Creixement industrial i augment dels desequilibris 1959 i 1977
El Pla d"Estabilització del 1959 va suposar la definitiva ruptura amb el objectius autàrquics i l"intent de situar el capitalisme espanyol a l"òrbita internacional. (el manteniment d"un mercat de treball amb baixos salaris i forta repressió en el plànol sindical).
Entre 1960 y 1975 va haver-hi un ""desenvolupament industrial"", enorme creixement de la industria. Causes:
La liberalització de las importacions.
L"expansió de la economia capitalista mundial y la ventajosa situació espanyola atragueren capitals a la industria. Així, esta va rebré inversions de multinacionals desitjoses d"instal·lar-se en nous espais i inversions de capital procedent del turisme, de las remeses enviades pels emigrants i d"inversors privats.
El baix preu de l"energia repercutia positivament en els costes de producció.
El Estat fomentà la industria a través de los planes de desenvolupament.
A partir de 1975 la crisis industrial afectà a tots els paísos industrialitzats. Causes de la crisis:
a) Causes externes:
– El encariment de l"energia
– L"agotament del cicle tecnològic anterior front a l"inicio d"altre nou (la 3ª revolució) deixà antiquades les tecnologies, els sectors y els sistemes de producció industrial anteriors per:
Las noves tecnologies, els nous sectors industrials i els nous sistemes de producció flexible.
b) Causes internes:
– Les deficiencies estructurals de la industria espanyola i
– La coyuntura històrica.
Les conseqüències generales de la crisis foren:
-El tancament de moltes empreses.
– El descens de la producció, caiguda dels beneficis i augment de l"endeudament.
– Augment de l"atur, amb el que va descendir l"aportació industrial al PIB.
La política front a la crisis es va establir per dur a terme una reestructuració industrial (creació de noves activitats de futur, la modernització tecnològica, l"ampliació de nous sistemes d" organització i gestió, el sanejament financer de las empreses, etc)
La indústria espanyola va viure un període de creixement accelerat, en quant a producció i població activa dedicada al sector industrial(1975). Els productes manufacturats van convertir-se en els principals components de les exportacions espanyoles.
Les empreses augment el seu tamany amb més treballadors i a més es registra una entrada de companyies de capital estranger atretes per la ràpida expansió del mercat nacional, les inversions de les quals van dirigir-se cap les indústries del automòbil, les químico-farmacèutiques, indústries d"alimentació i begudes i indústries electrico-electrodomèstiques. Tot i així perviuen un elevat nombre de microempreses.
Catalunya, Madrid, València i P. Basc eleven la seua participació del treball industrial espanyol (1975), s"anà dibuixant així la "Y" del desenvolupament industrial, des del litoral cantàbric, per la Vall de l"Ebre continuant pel litoral mediterrani. Les ciutats van saturar-se amb la indústria i els Plans de desenvolupament redirigiren el creixement industrial cap els polígons de les perifèries urbanes més poblades, amb més serveis i comunicacions.
Les crisis energètiques de 1973 i 1979 posaren punt i final a aquest model cap a una progressiva globalització dels mercats i de les estratègies empresarials i amb la consolidació del avanços tecnològics en els processos productius.
Transformacions de la indústria espanyola en el capitalisme global
Moderat dinamisme industrial.
La producció espanyola va créixer un 58% entre 1975 i 1998 [entre les mateixes dates els països europeus ho feren en 63% i els països de l"OCDE (països més desenvolupats del planeta) en un 86% i un 75% de la de la UE]. L"augment moderat del valor afegit (VAB) es va aconseguir en base a la renovació dels processos productius que van elevar la productivitat del treball a costa de l"eliminació d"1.000.000 de llocs de treball.
Després de la fase d"ajust del període 1977-1984, va iniciar-se un període de recuperació entre el 1985-1994, però el balanç final no deixa de ser relativament desfavorable respecte del procés d"apertura als mercats internacionals que trencà amb la llarga tradició proteccionista de la indústria espanyola. Alguna de les deficiències de la indústria espanyola són:
La quantitat enorme de microempreses poc capitalitzades
Escassetat de grups industrials de certa dimensió,
Limitat esforç tecnològic
Excessiva importància de sectors madurs intensius en mà d"obra i energia.
Reducció del diferencial de costos salarials respecte d"altres països europeus.
Escassa capacitat associativa dels empresaris.
Modernització selectiva de la estructura sectorial i empresarial
La globalització ha provocat una vertadera mutació interna. Podem diferenciar dos tipus d"empreses:
Aquelles que van haver d"enfrontar-se a una estabilització del mercat intern i/o a una pèrdua de competitivitat exterior, que va provocar una profunda reconversió destinada a reduir la capacitat productiva i de l"ocupació.
Aquelles altres que se"n beneficiaren d"un augment constant de la demanda i de la conquesta de nous mercats.
Respecte de l"evolució seguida pel VAB i l"ocupació entre 1980 i 1995, el millor comportament el va registrar el sector de l"electrònica i la informàtica que va augmentar el VAB i l"ocupació. Comportaments semblants tingueren el sector del material elèctric i el químic. L"automòbil també és un sector a considerar en aquest apartat. En tots ells la millora de la productivitat va fer baixar el nombre de treballadors lleument.
Pel contrari, el comportament pitjor el van tenir el sectors tradicionals, sotmesos a la penetració de competidors asiàtics en el mercat espanyol amb dificultats d"elevar la quota d"exportació (tèxtil, moble, calçat, l"extracció i la primera transformació de minerals metàl·lics, o la construcció naval). La reconversió dels 80, van permetre la concessió d"ajudes públiques importants sobre tot a les grans empreses públiques, però també privades. Les PYMES hagueren d"enfrontar els canvis amb els propis recursos i moltes d"elles van desaparèixer.
Els sectors poc tecnològics, alimentació, begudes, paper, arts gràfiques i edició, mostraren una evolució prou més favorable recolzats pel creixement de la demanda interna i una incorporació constant de tecnologia en el sector. A més la penetració de les empreses transnacionals va afavorir una concentració empresarial i una ràpida desnacionalització.
Els sectors de molta intensitat tecnològica registraren major taxes de creixement anual del VAB, però també van créixer els sectors de baixa intensitat tecnològica. Els sectors d"intensitat mitjana van veure com el VAB descendia.
En la actualitat la indústria està evolucionant cap a una progressiva dualització [es diferencien dos sectors; el dinàmic(grans empreses, integració transnacional, increment de la productivitat) i el no dinàmic(PYMES tradicionals, problemes d"adaptació, baixa productivitat)] fruit de tot allò esmentat abans i de la penetració d"empreses estrangeres i la reducció de la taxa de cobertura (relació entre exportacions e importacions) TC= Nº Beneficiaris/ Nº Beneficiats 0>TC>1
Per un costat el procés de descentralització productiva associat a la implantació del sistema de producció flexible, ha afavorit un fort augment en el nombre de PIMES especialitzades i cada vegada més interconnectades en xarxa o subcontractades per grans marques que expandeixen cap a l"exterior part de la seua producció.
Contraposades estarien aquelles empreses que concentrarien cada vegada més el seu volum de negocis i el seu poder de decisió, capacitat inversora i el desenvolupament tecnològic. Hi hagut un progressiu augment de la dependència externa dels sistema productiu espanyol.
Es crea una possibilitat de futur. Una tercera via per a poder competir amb les empreses dels sectors dinàmics: els districtes industrials (creació de xarxes de PYMES, especialització sectorial, concentració territorial, col·laboració contra la competència, etc)
Èxits i fracassos de l"apertura externa i de l"esforç innovador.
Queden reflectits en l"evolució del comerç exterior i la penetració de les empreses multinacional en el diferents sectors productius.
Quan al comerç exterior, entre 1980 i 1996 les exportacions industrials augmentaren. En el mateix període les importacions també, mantenint així una taxa de cobertura inferior al 80%, amb saldos especialment negatius respecte del països de la UE.
La inversió industrial directa procedent del l"exterior augmentà en el període 1980-1997. La inversió d"empreses espanyoles en l"exterior (UE i Latinoamèrica), que partia de nivells baixos , va créixer encara més ràpidament. La penetració de capital provinent de la UE després de la integració es va produir en aquells sectors més intensius en capital i tecnologia, amb fortes barreres d"entrada. El procés de desnacionalització de les decisions estratègiques s"accentuà encara més amb la desinversió d"alguns grups estrangers i la desaparició de l"INI (Instituto Nacional Indigenista)(1995). Des del principi de la reconversió, la política liberalitzadora va decidir privatitzar aquelles empreses més rendibles, tancà les empreses amb majors pèrdues i subvencionà una petita part d"empreses.
L"esforç tecnològic (I+D) de les empreses, recolzat per una política tecnològica des de l"administració, ha estat limitat. Va créixer des del 80" i va reduir-se a partir de la dècada dels 90". L"esforç continua molt concentrat en les grans empreses i en les branques més dinàmiques (electrònica i informàtica, maquinària, químico-farmacèutic,automòbil,alimentació…) amb una escassetat en la resta del sistema productiu. En el últim anys han facilitat la difusió de l"esforç investigador vers les xicotetes empreses també. S"observen millores en l"eficiència, la qualitat, la comercialització i la gestió interna, la qual cosa, els han permès adaptar-se millor i sobreviure.
Nou mapa industrial espanyol:Cap a una desconcentració espacial selectiva.
En els últims anys s"ha produït un ràpid envelliment dels mapes industrials del període desarrollista i l"aparició d"una nova geografia de la producció, malgrat les inèrcies que afavoreixen una certa resistència ver al canvi i el debat es situa entre dos processos contradictoris:
un de caràcter desconcentrador, característic del postfordisme (que és un model de desenvolupament actualment centrat en les arees tecnològiques, i aquest postfordisme no té res a veure en l"època abans de la crisis del 73)
un altre de caràcter concentrador, inherent(unit) al procés de globalització.
A escala regional s"ha detingut el procés de concentració dominant fins a mitjans dels 70".
Si en 1979 les quatre regions amb major volum d"efectius de producció i ocupació industrial eres percentatges baixos, en 1995 més.
Va haver un decliu d"algunes regions industrials, monoespecialitzades en sectors com la mineria, siderúrgia, construcció naval i metal·lúrgia pesant. Hem de matisar, però que malgrat que es cert el desplaçament des del Atlàntic al Mediterrani de l"activitat industrial, regions com el P. Basc, Astúries i Cantàbria, van registrar un creixement notable de les productivitats superiors a la mitja nacional.
A menor escala també es comprova les noves tendències de la localització industrial. Les indústries sorgides entre 1981 i 1993, permeten constatar la importància dels eixos de desenvolupament, a les principal metròpolis, on es generalitza la substitució d"indústries per serveis. Assoleix especial dinamisme i longitud en els Eixos de la Mediterrània i de l"Ebre.
El transvasament de l"activitat industrial cap a la perifèria està sotmesa a moltes limitacions, ja que encara en són moltes les empreses que mantenen la tendència vers la concentració en les grans àrees metropolitanes i en els nuclis on ja existeix una activitat industrial notable.
Tercera revolució industrial: la indústria espanyola en la actualitat
Malgrat que la reconversió industrial encara no ha acabat i la crisi continua afectant a molts sectors, s"obri una nova fase marcada pel canvis que ha suposat la Tercera Revolució Industrial, la qual es basa en la innovació o aplicació de nous coneixements i tecnologies noves (i de la informació) que impulsa el creixement dels sectors intensius en l"ús de d"aquestes tecnologies i en la millora del procés de producció, obtenció de nous productes o la millora de la gestió . Tot açò ha permès la recuperació de la indústria als països més desenvolupats, inclosa Espanya.
Canvis en l"estructura industrial
La nova revolució industrial ha afavorit canvis importants en l"estructura de la indústria:
En el sistema de producció. Les noves tecnologies afavoreixen la descentralització i la flexibilització de la producció.
Canvis en la grandària de les empreses, proliferació, creació de moltes PYMES i reducció de la grandària mitjana de les indústries.
Canvis en l"ocupació industrial, augmenta la proporció de professionals i tècnics qualificats i se´n redueix la dels treballadors manuals que fan les tasques més simples i repetitives
Terciarització de la indústria, substitució de part de la mà d"obra per ordinadors i robots. És tant important com fabricar un producte una sèrie d"activitats anteriors (I+D, disseny, gestió) i posteriors ( marqueting, control de qualitat, servei postvenda).
Canvis en la localització industrial
Les noves tecnologies produeixen canvis en la localització industrial perquè les empreses busquen reduir els costos als llocs que ofereixen més avantatges. A més estimulen la concentració de les indústries d"alta tecnologia, les oficines i el serveis més qualificats a la producció en les anomenades àrees centrals, les millors dotades en equipaments i serveis.
Els problemes estructurals de la industria española actual:
a) La dimensió de les empreses és innadecuada.
b)La investigació és escasa.
c)La tecnologia és atrasada i depenent(importa+tecnologia que exporta)
Los factores de localización clásicos han perdido importancia a raíz de la crisis industrial y de los cambios producidos por la 3ª Revolución industrial:
a)Disminuye la importancia de la proximidad a los recursos naturales.
b)La ampliación de las áreas de venta.
c)La mejora de los transportes y comunicaciones.
d)La mano de obra sigue siendo un factor importante.
e)Actualmente el factor principal es el acceso a la innovación y a la información.
Canvis en la política industrial
Tots els canvis assenyalats incideixen en la política industrial, que es caracteritza en l"actualitat pels trets següents:
Reducció de la intervenció de l"Estat i una creixent obertura a l"exterior en el marc de la globalització econòmica.
El foment de la industrialització endògena, basada en la potenciació dels avantatges competitius de cada lloc.
La preocupació creixent per les qüestions ambientals(es pretén un desenvolupament sostenible, disminuir la contaminació y rehabilitar el valor estétic del paisatge)
La preocupació per la inversió en noves tecnologies, inversió pública i privada en R+D+i (Recerca, desenvolupament i innovació). Encara Espanya queda lluny de la inversió que es fa als països de l"OCDE i als principals socis de la UE.
Desequilibrios territoriales de la industria española.
Hay contrastes entre áreas industrializadas y áreas de industrialización escasa. Los desequilibrios se ven agravados por la tendencia de los sectores más dinámicos a localizarse en las regiones más avanzadas.
Las desigualdades en el reparto espacial de la industria son, a su vez, fuente de otros desequilibrios territoriales en el reparto de la población; en la riqueza; en la dotación de infraestructuras, equipamientos y servicios sociales, y en el peso político, que ha afectado negativamente a las regiones españolas menos industrializadas. Por eso, el fomento de la industria ha sido uno de los objetivos básicos en las políticas para el desarrollo regional.
La localización industrial permite diferenciar las áreas siguientes:
Áreas industriales desarrolladas: situadas en espacios centrales de las áreas metropolitanas, sobre todo Madrid y Barcelona. Su evolución debida:
Al hundimiento o reconversión de importante sectores maduros.
A la revitalización industrial, pues desde 1985 las ventajas de su centralidad atraen a las empresas más innovadoras tanto nacionales como multinacionales. Por tanto, se trata de aquellas actividades que generan mayor valor añadido, tienen mercados de expansión y empleos más cualificados/remunerados. Ello favorece a una creciente terciarización de su industria (aparición de parques industriales o empresariales)
Áreas y ejes industriales en expansión: situadas en las coronas metropolitanas, que cuentan con áreas industriales en declive y en proceso de reconversión, aunque también son receptoras de industrias(difusión o relocalización de industrias tradicionales y empresas innovadoras), las franjas periurbanas que también han adquirido gran atractivo para relocalizar industrias, pequeñas empresa…, los ejes de desarrollo industrial como el valle del Ebro, que han atraído a industrias nacionales y multinacionales por sus infraestructuras, por ser ciudades de tradición artesanal y con una industria rural dispersa, el Mediterráneo o la red en torno a Madrid y los ejes secundarios de las regiones del interior y en algunas áreas rurales(pequeñas empresas y aveces también surgen las empresas innovadora).
Áreas y ejes industriales en declive: como Asturias, Cantabria y el Pais Vasco (aunque su industria comienza a resurgir, ya que tiene un problema añadido; el terrorismo: ETA. La industria necesita una estabilidad política que el país vasco no tiene, por eso no atrae a tantas inversiones, pero si ETA desaparece a l/p o c/p puede resurgir fácilmente porque la industria vasca está bien estructurada y se han hecho muchas inversiones en I+D, etc). Caracterísitcas de las zonas:
Son zonas especializadas en sectores industriales maduros en crisis.
El medio ambiente posee un deterioro antiguo.
La incorporación a la UE ha agravado la situación.
Las consecuencias de la desindustrialización son: el declive demográfico, la creciente posición periférica respecto a los centros decisorios y a las nuevas áreas industriales, deficiente accesibilidad respecto al resto de España y a la UE. A pesar de ello, existen algunos ejemplos de revitalización.
Áreas de industrialización inducida( Aragón, Castilla y León y Andalucía, que desde 1960 han sido objeto de iniciativas para la promoción industrial) y escasa( Castilla-La Mancha, Extremadura, Baleares y Canarias, debido a su localización poco competitiva).
Repercusión de la tercera revolución industrial en la industria española:producció industrial i estructura desfavorable
Los cambios de la tercera revolución industrial están permitiendo la recuperación de la industria en los países desarrollados, con un aumento de los establecimientos y de los empleos industriales. En España, tras la fase más dura del ajuste industrial (1977-1984), se inició una recuperación desde 1985, solo interrumpida por la coyuntura internacional recesiva (1990-1994). Desde entonces ha proseguido el dinamismo industrial. No obstante, esta recuperación no puede ocultar un balance final relativamente desfavorable , debido a los problemas productivos, estructurales, territoriales y medioambientales que aún representa la industria española.
1. Sectors madurs en procés de reconversió: baixa la demanda, baixa la competitivitat, exigències europees de reduir la producció i de suprimir les subvencions:
Metal·lúrgia bàsica i de transformació metàl·lica. Esta composta per dos subsectors: la indústria siderurgica integral, on s"han reduït els costos, diversificat la producció i augmentat la qualitat. La siderürgia no integral obte acer a partir de la ferralla en forn elèctric i es localitza a empreses menudes (P. Basc, Cantàbria i Catalunya), i la indústria de transformat metàl·lics, fabrica maquinària de qualsevol tipus. Es concentra a l"interior del triangle Barna, PB, Madrid.
Electrodomèstics de línia blanca, es troba en un procés de reorganització de la producció ( especialització, concentració empresarial..)
Indústria naval. Concentració espacial a Galícia, Cantàbria, País Basc i Andalusia. Forta reconversió i ajust que ha reduït la seua capacitat de producció especialitzant-se en unes altres alctivitats (reparacions).
Indústria tèxtil, del cuero y del calzado: Catalunya i el PV.
2. Sectors dinàmics
Automòbils: Sector sobredimensionat i desfasat. Les empreses fabricants reben ajudes per podes ser competitives.
Químiques, tan les petroquímiques de base com les químiques de transformació. Les primeres exigeixen grans complexos (Puertollano, Cartagena, Algesires i Huelva); les segones són empreses xicotetes localitzades en el P. Basc, Catalunya i Madrid. Són empreses fabricants de colorants, vernissos, pintures i perfums
Agroalimentàries
Construcció
3. Sectors punta. Aquells que tenen una dependència tecnològica de l"exterior en investigació y tecnologia, predomini d"empreses generalment menudes, per lo que la competitivitat és escasa. Hi ha poca adaptació de la mà d"obra al sistema educatiu, per l"exigència de les empreses de gent molt preparada i especialitzada. Les empreses estan escampades en els parcs tecnològics o cientifics, a les rodalies de les ciutats. Empreses de microelectrònica, telemàtica, automatització, precisió, biotecnologia…
El Plan de Energías Renovables en España (PER) 2005-2010 constituye la revisión del Plan de Fomento de las Energías Renovables en España 2000-2010 hasta ahora vigente. Con esta revisión, se trata de mantener el compromiso de cubrir con fuentes renovables al menos el 12,1% del consumo total de energía en 2010, así como de incorporar dos objetivos indicativos -30,3% de generación eléctrica con renovables y 5,83% de biocarburantes en transporte– adoptados con posterioridad al anterior plan.
Justificación de la renovación:
Hasta finales de 2004, el consumo global de energías renovables ha aumentado en España significativamente, aunque insuficiente. Existen razones que aconsejan la mencionada revisión:
En primer lugar, el consumo de energía primaria ( y la intensidad energética) han crecido muy por encima de lo previsto.
En segundo lugar, tras la aprobación del Plan de Fomento han sido establecidos otros dos objetivos indicativos:
Promocionar la electricidad generada con fuentes de energía renovables en el mercado interior tanto en los países miembro de la UE, como por parte de la Comisión Europea.
Fomento del uso de biocarburantes u otros combustibles renovables en el transporte.
Todo ello son compromisos de carácter medioambiental derivados del (PNA), aprobado recientemente por el Gobierno.
Escenarios del Plan de Energía Renovables:
Tres escenarios posibles de evolución tecnológica en cada área renovable:
-Escenario actual: insuficiente xa alcanzar los objetivos.
-Escenario probable: requiere la adopción de medidas específicas para superar las barreras actualmente existente y supone un importante incremento de la contribución global de las renovables respecto al escenario anterior.
-Escenario optimista: considera unos umbrales de crecimiento muy altos, potenciales. Representa una contribución global aún mayor que la del escenario anterior. Se compone de dos escenarios de evolución energética general: el escenario tendencial y el escenario de eficiencia, que es el preferido xq reduce el consumo de energía primaria.
Las ayudas públicas requeridas por el Plan serán: ayudas públicas a la inversión, los incentivos fiscales a la explotación para biocarburantes y las primas a la generación de electricidad con fuentes renovables.
El importante crecimiento de las energías renovables previsto en este Plan representa un reto y una oportunidad para la innovación tecnológica en nuestro país, ya que recibirá impulso a través de los fondos del IDEA para Investigación, Desarrollo e Innovación (I+D+I) y de los fondos del Programa de Fomento de la Investigación Técnica (Profit).
Los efectos positivos del Plan son principalmente:
la diversificación de las fuentes de energía para de ese modo contribuir a aportar estabilidad a nuestra economía y reducir el déficit comercial, y la limitación, en lo posible, de la dependencia energética exterior.
La mejora del medioambiente en cuanto al CO2 evitado durante la fase de consumo y producción de electricidad con renovables.
Beneficios socioeconómicos como la mejora y modernización del tejido industrial, la generación de empleo y la contribución al desarrollo regional.
Los efectos negativos:
Altos costes y por la aduanas, etc., la exportación de energía a otros países aún queda lejos.
Se recibirán apoyos públicos por unidad de producción de energía, por empleos generados y por CO2 evitado.
Autor:
Ester
| Página siguiente |