollits tenen finalitats diverses: ús instrumental de petició d’informació, debat polític, difusió d’activitats… encara que tots ells inclouen missatges de diverses tipologies. Tampoc seria difícil avançar que les motivacions dels seus usuaris no són coincidents i que els tipus de participants tampoc són homogenis.

Però malgrat aquesta diversitat el que sí que tenen en comú és aquesta presència omnipresent de memòria heretada. Els participants es mouen entre la necessitat de saber i el deure de fer justícia als seus ascendents. Les persones s’han fet seves les eines de la xarxa per a donar resposta a una demanda social creixent.

La memòria heretada no és només present als fòrums. Uns altres instruments molt potents són els llibres de visites i les bases de dades en línia. D’entre tots els llibres de visites seleccionats ens deturarem a analitzar el de la pàgina La memoria de los nuestros. Muerte en el Bierzo, 1936 (12), ja que un buidat dels seus continguts ens pot donar idea dels temes i finalitats principals dels seus participants. Com a exemple d’ús instrumental reproduirem un missatge tipus de petició d’informació:

Àngeles Martínez Alvarez. 53 anys. Enviat el 31/01/2004 21:41 Creo que la información que tenéis en esta página es de la mejor que se encuentra sobre la Guerra Civil en Asturias. Yo estoy buscando datos sobre mi abuelo, Florentino Álvarez Menéndez,natural de Vega de Pope (Cangas del Narcea, y que estuvo en el Batallón 255, comandante Braulio Marañón, y que desapareció en el frente de Villamayor de Infiesto, creo que en el mes de septiembre de 1937 (según me han contado, salió de la trinchera él solo, arrastrándose para "acabar" con los enemigos, y lo mataron). No sabemos dónde está su cuerpo, ni si es verdad que llegó a morir o quedó malherido.

En la mateixa línia cal destacar l’existència d’una base de dades unificada de desapareguts a la pàgina Archivo Guerra y exilio ( ) promoguda per una associació fundada l’any 1997 per exiliats, resistents, expressos i brigadistes i que té com a objectiu la creació d’un arxiu general de la Guerra Civil.

La memòria històrica

El nostre recorregut pels diversos tipus de memòria presents a Internet (13) ens porta finalment al tipus de memòria més social i col•lectiu de tots els plantejats: la memòria històrica. Com ja exposàvem a la presentació, el concepte de "memòria històrica" és potser un xic difús, però ha quallat a nivell popular ja que respon a la necessitat social d’un poble o una comunitat determinada de no oblidar el seu passat col•lectiu.

A la presentació ja plantejàvem el concepte de memòria històrica que es vincula a tres dimensions. En primer lloc sempre s’associa a la recuperació i vindicació d’uns fets passats. No obstant cal remarcar de nou que aquests fets passats no són aleatoris sinó que els actors trien aquells que tenen rellevància i influència sobre el present. Ens trobem doncs davant un procés de construcció del passat des del present i se’ns mostra com la memòria col•lectiva és un procés social, fruït d’una volició dels propis agents socials.

El segon àmbit directament relacionat amb el concepte de memòria històrica té a veure amb el d’expressió d’identitat col•lectiva d’una comunitat determinada. Per abordar aquesta qüestió utilitzarem el concepte del professor Manuel Castells d’identitat-projecte (14) entesa com aquella en la qual els actors socials construeixen una identitat que redefineix la seva posició a la societat amb un objectiu transformador. Des d’aquest enfocament les associacions per a la recuperació de la memòria històrica tenen una dimensió transformadora i esdevenen una eina efectiva per la organització, coordinació i acció política. Aquesta necessitat de recuperar la veritat més enllà de falsos clixés i saber qui eren i perquè van morir totes aquelles persones impulsa aquests moviments. Un exemple el podem llegir al web de l’ARMH de Laciana: ( )

Pretendemos ahora, después de casi setenta años, recordar a aquellos hombres y a sus mujeres como lo que fueron y no como nos los han retratado hasta ahora. Queremos devolverles la dignidad y la memoria que toda persona merece.

Finalment i no menys important, apareix constantment una tercera dimensió definitòria que és l’obligació moral del record. Cal recordar per no perdre els orígens, per saber qui som i a quin grup pertanyem. El record és un mecanisme identitari i el que es fixa (és a dir es recorda de forma col•lectiva) esdevé la història que legitima una comunitat determinada. El perquè una col•lectivitat escull recordar uns determinats fets, explicats d’una forma determinada i n’oblida d’altres i com aquests silencis i oblits de vegades afloren a través del testimoni personal dels seus protagonistes i entren en conflicte amb el que anomenem "memòria oficial" té molt a veure en com una col•lectivitat es pensa històricament i com legitima les seves accions. Veiem el que diu el web La fossa militar del cementiri de Manresa: (15)

Darrera de cada nom de soldat mort de la Guerra Civil (1936-39) hi ha la història d’una vida humana. Una vida jove, amb tots els projectes i il•lusions propis de l’edat. Una guerra que ells no havien provocat els la va segar en sec. Restituir els seus noms, recordar-los (a ells i a les circumstàncies històriques que els hi tocà viure) és una obligació moral de qualsevol societat democràtica i una tasca imprescindible per a combatre la desmemòria. Lluitar contra l'oblit és la millor manera d'evitar que reneixin monstres com la manca de llibertats, l'agreujament de les desigualtats socials, la xenofòbia, el racisme o la persecució de les minories, ja siguin ètniques, nacionals o culturals i lingüístiques.

Recuperació, identitat, obligació moral… tres conceptes lligats al de memòria històrica de forma indestriable. Però també altres com els de dignitat, justícia o fins i tot, teràpia moral. La recuperació de la memòria històrica és una necessitat social per un ampli col•lectiu de ciutadans:

Yo creo que abrir una fosa tiene una función terapeutica bastante importante. Aquí, estos dias, han venido muchos familiares de desaparecidos, gente que ha tenido que renunciar a esa parte de su biografia y la ha mantenido como en una olla a presión, sin querer verla. Esto era su secreto y de alguna manera deja de serlo porque es como un delito público, y como tal se debe saber y se debe conocer. Esta gente todavia tiene miedo. Nadie les ha enseñado a dejar de tenerlo. La Transición que se hizo en este pais, en este sentido, fue un abandono." Emilio Silva, president de la ARMH. (Armengou; Belis: 2004, 180)

Aquesta necessitat no és només individual sinó que acompleix una funció de vàlvula de seguretat. Cal explicar el passat per evitar que es repeteixin els fets i la fractura profundissima que va ocasionar la guerra.

A continuació ens deturarem a analitzar quina és la presència de la memòria històrica a la xarxa i com l’articulen els diversos agents. Dedicarem un apartat especial a les diverses Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica ja que són les que lideren el moviment social en la presencialitat, però també veurem com Internet ofereix altres espais on s’allotja aquesta memòria.

Ja s’ha comentat que va ser a finals de l’any 2000 quan es va inscriure la primera Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (18) (ARMH) i les altres (Valladolid, Mérida, Catalunya..) es van anar creant i inscrivint amb posterioritat i amb molt poc temps. Aquestes Associacions han començat a jugar un paper decisiu en la recuperació i conservació de la memòria històrica al nostre país.

Aquestes associacions són del tipus del que el sociòleg Gérard Namer anomena mémoire-message, i presenten com a denominador comú l’existència d’uns reglaments regulats per llei i la finalitat última de conservar, mantenir i difondre una memoria i fer partícip d’aquesta memòria al conjunt de la societat.

Aquestes associacions estan formades per particulars que es van començar a associar amb la finalitat de recuperar de l’oblit aquelles històries de la guerra silenciades pel bàndol guanyador. Els seus principals objectius són la localització i excavació de les fosses comunes on estaven enterrats molts republicans per poder retornar les restes als seus familiars i donar-els hi sepultura entre els seus, l’elaboració d’un registre amb totes les fosses comunes a fi d’evitar la seva destrucció per les obres de carreteres i la recollida de testimonis orals relacionats amb la Guerra Civil i la postguerra. Per aquestes associacions (19) el paper d’Internet ha estat fonamental. Nascudes dins del marc de la Societat de la Informació, la xarxa els permet organitzar-se, coordinar-se i aconseguir donar ressò de la seva lluita i de les seves activitats. Segons Sauri (20) aquestes associacions tenen una sèrie de punts en comú:

• Els seus membres comparteixen una ideologia i una filiació comuna
• Utilitzen el seu lloc web de forma activa en quan el ciberactivisme i la reivindicació antifranquista
• Comparteixen una identitat-projecte que implica una voluntat de transformació i recuperació de la història i, per tant de la memòria col•lectiva
• L’existència de l’associació dóna una dimensió global a actes i accions locals i afavoreix una possible organització i coordinació entre diverses associacions
• Aquestes associacions, a més d’ubicar-se en un ciberlloc, construeixen un espai social on es produeix la comunicació i interrelació entre familiars de desapareguts, estudiosos o gent que té com a objectiu la recuperació de la memòria del franquisme

Aquestes associacions afronten dos grans reptes. D’una banda trencar el silenci i la inèrcia social instal•lada encara en moltes capes de la nostra societat. De l’altra, l’avançada edat dels testimonis directes que imprimeix un caràcter d’urgència a la recollida d’informació. Aquesta avançada edat provoca també buits i llacunes a la memòria com s’explica en el web de l’ARMH (21) :

Se trata de testimonios que muchas veces han sido perseguidos y silenciados durante décadas, o a veces tan sólo expresados en situaciones de intimidad familiar. Por lo tanto hay que añadir a cualquier consideración que pueda hacerse sobre la validez y metodología de las entrevistas en general algunos elementos que tienen que ver con la presencia de una memoria traumática, una memoria distante, una memoria en muchos casos borrosa por el paso de los años y el desgaste del silencio.

Cal destacar que per aquestes associacions, amb pocs recursos econòmics, les possibilitats i les eines que els brinden les TIC en general i Internet en particular són insubstituïbles. Els permet de forma fàcil i accessible coordinar accions amb associacions territorialment disperses, posar en contacte persones interessades i fer circular la informació fàcilment. De fet, el seu activisme i ressò social seria impossible si no existissin a la xarxa. Estem doncs davant d’un ciberactivisme polític, doblement interessant ja que enllaça una fractura generacional, la dels protagonistes de la repressió, d’edat avançada i amb baix o nul accés a les TIC, i la de les generacions més contemporànies, que han incorporat l’ús de les TIC a la seva vida quotidiana i que l’utilitzen per donar veu a persones del passat.

La memòria històrica no és patrimoni exclusiu de les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) sinó que emergeix en altres webs de diversa índole. Algunes d’elles venen vinculades a partits polítics com el Foro por la Memoria (22) del Partido Comunista de España, o La memòria democràtica a Sabadell (23) promoguda per la Fundación Cipriano Garcia / Arxiu històric de CCOO de Catalunya i el Grup de Recerca sobre l’època franquista de la UAB. Altres són iniciatives de particulars, com la pàgina La fossa militar del cementiri de Manresa (24) de l’historiador manresà Quim Aloy o la pàgina de la Comissió per la Veritat, la Memoria i la Història de Catalunya (25) de filiació indeterminada i que es limita a oferir continguts sota registre d’usuari.

No obstant, comparteixen amb les associacions moltes de les seves finalitats. La diferència és que les accions no es centren en la localització i exhumació dels morts a les fosses comunes sinó que se centren en altres accions. Un cas clar ens el mostra la iniciativa de l’historiador manresà Quim Aloy que després d’un exhaustiu treball de documentació, ha pogut publicar a la xarxa el llistat de soldats enterrats a la fossa militar del cementiri de Manresa. Al web ens explica els seus motius:

Amb la recuperació i divulgació dels seus noms, aquest web pretén recordar unes persones i una generació estroncada per la guerra i el feixisme i, alhora, contribuir modestament a recuperar la memòria històrica, una tasca absolutament ineludible. També pretén intentar facilitar el retrobament d'alguns desapareguts per part dels seus familiars.

Com podem llegir, els conceptes "dignitat", "lluita contra l’oblit" i "homenatge", són tan presents com en els discursos de les altres associacions i constitueix el denominador comú d’aquest tipus de moviments socials.

Un cas singular el proposa la pàgina La memòria democràtica a Sabadell. El seu objecte d’estudi no és tant la recuperació de la memòria dels represaliats pel franquisme sinó la memòria democràtica de Sabadell durant l'època franquista, i inclou fets com la vaga del metall de 1976 o els inicis de la militància obrera a partir de 1966. Aquesta recuperació es proposa a través de documents, vídeos i fotografies i té el seu paral•lel a la presencialitat en una sèrie d’exposicions.

També trobem una manera certament original de reivindicar la memòria històrica a la pàgina Los Campos de Concentración Franquistas ( )feta per un doctorant en Història Contemporània de la Universitat de Saragossa i que en el seu menú "Desmemoria" ens ofereix una reconstrucció d’un fictici cartell taurí en memòria dels assassinats a la plaça de toros de Badajoz el 14 d’agost de 1936.

Per acabar. No voldríem deixar de banda en aquesta recapitulació algunes escasses iniciatives en aquesta línia dutes a terme per sectors del bàndol nacional que també apareixen a la xarxa reivindicant la seva memòria. Els casos més paradigmàtics serien els de la Fundación Francisco Franco ( )i la Fundación Salvar la Memoria (26) de Falange Española.

La Fundación Francisco Franco defensa les tesis revisionistes del règim afirmant en les seves finalitats que vol "Difundir el conocimiento de Francisco Franco en sus dimensiones humana, política y militar, así como de los logros y realizaciones llevadas a cabo por su Régimen político y fomentar la investigación histórica, educativa y cultural sobre la España de Franco". En aquest cas la recuperació de la memòria col•lectiva i històrica es fa de forma personalista mitjançant l’elogi de la figura del "Caudillo". És força significatiu un detall col•lateral que dóna bona mida del discurs ideològic subjacent. A la pàgina inicial s’anuncia que ja estan disponibles participacions de la loteria de Nadal i es reprodueix una d’aquestes participacions que incorpora el lema: "Está usted colaborando en la defensa de la verdad histórica de España". De fet a tot el web s’observa un "efecte mirall", que tria elements propis del discurs republicà i els anteposa amb l’equivalent nacional. Un exemple d’aquest efecte el trobem a l’apartat "publicacions" on ens trobem la ressenya d’un llibre titulat Los otros internacionales i un comentari que diu: "Los otros Internacionales, voluntarios llegados de los más alejados para combatir por la causa nacional, especialmente aquellos que movidos por su idealismo lo hicieron a título personal en las filas de la Legión", anteposant així els legionaris als brigadistes internacionals del bàndol republicà.

Un cas diferent el trobem al web de la Fundacion Salvar la Memoria de Falange Española. Segons llegim al seu web:

Como objetivo inmediato, la Fundación Salvar la Memoria se ha propuesto recoger, ordenar, inventariar y catalogar el material disponible relativo a la historia de la Falange, tanto libros, como documentos, objetos, símbolos, recuerdos… El fin último de esta tarea es la constitución de un gran archivo que sea pilar del futuro museo de la Falange.

Per tant, en aquest cas concret no es tracta de la recuperació de la memòria d’un col•lectiu sinó la d’un moviment polític, actualment sense representació parlamentària però que va jugar un paper fonamental en la història recent del nostre país. I les motivacions profundes de la fundació s’expliciten mes endavant:

Lejos de movernos por simple nostalgia, nos anima el estudio de este rico legado histórico y cultural, así como su difusión entre los españoles de nuestra generación a través de exposiciones, conferencias, actos públicos, proyecciones cinematográficas, documentales, etc. De este modo, nuestros compatriotas podrán disponer de las propias fuentes históricas para juzgar por sí mismos lo que es y lo que fue la Falange, lejos de las interpretaciones sesgadas, deformadas o interesadas a las que nos tienen acostumbrados los medios de comunicación y la mayor parte de los estudios históricos sobre la Falange publicados hasta la fecha.

Es tracta, doncs, de donar la pròpia versió de la història i defensar-se de les suposades deformacions i manipulacions dutes a terme pels mitjans de comunicació. En definitiva, utilitzar la xarxa per difondre amb facilitat el propi discurs fora dels canals de comunicació tradicionals, el control dels quals no està sota el seu abast.

A tall de recapitulació final

En les pàgines d’aquest article hem estat intentant analitzar quina és la realitat de la memòria a la xarxa. I per formular algunes conclusions potser cal recuperar alguns dels interrogants que ens plantejàvem al principi del treball.

La pregunta principal que ens formulàvem era si Internet és un bon instrument per a recuperar, conservar i difondre les diverses memòries, individuals i col•lectives, d’una comunitat determinada. També ens plantejàvem quins tipus de memòria són presents a la xarxa i quines formes adopten. Crec que després del nostre recorregut podem concloure sense cap mena de dubte que Internet és un magnífic instrument per a la recuperació, conservació i difusió de la memòria, tant de la individual com de la col•lectiva. De fet, una de les principals qüestions que hem pogut demostrar és la diversitat de tipologies de memòria presents a la xarxa (autobiogràfica, heretada, generacional, oficial, documental, històrica…) i com es relacionen. També és interessant destacar la convivència de tempos narratius diversos (relat immediat i record des del present de fets passats) que ens permeten superar la temporalitat de la memòria.

Una altra convivència singular és la de les diverses memòries oficials segons la filiació dels editors. Així trobem presents a la xarxa discursos plenament franquistes -que justifiquen el Alzamiento y la guerra com a legítima defensa davant els abusos del Front Popular i la II República- i que conviuen amb els discursos pactistes de la Transició –que equiparen les penalitats sofertes pels dos bàndols i dilueixen culpes i responsabilitats- amb els que reivindiquen la necessitat de justícia i de donar veu als silenciats. Tots tres conviuen en diferent mesura i proporció, però seria difícil trobar un altre mitjà de comunicació (diari, ràdio, revista..) que permetés aquesta convivència. En aquest sentit és interessant fer notar que en molts webs falangistes es dona el que podríem anomenar "efecte mirall" que consisteix a anteposar elements paral•lels de caire feixista a signes i símbols clarament republicans. Un exemple d’aquest fenomen consistiria a equiparar el paper i el significat dels legionaris amb els brigadistes internacionals que van combatre a la guerra.

Així doncs, una de les principals característiques de la memòria a Internet és la seva diversitat, la qual cosa ens allunya d’entrada d’un model únic i estandarditzable. A continuació intentarem resumir breument els principals trets que la defineixen.

ELS AGENTS

El segon punt que val la pena esmentar és com els diversos agents socials utilitzen la xarxa de múltiples formes. El principal factor de diferenciació correspon a la ideologia de l’agent. Els impulsors de les iniciatives són majoritàriament persones o associacions de tendència clarament republicana o d’esquerres, mentre que els webs promoguts per persones afins al bàndol nacional són pràcticament inexistents, amb l’excepció de webs de filiació falangista en totes les seves escissions i vessants. Així doncs, Internet és utilitzat majoritàriament pels hereus físics o ideològics dels perdedors de la guerra, tant pels republicans (exiliats, combatents, població civil) com pels falangistes que, amb el pas del temps, també es consideren víctimes del franquisme.

Numèricament la presència de webs "nacionals" és molt inferior a la de les que reivindiquen la memòria republicana, probablement perquè els que van lluitar a les files nacionals i els seus hereus han gaudit durant molt de temps de plataformes per establir la seva versió de la història, falsejant i negant la simple existència d’altres memòries en conflicte amb la seva. Internet, com a nou canal de comunicació, és utilitzat per la dreta espanyola només per aquells que no disposen d’altres mitjans, com tots els grups de la Falange Española. No obstant això, cal veure els discursos propagandístics que es perpetuen en mitjans de comunicació ideològicament afins, com la COPE, l’ABC o La Razón, i que ens mostren con els fills i els néts ideològics dels nacionals s’han reposicionat còmodament en els partits de dreta democràtica. D’altra banda, al contrari del cas francès, els partits d’ultradreta no estan tan clarament identificats en l’àmbit social social, la qual cosa no significa que no siguin ben presents ideològicament en la nostra societat.

Un segon factor a considerar és l’edat dels protagonistes. La distància temporal amb la Guerra Civil espanyola fa que, per llei biològica, molts dels testimonis en primera persóna hagin mort o siguin d’edat molt avançada. Aquest fet provoca dues conseqüències directes. D’una banda, la urgència que traspuen moltes de les webs en la necessitat de recollir el més aviat possible els testimonis dels protagonistes. D’altra banda, l’existència d’intermediaris. En aquest aspecte cal destacar el paper fonamental de la tercera generació, la dels néts del combatents, que actuen com a pont generacional per salvar l’exclusió digital dels qui tenen la memòria i que per edad no utilitzen la xarxa.

En canvi, no s’observa cap diferència segons el paper jugat a la guerra. A la xarxa és possible trobar tant testimonis de població civil com de soldats, de brigadistes internacionals com d’exiliats. Els diversos angles de la guerra es mostren amb tota normalitat oferint la convivència de testimonis diversos.

Un altre aspecte sorprenent és la constatació del baix nombre de llocs web promoguts per institucions diverses davant l’alt nombre de llocs webs realitzats i impulsats per particulars i associacions. I deixant de banda algunes excepcions, ja mencionades anteriorment (27), la majoria de llocs webs institucionals es limiten a actuar com aparadors de les activitats presencials de la institució. En canvi, és la societat civil qui lidera la lluita per la recuperació de la memòria, tan individual com col•lectiva i qui s’apropia de les eines i avantatges de la xarxa per assolir els seus propòsits. Existeixen algunes iniciatives puntuals, però el panorama general revela una profunda desconfiança per part de les institucions i administracions en la capacitat d’Internet com a eina de transformació social.

Els usos

Una segona qüestió que ens plantejàvem era saber quins usos específics aportava la xarxa i com es complementaven amb les accions presencials dutes a terme per les associacions. En aquest aspecte cal destacar que una de les principals funcions de la xarxa en aquest àmbit és actuar com a contenidor de memòria, com a espai atemporal on tresorar records i dades de tota mena. Aquesta funció és especialment significativa en el cas de la memòria individual (històries de vida, testimonis, relats…) com en la documental (tant de fonts primàries com secundàries).

Però a part del seu paper com a contenedor de memòria, la xarxa s’utilitza amb quatre finalitats específiques. En primer lloc, la mes habitual és la instrumental. Internet serveix per buscar i compartir informació i en l’entorn de la recuperació de la memòria històrica, on ha existit una voluntat de silenciar socialment una sèrie de fets, aquesta funció pren una importància cabdal. En segon lloc, hi ha una dimensió participativa on Internet esdevé un punt de trobada, una àgora pública, on la gent opina i debat tant des del punt de vista acadèmic com polític.

La relació amb les activitats i accions presencials que duen a terme les institucions i associacions és de complementàrietat, i es concreta principalment en dues funcions. D’una banda Internet s’utilitza per donar difusió de les activitats presencials (homenatges, trobades, descobertes de fosses…). En segon lloc, a Internet es produeix un fenomen, que hem anomenat de desplaçament de la memòria, que fa que els fets d’actualitat (l’atemptat terrorista a Madrid, la guerra de l’Iraq, els desapareguts de la dictadura argentina..) siguin interpretats segons claus de conflictes anteriors i s’estableixin paral•lelismes entre situacions que es perceben com a similars en contextos històrics i polítics totalment diferents.

Cal destacar l’ús estructural que té Internet per a les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH). Nascudes fa molt pocs anys, la seva existència i funcionament presencial ha estat molt directament relacionat amb el seu funcionament virtual. Les ARMH utilitzen la xarxa bàsicament per a quatre funcions: coordinar-se entre elles (totes tenen un fort component de territorialitat que la xarxa ajuda a superar), amplificar el radi d’acció de la seva lluita, posar en contacte persones interessades en la localització de familiars i fer circular fàcilment la informació.

També són força rellevants els usos relacionats amb la memòria documental que trobem a la xarxa, i que podríem concretar en el lliure accés a documentació localitzada en arxius territorialment distants, la facilitat de cerca i recuperació mitjançant l’ordenació i indexació de la mateixa, la facilitat i economia en la publicació d’articles de recerca especialitzats -que contrasta amb la difusió restringida i de difícil accés que caracteritzen les publicacions científiques en paper- i finalment, en la utilització didàctica dels fons documentals.

Però deixant a banda el cas concret de les ARMH, cal dir que la utilització de la xarxa és molt desigual i només en casos força singulars (28) s’utilitzen totes les potencialitats de les TIC, com la no linealitat narrativa i la voluntat d’esdevenir un projecte en construcció permanent.

Les motivacions

Un cop revisats els agents que intervenen i els principals usos que donen a la xarxaens deturarem un instant per veure quines motivacions els impulsen, per què utilitzen Internet. Des d’una vessant pràctica i si recollim les seves pròpies declaracions, veurem que molts d’ells afirmen que utilitzen la xarxa perquè estan exclosos dels canals de comunicació tradicionals (29) (diaris, revistes, ràdios, televisió..). Per tant, en molts casos es tracta d’una elecció substitutòria, com a mal menor, davant la impossibilitat d’accedir a altres canals. No obstant, la difusió que es pugui fer en aquests mitjans de les iniciatives en línia és fonamental per a garantir la seva subsistència i aconseguir arribar a col•lectius que no acostumen a accedir a Internet de forma habitual. Es crea doncs una relació de complementarietat entre les accions i la difusió presencial i les iniciatives virtuals.

Encara que en molts casos sigui una elecció substitutòria, també és cert que la facilitat per construir una pàgina web i per penjar-la en un dels infinits servidors que a preus econòmics oferten aquest servei sense que pràcticament existeixi cap filtre de control, ha afavorit l’apropiació d’aquestes eines per part d’individus i col•lectius exclosos dels canals de comunicació establerts. Això explicaria l’elevada presència d’individus i associacions en front la menor utilització institucional. També explicaria la notable presència de forces polítiques extraparlamentàries, com la Falange, que poden utilitzar la xarxa per difondre un discurs que no té ressò en altres mitjans sobre els quals no tenen control.

Perquè de fet, el que és interessant d’aquest procés és que Internet permet que la circulació de la informació estigui en mans de la societat civil i que és ella mateixa qui genera, valida o denega els continguts publicats, fora del control que els poders socials apliquen a altres canals presencials.

Des d’una vessant ideològica, el denominador comú de la majoria d’iniciatives és la necessitat social de fer justícia a un col•lectiu silenciat i damnat durant molt de temps. Aquesta necessitat s’expressa com una vivència individual però simultàniament com una vàlvula de seguretat social per la qual cal explicar el passat per evitar que es repeteixin fets com els de la Guerra Civil espanyola.

Barcelona, octubre de 2004

Bibliografia

· Aguilar, Paloma (1996). Memòria y olvido de la guerra civil española. Madrid: Alianza Editorial

· Alonso Carballés, Jesús J. (1998). "La construcción de una memòria colectiva del éxodo infantil vasco". A la revista Ayer, núm. 32, p. 163-193. Madrid: Marcial Pons

· Armengou, Montse; Belis, Ricard (2004). Les fosses del silenci. Barcelona: Rosa dels Vents

· Bendoly, Laura M.; Smith, Mary Anne (2003). Documenting Stories: World War II and Civil Rights Oral Histories. The Atlanta History Center, USA. Museums and the Web 2003.

· Britton, Diane F. (1998). "Historia pública y memòria pública". A la revista Ayer, núm. 32, p. 147-162. Madrid: Marcial Pons

· Carreras, Cèsar; Ferran, Núria (2004). "Preserving memories on-line: the exhibition "Memories of our childhood" and the Catalan Immigration History Museum". [en línia].

· Carreras, C.; Munilla, G (2003) "TIC, Heritage and Museums". OLIBA research. EVA 2003 Florence: Electronic Imaging & the Visual Arts.

· Carreras, C.; Munilla, G. Amb la col•laboració de Núria Ferran Ferrer y Cristina Barragán Yebra (2004). Patrimonio digital: un nuevo medio al servicio de las instituciones culturales (Grup Òliba 1999-2003).[ Serie Cibercultura. Barcelona: EDIUOC [en prensa]

· Castells, Manuel (1998). La era de la información. Economía, Sociedad y Cultura. Vol. 2. El poder de la identidad. Madrid: Alianza Editorial

· Cuesta Bustillo, Josefina (1998). "La memoria del horror, despues de la II Guerra Mundial". A la revista Ayer, núm. 32, p. 81-104. Madrid: Marcial Pons

· Cuesta Bustillo, Josefina (1998). "Memoria y historia. Un estado de la cuestión". A la revista Ayer, núm. 32, p. 203-224. Madrid: Marcial Pons

· DDAA. (2000). Dossier « Memòries en conflicte: els museus i la història». A l’Avenç, núm. 247, maig de 2000. p. 26-56. Barcelona: L’Avenç

· Fèrriz, Teresa; Munilla, Glòria; Báscones, Pedro; Carreras, Cèsar (2003). "Memorias virtuales: la exposición Memorias de nuestra infancia: los niños de la guerra". [En premsa]

· Fontana, Josep (1996). "Memòria històrica: convocar el record de coses passades". A Plecs d’Història Local, núm. 64. A UI]L’Avenç, núm. 205, juliol–agost de 1996. Barcelona: L’Avenç

· García, D.; Munilla, G (2001). Museo virtual y museo presencial. Tecnologías de la Información y la Comunicación y estudio de público. 3rd. International Congresson Science and Technology for the safeguard of Cultural Heritage in the Mediterranean basin. Madrid.

· Haro Tecglen, Eduardo (1994). "Así éramos en los años cuarenta". Al País Semanal del 5 de juny de 1994. [en línia]. URL://http://www.vespito.net/historia/franco/40ft.html . [Consulta el 15 de maig de 2004]

· Hobsbawm, Eric J.; Ranger,Terence (1988). L'invent de la tradició. Vic: Eumo Editorial

· Hobsbawm, Eric J (1989). La era del Imperio (1875-1914). Barcelona: Labor Universitaria

· Kavanagh, Gaynor (2000). Dream Spaces. Memory and the Museum[IU]. London & New York: Leicester University Press

· Le Goff, Jacques(1991). El orden de la memòria. Barcelona: Paidós.

· Llobera, Josep R. (1996). "Memòria col•lectiva, memòria històrica i identitat nacional". A Plecs d’Història Local, núm. 64. A L’Avenç, núm. 205, juliol–agost de 1996. Barcelona: L’Avenç

· Mannheim, Karl (1952). Essays on the Sociology of Knowledge. London: Routledge & Kegan Paul

· Michonneau, Stéphane (2002). UI]Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites. Vic: Eumo Editorial

· Munilla, G. ; Garcia, D.; Solanilla, L (2002). TIC i Patrimoni: Seguiment, Avaluació i Estudi de públic. Museu virtual & Museu presencial. (ÒLIBA,1999-2001)" (Working Paper, IN3/UOC)

· Namer, Gérard (1998) "Antifascismo y La memòria de los músicosde Halbwachs (1938)". A la revista Aye[IU]r, núm. 32, p. 35-56. Madrid: Marcial Pons

· Nora, Pierre (1998). "La aventura de Les Lieux de mémoire]". A la revista Ayer, núm. 32, p. 17-34. Madrid: Marcial Pons

· Olick, Jeffrey K. (1998). "Memòria colectiva y diferenciación cronológica: historicidad y ámbito público". A la revista Ayer, núm. 32, p. 119-145. Madrid: Marcial Pons

· Pérez Garzón, Juan Sisinio, et. al. (2000). La gestión de la memòria. La historia de España al servicio del poder. Barcelona: Crítica Contrastes

· Rheingold, Howard (2000). The Virtual Community. Homestanding on the electronic frontier. [en línia]. A URL:< http://www.rheingold.com/vc/book>. [Consulta el 21 d’agost de 2004]

· Reuben Holo, Selma (1999). UI]Más allá del Prado. Museos e identidad en la España democrática. Madrid: Akal

· Rovira, Marta; Vázquez, Félix. [coord].(2004). Polítiques de la memòria. La transició a Catalunya. Els Juliols. Biblioteca Universitària. Barcelona: Pòrtic.

· Sandell, Richard. (2002). Museums, Society, Inequality. London & New York: Routledge

· Sauri, Carme (2004). "Eixos i polèmiques del debat sobre comunitats virtuals- l’exemple de l’Asociación para la Recuperación de la Memòria Histórica". PAC Comunitats virtuals. Doctorat Interdisciplinari Societat de la informació. Barcelona: UOC

· Vázquez Montalbán, Manuel (1998). "Sobre la memòria de la oposición antifranquista". A El País, del 26 d’octubre de 1988. [en línia].URL:// http://www.vespito.net/historia/franco/antifran.html [Consulta el 15 de maig de 2004]

· Vinyes, Ricard (2000). "Un conflicte de memòries: el Museu d’Història de Catalunya". A la revista L’Avenç[UI], núm. 247, p. 34. Barcelona: Ed. L’Avenç

NOTES

· [1] – Hobsbawm, Eric J.; Ranger,Terence. (1988). L'invent de la tradició. Vic: Eumo Editorial, p 7. (30) "Hemos visto aparecer, junto a la necesidad de memoria, el deber de memoria, inquietud recurrente en muchos testigos y especialmente intensa entre los supervivientes de los campos de exterminio". A Cuesta, Josefina (1998). "La memoria del horror, despues de la II Guerra Mundial". A la revista Ayer, num 32, p.86. Madrid: Marcial Pons

· [3] – En aquest treball, el terme "memòria oficial" no té cap connotació pejorativa sinó que seria equivalent a la memòria institucionalitzada d’una comunitat. En paraules de Ricard Vinyes: "Oficial […] vol dir exactament la història sancionada per l’autoritat constituïda (que posa diners i grandesa al projecte museístic) mitjançant les veus científiques que legitimen les definicions i explicacions que es donen, que s’hi fan" (op. cit. p. 35)

· [4] – http://www.xtec.es/%7Ejrebull/gce/test.htm

· [5] – Per a veure en detall el buidat del contingut, vegeu annex 7.3

· [6] – Excepte en el cas del fòrum de l’ARMH, que s’ha analitzat el periode entre el 15 de maig i el 15 de juliol de 2004.

· [7] – http://www.guerracivil.org/listagce.htm

· [8] – http://boards1.melodysoft.com/app?ID=ARMH

· [9] – http://boards3.melodysoft.com/app?ID=guerracivilespa&DOC=1

· [10] – http://forums.nyu.edu/cgi-bin/nyu.pl?enter=alba

· [11] – http://www.falanges.com/public/foro204/index.php

· [12] – http://www.periquete.memoriahistorica.org

· [13] – http://www.nodo50.org/age

· [14] – En el treball original s’inclouen també referències a la memòria generacional, a l’oficial i a la documental

· [15] – Castells, Manuel. (1998). La era de la información. Economia, Sociedad y Cultura. Vol 2. El poder de la identidad. Madrid: Alianza Editorial

· [16] – http://armhlaciana.tk

· [17] – http://www.guiamanresa.com/fossa/

· [18] – http://www.memoriahistorica.org

· [19] – Podeu veure el llistat en detall a l’annex 7.1

· [20] – Sauri, Carme: 2004

· [21] – http://www.memoriahistorica.org

· [22] – http://www.pce.es/foroporlamemoria

· [23] – http://www.memoriademocratica.org

· [24] – http://www.guiamanresa.com/fossa

· [25] – http://www.memoria.catalunya.org

· [26] – http://www.riomon.com

· [27] – http://www.fnff.org/

· [28] – http://www.e-falange.com/memoria

· [29] – Com seria el cas del web de la Residencia de Estudiantes de Madrid [http://www.residencia.csic.es/].

· [30] – Com seria l’exemple de l’exposició virtual Els nens de la guerra de la Fundación Largo Caballero i la Universitat Oberta de Catalunya [ http://oliba.uoc.es/nens/index.htm]

· [31] – En aquest sentit es pot citar l’explicació de l’autora del web Entre l’Espasa i la Paret: "Aquestes planes havien de ser escrites al paper però ningú ens ha donat -de moment- l'oportunitat de fer-ho. És per això que, abans, ho oferim a la gent del ciberespai." [http://www.geocities.com/Wellesley/6879/index.html].

Licencia de Reconocimiento-No ComercialEstos contenidos son Copyleft bajo una licencia de Creative Commons. Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su autor, siempre que no sea para un uso económico o comercial. No se pueden alterar o transformar, para generar unos nuevos.

Laura Solanilla Demestre

"Este artículo es obra original de Laura Solanilla Demestrey su publicación inicial procede del II Congreso Online del Observatorio para la CiberSociedad: http://www.cibersociedad.net/congres2004/index_es.html"