- Descripció del Problema/Conducta de salut
- Descripció del problema des del punt de vista biomédic i des del punt de vista biopsicosocial. Aplicar-ho a una població Diana
- Llistat i descripció de les conductes que propicien un risc de patir el problema
- Descripció de les conductes més influents en el trastorn a partir dels diferents models descrits en el mòdul 3
- Proposta d"una campanya en un grup diana determinat (A partir del model de Prochaska) per a disminuir les conductes de risc que comporten a patir el trastorn i proposta d"estudi de la seva eficàcia
- Referències bibliogràfiques i webgrafia
Introducció
Els canvis culturals que s"han produït en les darreres dècades en el món, sobre tot la globalització dels estils de vida i el canvi cultural en els patrons de bellesa, ens han conduït a la proliferació d"unes conductes alimentaries molt diferents de les que existien fins a les hores. El model tradicional de família, on les menjades es feien a una hora determinada, sent la mare la que s"encarregava de planificar una dieta variada d"aliments, rica en nutrients i equilibrada, ha anat deixant pas a un "campi qui pugui", on la figura de la mare tradicional (en una societat patriarcal com la nostra), va passant a la mare treballadora que deixa de ser el referent de la planificació de la nutrició de la família, i malauradament no ha tingut substitut.
A aquest fet se li ha unit el canvi produït en el concepte de bellesa basat en patrons de primesa per a les dones i de força per als homes. Els medis de comunicació, TV, revistes, publicitat, bombardegen constantment els nostres fills amb aliments hipocalòrics, aliments descompensats, menjars ràpids, "xuxeries", dietes que permetran tenir una figura esvelta, … Se"ns mostra una guerra als quilos, i a la vegada, en l"afany de vendre, tota una sèrie d"aliments que molt enllà de permetre una alimentació rica i variada ens aboquen a la nutrició deficient.
La imatge de les maniquí de passarel·la és prototípica en la societat actual de bellesa, una imatge que per tal de ser abastada cal posar en marxa totes les dietes, privació de menjades, .. que hi ha al mercat, sense cap més objectiu que perdre pes. En aquesta dèria hi ha un dels principals factors d"una conducta alimentària deficient, de risc.
Els hàbits alimentaris que s"adquireixen principalment en la infància són determinants en les conductes alimentaries que es durant a terme en la edat adulta i en el traspàs generacional de comportaments. Ja que és en l"àmbit familiar on s"adquireixen. En l"actualitat, aquest àmbit ha deixat de tenir l"exclusivitat ja que el canvi de model familiar implica, moltes vegades, el fet que les nostres obligacions cap als nostres fills siguin traspassades a les escoles. Que els pares treballin obliga a deixar els fills als menjadors escolars, traspassant-los en aquest acte l"educació en l"alimentació.
Aquestes conductes alimentaries han conduït a l"augment considerable de trastorns alimentaris, tals com l"obesitat, l"anorèxia i la bulímia, a part d"altres. És fonamental, per tant, ensenyar els nostres fills des de ben joves, la importància que té l"alimentació en el manteniment de la salut, en el desenvolupament emocional i psicosocial. Així com en la prevenció de trastorns alimentaris
Hem d"educar en l"alimentació, mostrar estratègies, per tal que puguin prendre decisions responsables i correctes en quant a la nutrició, i a una dieta saludable.
Descripció del Problema/Conducta de salut
La conducta a la qual dediquem aquest treball són els mals d'hàbits alimentaris força estesos entre les noies adolescents, alumnes d'ESO (12- 17 anys) a Catalunya. Aquests mals hàbits es caracteritzarien bàsicament per les conductes següents:
– Excés de menjars ràpids, hipercalòrics i amb excés de greixos saturats. També de begudes gasoses ensucrades i hipercalòriques o bé en alguns casos de begudes alcohòliques.
– Desordre horari en les ingestes, amb extensió de costum de "picar entre hores" i de reduir els àpats centrals a un únic plat.
– I, sovint de forma simultània o alternada amb les anteriors, seguiment de règims d'aprimament amb dietes hipocalòriques massa estrictes o desequilibrades, incloent fases ocasionals de dejuni o d'ingestes diàries molt per sota de les necessitats nutritives bàsiques. Aquests episodis de dieta excessiva o de dejú poden alternar-se amb excessos de llaminadures o "menjar-escombraria". El fet que les noies es preocupin de forma significativament més important per l'aspecte físic i la pròpia imatge i, en conseqüència, es preocupin d'obtenir més informació -correcta o incorrecta- sobre aspectes relacionats amb la nutrició, fa que en molts casos siguin conscients de les conseqüències de la mala alimentació i els excessos calòrics que cometen. Aquesta contradicció accentua el risc de incórrer en trastorns de la conducta alimentària, especialment en conductes de sacietat-expulsió dels aliments de tipus bulímic, recorrent als vòmits provocats, o bé a episodis de privació d'aliments i excés d'exercici per a "compensar" els excessos.
| Página siguiente |