Conductes de risc per transtorns alimentaris en adolescents (página 2)

Considerem que aquestes conductes alimentàries són de risc i constitueixen un problema de salut important per diversos motius:

• En primer lloc, perquè l'adolescència és una etapa particularment delicada en el creixement. Dels 13 als 18 anys el pes es dobla i l'alçada augmenta en un 15%. Això representa un augment de les necessitats nutricionals, que arriben a sobrepassar les de l'adult, sobretot quan l'adolescent du a terme força exercici físic -com és freqüent. Aquestes necessitats inclouen una dieta variada i saludable, que proporcioni molta energia en hidrats de carboni però també proteïnes, vitamines, greixos i minerals.

• En segon lloc, perquè l'adolescència és la fase de la vida en què s'acaben d'aprendre i es consoliden els hàbits alimentaris que practicarà l'adult i que traspassarà als seus fills. Diversos estudis detecten una carència important pel que fa a l'educació d'hàbits alimentaris en aquesta etapa, que s'agreuja pel fet que hi ha una part important de famílies que negligeixen aquest aspecte de l'educació dels seus fills i que no practiquen -o no amb la freqüència i intensitat necessària- hàbits alimentaris saludables a la llar. A la desinformació que hi ha sobre salut alimentària en les famílies i el canvi d'hàbits que es produeix en augmentar la tendència a que els adolescents facin l'àpat principal fora de casa, s'afegeix la influència de la publicitat comercial, que fomenta la creació d'hàbits i el consum de productes poc saludables.

Creiem que és important destacar, abans d'avançar més en la descripció del problema, les següents consideracions:

• Importància d'una bona nutrició en l'edat adolescent

Durant els cinc anys considerats com adolescència, entre el 13 i els 18 anys, el pes es doblarà i l'alçada del noi/noia augmentarà d'un 15%. Això comportarà un augment de les necessitats nutricionals, que en alguns casos sobrepassen les necessitats d'un adult. L'adolescència és el període de creixement, juntament amb el període fetal i el primer any de vida, més important.

1.1.2 Necessitats nutritives en aquesta etapa

Per un costat han de consumir l'energia necessària: això pot ser molt variable segons l'estat de creixement d'un noi o noia a la mateixa edat. Hi han moltes diferències en la velocitat de creixement individuals, a més de la despesa energètica que suposa si practica algun esport amb dedicació i regularitat . En mitjana es calculen unes 2.400 a 2500 kcal per a les noies entre 13 i 15 anys.

D'altra banda l'adolescent també té unes necessitats més importants en proteïnes i en calci: entre 1200 i 1500 mg de calci diaris fins més enllà dels 20 anys. És en aquest període en què, amb una aportació satisfactòria de calci, juntament amb l'exercici físic, es "fabrica" la massa òssia.

Un altre mineral a tenir en compte és el ferro, necessari per a la fabricació del teixit muscular i la multiplicació dels glòbuls rojos (els nois entre 12 -15 mg de ferro /dia i les noies de 13 – 18 mg diaris).

La dieta ha de variar les aportacions en greixos, de manera que constitueixin 1/3 de l'energia diària i ha de cobrir les necessitats en totes les vitamines (especialment C, totes les del grup B i l' àcid fòlic) i la resta de minerals.

1.2 Els desequilibris alimentaris en aquesta etapa

Les principals conductes de risc relacionades amb l'alimentació en aquesta franja d'edat/població diana tenen una estreta relació amb els desequilibris alimentaris que s'aprecien en la població afectada:

– Abús de menjar ràpid i picar snacks a tothora, que comporta un excés de sucre, de sal, i també de greixos saturats i calories. És un tipus de comportament que té un alt risc de conduir a l'obesitat, a més de desmuntar l'estructura de l'alimentació en uns àpats regulars al dia.

– Saltar-se els àpats, molt sovint l'esmorzar, amb la conseqüent pèrdua d'atenció durant l'horari escolar, o llavors només menjar una pizza o un gran plat de pasta i un pastis i res més, ni verdures, ni llegums, ni fruita, fa que hi hagin carències en vitamines, minerals i en fibra alimentaria.

– Un altre hàbit és el consum de begudes ensucrades (i a vegades alcohòliques), que solen ser molt energètiques, en detriment de l'aigua.

– Finalment, el descontent amb la pròpia imatge corporal pot portar a moltes adolescents a fer dieta puntualment, ocasionalment i en un nombre significatiu de casos, contínuament; molt sovint dietes sense cap fonament científic i molt desequilibrades, incloent dejunis temporals.

Descripció del problema des del punt de vista biomédic i des del punt de vista biopsicosocial. Aplicar-ho a una població Diana

La població diana sobre la que aplicarem els dos models de descripció del problema, conductes de risc alimentari, seran noies adolescents catalanes. Més concretament, les alumnes d'ESO (12- 17 anys).

Les conductes de risc alimentaries com són les dietes no equilibrades, tal i com hem comentat en l"apartat anterior, porten associades trastorns greus per a la salut. Seguidament farem una anàlisi de com cadascun dels models, biomèdic i biopsicosocial entén i analitza aquests problemes.

2.1 Model Biomèdic.

El fet de no seguir una dieta equilibrada, en quant a nutrients (proteïnes, vitamines, hidrats de carboni i greixos) , quantitat i pauta, és a dir un model de vida alimentaria saludable, posen en risc la salut de l"individu.

L"adolescència, és la fase de la vida que més es caracteritza pels canvis en la formació del cos i de la ment per tal de passar de la infantesa a l"adult. És en aqueta fase de la vida que més important és tenir una bona alimentació, equilibrada, que ens aporti tots els nutrients que el cos necessita per a què aquest canvi es dugui a terme de la forma més satisfactòria possible. És en aquesta etapa del desenvolupament que es produeix la maduració sexual. Aquest fet implica identificar-se amb un sexe determinat, en uns canons de bellesa socialment establerts, en voler ser atractiu per al sexe contrari, sobre tot en les noies, i reconeguts pel mateix sexe. Aquest factor, al igual que el canvis socials que ja hem comentat que els fan, principalment les noies adolescents, molt vulnerables a les dietes o males conductes de ingesta.

A part del desenvolupament físic, i tant o més important que aquest, en aquesta fase de la vida hi ha canvis d"ordre psicològic i mental, també influïts per les conductes alimentaries o que si més no les mancances en la dieta els altera, donant pas a trastorns psicològics.

Per un creixement saludable es precisa d"una aportació d"energia i nutrients continus. S"augmenta la massa corporal, hi ha una remodelació morfològica i una maduració funcional. Els processos que intervenen en aquest creixement són variats. Per un costat hi ha condicionats de tipus genètic (dotació cromosòmica dels pares) que determinen una alçada que no pot ser rebassada, i per un altre l"alimentació, la nutrició.

El fet que aquesta alimentació sigui deficient, amb carències, o descompensada tant per dèficit com per excés genera en l"individu problemes molt diversos de salut. Si fem ús de dietes, no equilibrades, sense control mèdic, estem exposant el nostre organisme a una sèrie de mancances que poden, no solament afectar el creixement, sinó que poden desestabilitzar-lo i afavorir l"aparició de malalties o trastorns.

2.1.1. Un deficient estat nutricional altera la immunitat i afavoreix l"aparició d"infeccions:

Les dietes o les conductes de risc alimentari poden provocar una alteració en el sistema de les defenses humanes, la qual cosa es tradueix en una manca de protecció contra agents patògens que propicien l"aparició d"infeccions.

Entre les conseqüències d"aquesta alteració immunitària trobem: les infeccions gastrointestinals i respiratòries; situacions de malabsorció; malalties cròniques com l"asma, la insuficiència renal, o cardiopaties cianògenes.

2.1.2. Malalties cardiovasculars:

La pastisseria industrial, el consum excessiu de greixos, sobre tot del colesterol, molt abundants en els menjars ràpids, hamburgueses, xuxeries, o dolços. Provoquen ja des de la infància acumulacions de lípids en les parets arterials que amb el pas del temps degeneren amb infiltració de leucòcits i hipertrofia i hiperplàsia (augment del nombre i tamany) de les fibres musculars que afavoreix l"arteriosclerosi.

Amb els temps la calcificació de les arteries fent que el pas de l"interior de les arteries, llum, disminueixi, provocant malalties de tipus cardiovasculars.

2.1.3. Neoplàsies:

El risc de patir certs tipus de càncer (neoplàsies malignes), va associat factors de tipus dietètic. Entre ells els tumors de mama, colon i pròstata, s"associen al consum de grasses saturades i la carn i els seus derivats. Mentre que com a factors protectors de l"aparició del càncer ens trobem amb dietes riques en el consum de fruita fresca i vegetals, fonamentalment crus.

2.1.4. Diabetis tipus 2:

Entre els males conductes alimentaries ens trobem no solament persones amb necessitat d"aprimar-se, sinó també amb un consum elevat de nutrients que acaben emmagatzemant-se en forma de greixos que provoquen, entre altres, la diabetis tipus 2.

La relació entre dieta i aparició de la diabetis tipus 2 es tan estreta que fins i tot el control de la malaltia es fa a través de la dieta, principalment.

2.1.5. Obesitat:

Com hem comentat en el punta anterior, l"acumulació de greixos dóna directament problemes d"obesitat. I l"obesitat està en la base de trastorns com la hipertensió arterial, les malalties coronaries, diabetis tipus 2, malalties cerebrovasculars , de la vesícula biliar, gota, artrosis i algun tipus de càncer.

2.1.6. trastorns del comportament alimentari. Anorèxia, Bulímia:

Si uns dels trastorns psicopatològics estan directament relacionats amb la dieta són aquests, ja que tenen una relació causa efecte amb la conducta alimentaria. L"anorèxia nerviosa és trastorn caracteritzat per la per pèrdua deliberada de pes, induïda o mantinguda pel propi malalt. Mentre que la bulímia consisteix en el consum desmesurat de menjar, tiberis, i provocar-se el vòmit a continuació per por a engreixar-se. Hi ha d"altres tipus de trastorn menys freqüent, i formes mixtes d"aquests dos.

La prevalença d"aquests trastorns, és del 0,5 al 1% per l"anorèxia i del 2 al 3% per la bulímia, i es dóna bàsicament en dones el nostre grup diana (14 -25 anys).

2.1.7. Malalties esquelètiques:

En les dietes pobres en minerals, hi ha un risc considerable de que es pateixi una desmineralització òssia o osteoporosis. El fet que més preocupa és que la població que més en risc està és en el grup de dones a partir dels 40 anys, però la manca d"una aportació adequada en l"adolescència es relaciona directament amb aquesta malaltia en la menopausa.

2.1.8. Caries:

El consum excessiu de sucres, molt presents en les xuxeries, pastisseria de tot tipus, produeixi una desmineralització progressiva (degut als àcids de la fermentació bacteriana) del esmalt dentari predisposant a l"aparició de caries i malalties de les genives.

2.2 Model Biopsicosocial.

Des del model Biopsicosocial ens allunyem del binomi ment – cos i del concepte patogènic de la malaltia, hem de considerar tant un sistema ment – cos en constant interacció, que tot el que passa en un afecta directament a l"altre. A la vegada que ens fixem no solament en el concepte de malaltia del model patogènic anterior sinó en el concepte de salut i malaltia, fem un enfocament des d"aconseguir la salut que solament a pal·liar la malaltia. Ens situem en un model salutogènic. Quins són els factors causals de les patologies i intentem prevenir-los abans que ens donin el problema. Cerquem la autoregulació, la resistència a qualsevol canvi que comporti un perill per a la salut, la coherència i la responsabilitat cap a mantenir la salut. Tant important és la malaltia com la salut, cosa que no contempla el model anterior.

Com cal esperar, la salut transcendeix d"un problema merament individual cap a un problema social i polític. La societat participa del benestar i de la salut dels seus membres.

Un cop situats de forma general en les característiques bàsiques d"aquest model, mirem com podem entendre les conductes de risc alimentari des d"ell.

Les conductes de risc alimentari (dietes no controlades, mals costums, dietes descompensades, …) es defineixen com aquelles que s"allunyen del que es considera una dieta sana, rica en tots els nutrients i equilibrada. Així com també es consideren els hàbits horaris en la ingesta com a part d"aquesta.

Les conductes alimentaries humanes són el resultat d"interaccions i aprenentatges múltiples. I per tant, no hi ha un sol factor que sigui causa d"aquestes. Són evolutives, integren dades racionals i irracionals, estan basades en l"experiència personal, siguin de la classe que siguin. Cal tenir en compte que cada cultura crea tot un seguit de mites sobre aquestes, com que els nens i els vells sobre tot han de menjar carn i peix, deixant de banda fruites i verdures. Aquests mites, inserits en el més fons d"una societat, fomenten conductes de risc entre el jovent.

La societat en què ens trobem ha experimentat canvis tant profunds en les costum, hàbits i conductes alimentaris que ha propiciat una infinitat de conductes de risc per a la salut. És a dir, uns canvis tant importants que han generat l"aparició de trastorns associats a aquestes conductes i que molts d"ells fins ara no es coneixien, o no arribaven a ser significatius.

Existeix una tendència natural entre la població jovent a no considerar com a factor de risc per a la seva salut una alimentació inadequada. Aquesta actitud se va perllongant fins a edats avançades en què les conductes alimentàries es converteixen en rutina.

La globalització, el canvi de model de bellesa, el canvi en el model familiar, les noves polítiques, el canvi en la societat en general ha afavorit l"aparició d"aquest tipus de conductes.

Entre els factors socioculturals que afecten al consum d"aliments trobem:

• Tècniques de producció, elaboració i conservació.

• Tècniques de marketing social i de consum.

• Possibilitats de comunicació i transport.

• Actitud cap als aliments.

• Imatge corporal que respongui als canons estètics de moda.

• Codi culinari que prescriu formes de preparació i consumo.

• Prohibicions, tabús i mites.

• Disponibilitat de recursos: diner, temps, habilitat personal.

• Factors no racionals en l"elecció.

2.2.1 Dieta sana:

S"entén per dieta sana aquella que aporta tots els nutrients necessaris per a l"individu, és equilibrada en tots els seus components, ens aporta energia i que ens prevé de malalties, promociona la salut.

La dieta mediterrània, més concretament la nostra, compleix bastant acuradament aquestes característiques. És rica en vegetals (llegums, verdures, amanides i fruites), un consum adequat de peix, i l"ús de d"olis vegetals per a cuinar, principalment d"oliva.

2.2.2. Els canvis en els canons de bellesa:

Per a la població diana que parlem, un dels principals factors que influeixen directament en les conductes alimentaries són els canons de bellesa.

Constantment per tot els medis audiovisuals se"ns mostra un cànon de bellesa pràcticament inabastable per una noia sense caure en la desnutrició. Ja des de molts fòrums culturals s"intenta canviar aquest cànon, per no ser gens extrapolable a cap tipus de societat. De totes maneres és el que és i les adolescents s"hi emmirallen, i en aquest intent han de modificar les conductes alimentaries per aconseguir estar primes.

El cànon de bellesa que hi ha pels nens adolescents no és el mateix que per les nenes, ja que el que es demana als nois és força, musculatura que cada cop més també està influint en un tipus de conducta de risc cap a l"esport, i algunes vegades fins i tot cap a la conducta de risc alimentari. Però és en les nenes-noies que aquesta distorsió del que és un cos perfecte afecta els hàbits alimentaris, de forma que patologies, trastorns que no es coneixien en la nostra societat ja hi són presents.

Cal tenir present que aquesta imatge corporal no només es veu fomentada per la societat "llunyana" a l"individu, sinó que molt al contrari són els propis grups socials, companys, amics els que el transmeten i el fomenten, per la qual cosa no es senzill aïllar-los de la societat per a què no afectin ningú, ja estan instaurats.

2.2.3. Els canvis en el model familiar:

Entre aquests nous factors de canvis d"hàbit alimentaris apareix el model familiar. Fins arribar a l"actualitat el model familiar predominant en la nostra societat estava la família tradicional clàssica, conformada pels pares i els fills, fins i tot els avis. On la taula com a lloc de trobada i de interacció complia un paper primordial en la transmissió de valors, de coneixements culinaris, de varietat o de conductes. Paper que amb els nous models de família a anat perdent aquest significat.

De la mare que se n"encarregava de la casa hem passat a la dóna treballadora, que si bé és un avançament en el rol de la dóna en la societat, té com a contrapartida que no ha tingut substitut en l"educació alimentaria, preparació de menjars rics i variats, de qualitat. Factor que ha propiciat conductes de risc entre els més joves i adolescents. Els menjars ràpids, precuinats, "menjar-escombraria", han anat ocupant un lloc en el buit que ha quedat en model familiar nou.

Si bé, en la majoria de casos aquest paper l"ha agafat l"escola, ja que els nens acudeixen molt més als menjadors escolars des que tots dos pares treballen.

2.2.4. La globalització:

El canvi d"un societat d"autoconsum a una economia de mercat és un del principals problemes que afecten les conductes alimentaries. Hem passat d"una dieta mediterrània rica en vegetals i fruites a una dieta globalitzada on s"ha importat d"altres països costums allunyades, com el menjars ràpids, els "menjar-escombraria", precuinats, self-services … S"ha passat d"una cultura com la nostra, mediterrània a una aculturització dels hàbits alimentaris, és el que anomenem globalització. Tot ho podem tenir aquí i ara, perdem el que ens diferència per allò extern que no ens és propi, i entre aquests objectes de canvis estan, com sinó, les conductes alimentaries.

La ingesta de pastisseria, xuxeries, els McDonals, els Burgers, els self-services … han anat deteriorant la imatge que el jovent té del que és una dieta rica i equilibrada. Pot trobar menjar on vulgui, del tipus que vulgui i a l"hora que vulgui. Apareix la idea de "bufet lliure", que ens porta a conductes consumistes a tothora, amb la repercussió que això té en contra d"una dieta saludable. Són conductes de risc que estan influenciades per les noves polítiques econòmiques i socials.

El voler semblar-se a societat "millors" a la nostra com l"americana, o exòtica com la japonesa o la xinesa o d"altres, ens porten a la imitació dels seus patrons. Uns patrons que es van incorporant a la cultura i societat que ens és pròpia. A la vegada que importem els riscos de salut que aquests viuen. Molts d"aquests menjars no comporten cap risc per a la salut sempre hi quant estiguin en el context d"una dieta sana. Ara bé, si la dieta sana és substituïda per aquesta llavors si que ens trobem en una conducta de risc.

2.2.5. La publicitat:

Ens trobem immersos en la societat de la informació, rebem missatges publicitaris de que hem de menjar, quant i com. Es fomenta un cert tipus de dieta, per aprimar-se, per no envellir, per anar de ventre … Tot amb una finalitat de vendre, no pas de tenir cura de la salut dels altres.

Aquest tipus de missatge cala molt entre el jovent, conscient o inconscientment. De manera que modifiquen les seves conductes salubres per unes altres amb fi comercial.

Fins i tot, la gran industria farmacèutica està implicada en la promoció d"aquest tipus de conductes. Si no pots anar de ventre pren-te tal o qual medicament, en lloc de fer publicitat d"una conducta alimentaria adequada per a la salut que a la vegada prevé d"aquests trastorns i en millora la qualitat de vida.

Al cap i a la fi, les víctimes, conscients o inconscients són el jovent, que per una part té molta informació prescindible sobre cert medicaments, dietes, conductes, productes, etc. però per una altra peca d"una manca d"informació importantíssima sobre conductes alimentaries de promoció de la salut, o de dieta sana.

Llistat i descripció de les conductes que propicien un risc de patir el problema

Tal com hem dit, l'abús de l'anomenat "menjar ràpid" o "menjar-escombraria", el picar snacks entre hores, saltar-se àpats, consumir begudes ensucrades i/o alcohòliques i les dietes d'aprimament sovint desequilibrades són les principals conductes de risc que duen a terme les noies adolescents en aquestes franges d'edat. Veiem algunes dades al respecte.

3.1 Ingesta de productes nutritivament inadequats

3.1.1 Consum sovintejat de "menjar ràpid" i/o "menjar-escombraria"

El 73'3 % dels adolescents espanyols reconeixia en l'Enquesta de Salut de 2006 consumir "menjar poc sa" a diari i el 27'7 %, diverses vegades al mes. Entre aquest menjar considerat "poc sa" es considera, majoritàriament, el consum de pizzes, d'hamburgueses, frankfurts (i similars), sandwiches, etc, comunment anomenat "menjar ràpid" o "menjar-escombraria. Una enquesta ràpida entre les alumnes de 4rt d'ESO de l'IES Matadepera (15-16 anys) feta durant aquest últim mes de maig de 2009 obté uns freqüència mitjana de consum d'aquest tipus d'aliments al voltant de 8-10 cops al mes, majoritàriament en caps de setmana i ocasionalment en els sopars entre setmana i celebracions o trobades. Es tracta d'aliments barats, de preparació ràpida (solen consumir-se en cadenes de menjar ràpid o bars, o, en el cas de les pizzes, encarregar-les telefònicament per consum a domicili), consum fàcil (pans tous, carns triturades) i sacietat immediata. El perfil nutritiu es por resumir com a hipercalòric, hiperproteic i amb alt contingut en greixos. Normalment s'acompanyen de begudes refrescants gasoses i postres dolços (gelats, mousses industrials, etc), configurant un àpat del que desapareixen verdures, hortalisses i fruites.

3.1.2 Consum de llaminadures dolces i snacks salats

En un estudi dut a terme pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (Roset, MA, 1999), un 22'7 % d'escolars afirmava consumir cada matí llaminadures dolces , i un 9%, snacks salats. Des d'aleshores ha avançat la tendència a substituir tant l'esmorzar com el berenar per aquest tipus d'aliments. L'estudi L'esmorzar a secundària : com millorar els hàbits alimentaris dels adolescents, de Teresa Peñafiel (2001), fet entre els alumnes de 1er i 4rt d'ESO de l'IES Joan Miró de Cornellà destaca que llaminadures i snacks són el segon aliment més consumit en els esmorzars de les noies de 4rt, amb un 40% habitual, i que, a qualsevol hora, són consumits pel 65'5% de les noies de 1er d'ESO i pel 46% de les noies de 4rt. Una observació a peu de cantina feta durant els matins del mes de març de 2001 permetia les següents conclusions: "Els resultats indiquen clarament que el tipus d"aliment més venut a la cantina són les llaminadures dolces que els alumnes solen comprar en petites quantitats ja sigui com a complement del seu esmorzar o bé com a substitut d"altres aliments. El següent tipus d"aliment són les bosses de snacks.(…) Encara que sigui molt difícil concretar quins són els alumnes que més llaminadures compren, si resulta fàcil dir que són els més grans ( tercer i quart d"ESO) qui més ho fa pel fet de disposar de més diners per adquirir-ne". Finalment, l'estudi de Peñafiel indica que llaminadures i snacks són més consumides per les noies, mentre que refrescos gasosos i pastisseria industrial ho són pels nois. Les alumnes de 4rt d'ESO de l'IES Matadepera, consultades aquest mateix mes de maig de 2009, afirmen majoritàriament consumir snacks i/o llaminadures amb freqüència diària, substituint esmorzars i berenars o, preferentment, complementant-los.

El sucre i els greixos són els principals components calòrics de les "xuxes", expressió col·loquial amb què al·ludirem aquest conjunt de productes sense cap valor nutricional que es piquen a qualsevol hora del dia. Una de les principals conseqüències del consum d'aquests productes, a més de la incidència sobre el pes corporal i el desequilibri nutritiu que comporten, és la sacietat que provoquen, que es tradueix en inapetència a l'hora dels àpats principals. Pel que fa a les llaminadures dolces, cal considerar també la seva alta correlació amb la càries. Un estudi recent de la Universitat de les Illes Balears, dirigit pel Dr. Jordi Pich (2008), detecta un 68% d'adolescents que afirmen "picar" entre hores diàriament, augmentant en funció de l'edat fins a un 72'9 % als 17 anys, i sempre en més gran mesura entre els nois que entre les noies. Els aliments predilectes a l'hora de "picar" són els sucs, galetes, patates fregides, pastisseria, les begudes gasificades, la xocolata i els derivats làctics. Un altre estudi, aquest també de l'any 2008, dirigit per la Dra. Anna Bach de l'Observatori Eroski de Dieta i Benestar amb la Fundació Dieta Mediterrània, destaca que un 70% dels adolescents consumeixen pastisseria industrial més de dues vegades a la setmana, el màxim recomanable en una dieta equilibrada.

• Saltar-se àpats, empobrir els àpats principals

La tendència a saltar-se àpats i empobrir la varietat dels àpats principals que es fan (principalment al sopar) augmenta amb l'edat dels adolescents, però s'aprecia en totes les franges d'aquest grup, acompanyada de la tendència, com dèiem, a consumir snacks i llaminadures entre hores. Destacaríem, dels estudis consultats, la tendència a eliminar l'esmorzar o substituir-lo per ingestes de baix component nutritiu i elevat contingut calòric, si bé entre les noies d'ESO encara és majoritari l'entrepà i, en segon lloc, els làctics amb o sense galetes. Destaca el fet que entre els alumnes més grans, que no esmorzen a casa o duen diners per a comprar l'esmorzar a l'institut, augmenta el percentatge dels que fan un esmorzar nutritivament incorrecte.

D'altra banda, destaca el fet que les noies manifesten més interès per un esmorzar correcte que els nois, si bé la tendència a mostrar coneixement del que és una nutrició correcta i l'interès per seguir-la disminueix amb l'edat. Un detall interessant és, segons l'estudi de Peñafiel (2001), que gairebé un 24% de les noies de 4rt d'ESO considera que prescindir de l'esmorzar ajuda a aprimar-se, i que el 73'7% consideren que les models -el model estètic imperant entre aquest grup- no esmorzen. El 89'5% de les noies de 15-16 anys es mostren interessades per les revistes que porten informació sobre dietes, i el mateix percentatge les consideren fiables. Tot i que la totalitat asseguren que esmorzen, el 82% afirmen que ho fan "perquè les obliguen", i només el 50% consideren que no esmorzar afecta la salut.

L'enquesta duta a terme a les Balears (Pich, 2008) afirma que , si bé entre els alumnes de 11-12 anys la majoria afirmen fer quatre àpats al dia, als 15-16 ja només diuen que fan tres àpats. Les noies se salten abans l'esmorzar i els nois, el berenar. Els nois afirmen picar més entre hores, sentir més plaer menjant i tenir més gana que les noies. Sobre el que mengen, tant nois com noies, l'enquesta titula: "Así, más de un 20 por ciento de los encuestados dice que nunca come verdura y un 30 por ciento afirma que lo hace menos de una vez por semana. Más de un 25 por ciento asegura que nunca come pescado y un 40 por ciento que lo come pero menos de una vez por semana. Entre un 15 y un 20 por ciento afirma que come fruta menos de una vez por semana o que nunca come fruta. […] Finalmente, un 11 por ciento de los encuestados asegura que nunca bebe leche y sólo el 8 por ciento dice beber menos de una vez por semana."

Exceptuant la sopa, les fruites, les amanides i els llegums, tots els aliments restants agraden més als nois que les noies, mentre que les pastes, les patates fregides, la pizza o els gelats agraden a tots dos sexes per igual. Aquests resultats els autors de l'estudi els relacionen amb els estereotips sobre "menjars d'homes i menjars de dones". També destaquen el fet que, a mesura que l'edat augmenta i amb ella l'autonomia a l'hora d'escollir el que menjaran, les principals fonts de proteïnes es redueixen a la carn i els embotits, mentre que peix i ous desapareixen de la dieta. Làctics i verdures són igualment poc consumits per nois i noies entre els 14 i els 18 anys.

3.1 Dietes d'aprimament i règims hipocalòrics

La incidència de les dietes i els règims d'aprimament és ja un fet destacable als instituts catalans i espanyols, principalment i de forma aclaparadora entre les noies, si bé en els adolescents més joves comença a augmentar el percentatge de nens que volen controlar el seu pes. L'estudi de Peñafiel assenyalava ja fa vuit anys "l'estètica dominant" com a factor de risc, primordialment per a les noies de 16 anys. Els estudis més recents destaquen que, per exemple, a les Illes, 3 de cada 10 noies adolescents fa dieta, amb gairebé un 15% que asseguren fer-la de forma permanent. La preocupació per motius estètics n'és el motiu principal, molt per damunt de la salut o de "sentir-se bé", amb un 75%, i fins i tot hi ha un 8% que firmen fer dieta sense saber molt bé per quin motiu. Les noies que fan dieta dupliquen els nois, i la fan molt més seguit i amb més intensitat, al temps que afirmen gaudir menys menjant i tenir menys gana.

Són molt interessants, i molt recents, les conclusions de l'estudi que un grup d'alumnes de l'IES La Llauna, de Badalona (Karen Carty , Montserrat Domingo, Laura Montesinos), ha fet en el seu projecte de recerca de 4rt d'ESO sobre els hàbits alimentaris dels alumnes de batxillerat l'institut: "Més de la meitat de les noies no creu que faci una dieta adequada i aquest percentatge coincideix amb el de noies que vol aprimar-se; això ens fa pensar que potser són les mateixes persones que relacionen la seva grassor amb uns mals hàbits alimentaris. Més de la meitat dels nois creu que la seva dieta és l"adequada (…) La majoria de nois està content amb el seu cos, mentre que la meitat de noies no ho està. El percentatge més alt de noies que no estan contentes és perquè creuen que estan grasses i el de nois, perquè creuen que estan prims. Les noies valoren la figura prima i els nois la musculada (…) Cap noi no està prim i en canvi un 43% no ho creu. Un 14% de les noies estan primes i no n"hi ha cap que ho reconegui.". Tanmateix, "és més alt el percentatge de nois que fa esport que no el de noies. Es practica esport per divertir-se i desconnectar, i els que no en fan és per falta de temps i perquè no els agrada" .

Cal tenir en compte que segons el Servei Català de la Salut, l"any 2000, als hospitals de Catalunya van ser atesos 42 nois i 570 noies amb diagnòstic de trastorns alimentaris. Segons l"estudi de J. C. Suris i N. Parera (2002), Enquesta de salut als adolescents escolaritzats a Catalunya 2001, Barcelona, Fundació Dexeus, una de cada tres noies entre 15 i 19 anys havia fet dieta en els 12 mesos anteriors a l"enquesta.

Descripció de les conductes més influents en el trastorn a partir dels diferents models descrits en el mòdul 3

4.1. Introducció

Existeixen varis models que donen respostes a les diferents conductes de salut que prenen les persones i sobre la seva evolució.

Nosaltres detallarem varis models partint de dues vessants :

– En primer terme, analitzarem les conductes des de la vessant en que les actituds i les creences són els principals determinants del comportament.

– I en segon terme, les analitzarem des de la visió de l"autoregulació del comportament, donada a conèixer per Albert Bandura.

4.1 Models i teories de l"expectativa valor

4.1.1. Model de creences sobre la salut

Aquest model, creat inicialment per Hochbaum, és el model que ha tingut més incidència entre els psicòlegs de la salut.

Segons el model de creences sobre la salut, la persona és qui actuarà prenent una o altre actitud en funció del grau d"interès davant la problemàtica i de les percepcions de risc que en tingui.

Ens trobem davant d"un col·lectiu d"estudiants que tenen uns mals hàbits alimentaris, provocats per certes conductes. Com es comentava en el punt anterior, aquestes conductes parteixen d"una ingesta de productes no adequats, de l"omissió d"àpats, o de dietes poc adients.

Analitzem, doncs, aquestes conductes des del model de creences sobre la salut.

Aquest model té en compte uns elements constituents que faran que els nostres estudiants prenguin una o altre conducta:

Susceptibilitat percebuda

Una gran part de joves no són susceptibles a contraure cap malaltia pel fet de no alimentar-se adequadament.

L"estudi sobre els comportaments dels joves de l"Observatori Català de la Joventut, apunta que una gran part de joves controla el seu pes amb tota mena d"estratègies, com la restricció , eliminació o substitució d"aliments. Però molts d"ells desconeixen fins a quin punt aquestes pràctiques els poden ser perjudicials. No són susceptibles al risc que això comporta.

Gravetat percebuda

Alhora, i degut a la poca susceptibilitat que presenten, en general, aquest tipus de població diana, no acostumen a percebre el risc que suposa, i per tant, creuen que tenen poques probabilitats en contraure cap malaltia.

Costos i beneficis percebuts

Aquí entra una valoració personal dels joves. Es tracta de valorar els beneficis que els dóna mantenir uns bons hàbits d"alimentació, i comparar-lo amb els efectes negatius que pot tenir realitzar les conductes mencionades.

Els joves s"habituen a menjar un tipus d"aliments que els resulta més atractiu, deixant enrere els aliments bàsics per a tenir una dieta equilibrada. Cada cop els apeteix més seguir alimentant-se d"aquest tipus d"aliments (fast food, dolços, …) i els costa més adquirir bons vicis alimentaris. Per tant, cada cop els pesa més fer un canvi de conducta envers l"alimentació.

La conducta més habitual és la de seguir ingerint aliments inadequats, menjar a deshores, o fer desaparèixer alguns àpats, perquè els dóna un benefici instantani, i és la satisfacció al paladar d"ingerir certs aliments, o la suposada satisfacció que els dóna el fet de no realitzar certs àpats, perquè segons creuen, els ajudarà a no engreixar-se i mantenir-se físicament atractius.

Claus per a l"acció

En aquells casos en que el jove és susceptible als efectes que pot tenir la seva conducta, i veu la gravetat del mateix, no serà tan necessari incidir en els esdeveniments externs. És a dir, quan un jove ja és conscient dels riscos que corre, no li farà tant de falta que el bombardegin a informació i amenaces, perquè la seva disposició a fer un canvi serà major a aquells qui encara no n"hagin pres consciència.

Alguns dels esdeveniments externs que es realitzen al respecte són, per exemple, campanyes publicitàries per part de la Generalitat o l"Estat, informacions a les escoles, informacions municipals, … Una de les campanyes que va realitzar el Ministeri de Sanitat es mostrava sota el lema "Come bien para vivir mejor", i anava destinat a nois entre 16 i 19 anys, degut a que és el col·lectiu més sensible a prendre males conductes alimentàries.

Factors modificadors

D"altres factors influeixen també en la trajectòria i accions dels joves catalans. Es tracta de valors culturals, sociodemogràfics, psicològics, …

Els hàbits alimentaris s"adquireixen a la infància, en el nucli familiar i, cada vegada més també a l"escola (dinars escolars, ensenyança, …). Aquest hàbits s"adapten i modifiquen en funció del ritme de vida posterior i de les influències de la propaganda comercial. Tradició, coneixement, adaptació i marketing són quatre factors que influencien el procés de configuració dels hàbits alimentaris de cada persona i de la societat en conjunt.

Alhora, cada vegada més es van imposant els models culturals globals, que homogeneïtzen els hàbits alimentaris, i modifiquen els comportaments dels grups i famílies.

Per tant, els factors externs també influeixen sobre les conductes de salut que un jove pot prendre envers la seva conducta alimentaria.

Amb l"anàlisi de tots els elements constituents podem anteriors, podem valorar el model, i fer la següent hipòtesi:

Cada jove tindrà més o menys probabilitat de realitzar una acció de salut a favor dels hàbits alimentaris , en funció de la intenció que tingui, de manera subjectiva, a realitzar-la.

Aquell jove que vegi que el fet de no alimentar-se correctament li comportarà un risc a la seva salut, evitarà realitzar conductes de risc, i intentarà alimentar-se de forma més adequada que aquell que no vegi cap risc en alimentar-se inadequadament.

Cada jove tindrà un tipus d"amenaça diferent en relació a patir un trastorn alimentari. Aquest sentiment serà subjectiu, i vindrà personalment valorat en funció de :

• La probabilitat que percebi el jove que té davant d"un trastorn alimentari. Si es sent fort, imbatible, i creu que mai li podrà afectar cap tipus de malaltia, o si, per contra, creu que ell podria ser susceptible a les malalties que es deriven de la mala alimentació.

• La percepció que en faci el mateix jove sobre la gravetat que té les conseqüències de contraure qualsevol d"aquestes malalties (anorèxia, bulímia, …)

• Els estats o esdeveniments externs o interns

• L"avaluació personal sobre els pros i contres de realitzar una bona conducta alimentaria.

4.1.2 Teoria de l"acció raonada i la conducta planificada

La teoria de l"acció raonada defèn que una persona actua en funció de la seva intenció, i aquesta conducta li ve determinada per :

• Factor personal

Que és l"actitud que la persona pren de manera personal, i per tant, parteix de les pròpies creences.

• Factor de caràcter social o cultural

Que és la percepció que la persona té sobre el què diran en funció de la seva actuació.

Com mencionàvem amb anterioritat, la societat ha patits uns canvis tan dràstics, que ha modificat els hàbits i conductes alimentaris, ajudant a que els joves creïn més conductes de risc per a la salut. Factors socioculturals com el cànon de bellesa, el marketing, la disponibilitat de recursos, i alguns d"altres, tenen una influència directe entre la joventut en el moment de prendre una decisió sobre la seva alimentació. En especial, els valors socioculturals afecten al sector femení, que es troben més obligades a respondre al que la societat demana i incita.

Davant d"aquesta teoria, cal enllaçar les creences personals del jove, amb els factors socioculturals , i casar aquests dos factors, sovint, els representa un conflicte interior. Ja hem dit que els joves en les edats que estem analitzant es troben en una forta època de canvi a la seva vida. I en aquesta època tenen molt en compte les valoracions i crítiques que poden rebre de l"exterior, en especial d"amics. Aquest factor, sovint fa que tots actuïn d"una mateixa manera, deixant de costat les creences pròpies, i seguint les creences de grup, no actuant d"una manera racional.

Així, tal i com explica la teoria de l"acció raonada, quan més tardi el jove en actuar, i menys segur estigui d"actuar correctament , més riscos de salut prendrà. Aquells joves que creguin, a nivell personal, que és necessari portar una dieta equilibrada, i que n"estiguin segurs de les seves creences, i en conseqüència tindran conductes de salut favorables, com és alimentar-se adequadament, en quant a diversitat i quantitat d"aliments en hores oportunes. Per contra, els joves que prenguin molt en compte els factors socioculturals, i no tinguin un judici clar sobre la seva acció, veuran alterada la seva intenció de conducta, i presentaran una conducta de risc alimentària més elevada, sent més propícies a contraure alguna malaltia relacionada, per realitzar conductes inadequades amb el menjar, com pot ser menjar dolços o snacks en excés.

Després de llegir varis estudis realitzats per organismes públics o per estudiants com a treballs de recerca, direm que la majoria coincideixen en indicar que el col·lectiu que presenta un risc més elevat de conductes de risc alimentari és el de les noies adolescents. Aquestes es mouen més per les tendències del grup, i per contra ells són més independents a l"hora d"alimentar-se. Un estudi de treball de recerca realitzat per una estudiant de l"IES Maragall, que va fer un estudi sobre les conductes alimentàries dels joves del seu institut, destaca que en línies generals els nois tendeixen a valorar més el menjar que les noies, i que ells es senten menys influenciats per la societat que elles.

La teoria de la conducta planificada, afegeix a l"anterior que, a banda de voler portar aquella conducta a terme, i de no sentir una pressió social per actuar d"una manera concreta, l"individu ha d"estar capacitat per a poder realitzar-la, i ha d"estar convençut que n"obtindrà un resultat a canvi. Aquí es té en compte un nou valor que no es contemplava amb la teoria de l"acció raonada. Els joves que tenen una conducta alimentària de risc, acostumen a portar molts anys actuant de la mateixa manera, i els resulta ser un hàbit. Menjar dolços, menjars ràpids, picar entre hores, … totes aquestes conductes els resulten un plaer al paladar. I aquestes conductes poden no resultar fàcils de variar. Alguns joves arriben a prendre consciència del que els representen les conductes alimentàries que tenen, i fins i tot, es mostren d"acord en què el més adient seria modificar les conductes actuals, i alimentar-se correctament, però poden no sentir-se capacitat per a portar-ho a terme. En aquest cas, serà necessari que treballin per augmentar la seva força de voluntat, i que segueixin fent valoracions de les seves conductes, i les seves conseqüències, tot demanant ajuda si és necessari, fins a arribar a tenir la capacitat suficient com per a variar les seves conductes.

4.1.3 Teoria de la motivació protectora

La teoria de la motivació protectora parteix de la base que si a una persona li fas agafar por, fent-li percebre que la seva salut podria veure"s seriosament afectada, prendrà mesures per evitar el risc i , per tant, per evitar caure malalt.

Aquest acostament al temor va lligada a d"altres factors com són els coneixements, la força de voluntat, i en definitiva a la percepció del control.

Aplicat al nostre cas d"estudi ho aplicarem de la següent manera:

• 1. Els joves han d"apreciar l"amenaça.

Els joves han de sentir la por i l"amenaça de poder emmalaltir. Perquè evitin els riscos que suposa no alimentar-se adientment, han de veure que les malalties que es deriven d"una mala alimentació són molt greus, i sovint tenen conseqüències irreversibles. En especial per les noies, és necessari recordar que segons el tipus d"anorèixa que puguin arribar a tenir, estan amenaçant la seva descendència, ja que sovint els altera l"ordre del sistema reproductor fins al punt de no poder tenir fills. Aquesta i d"altres conseqüències són les que cal que percebin els joves per fer o no fer conductes relacionades amb la salut.

Els joves en edat crítica han de valorar la gravetat de l"amenaça i veure la vulnerabilitat que tenen en acabar tenint qualsevol de les malalties que se"n deriven. El resultat serà la presa de precaucions a través de bones conductes alimentàries per evitar riscos.

• 2. Un cop senten l"amenaça, han d"afrontar-la i portar-la a terme.

Tot avaluant les conseqüències, cal que en facin una bona valoració, i afrontin la necessitat de prendre precaucions, tot adaptant la seva conducta a aquella que els afavoreixi la seva salut.