Conductes de risc per transtorns alimentaris en adolescents (página 3)

Partes: 1, 2, 3

4.2 Models i teories de l"autoregulació del comportament

4.2.1 Model del procés de l"adopció de precaucions

Segons Weinstein, autor de la teoria l"any 1998, les persones que han d"adoptar certs comportaments per protegir la seva salut, passen per set etapes de creences.

Anem veient les etapes i aplicant-les al cas que ens ocupa :

1. Els adolescents no tenen coneixement que alimentar-se inadequadament pugui tenir unes repercussions tan sèries.

Si bé és cert que sempre han sentit a dir que és necessari menjar de forma equilibrada, no tenen cap coneixement real del significat de dieta equilibrada, i dels riscos de salut que comporta no fer-ho. Per als adolescents, el fet de no sopar, per exemple, és un mètode per no engreixar-se, no pas una conducta de risc. No veuen el perill que això suposa. A més, sovint és una forma d"autocàstig, ja que el berenar l"acostumen a basar en dolços i, com que tenen uns coneixements lleugers i interessats, saben que els greixos engreixen. Per tant, la seva manera de solventar l"excés de greix ingerit, és evitant fer l"últim àpat del dia. En aquest cas estan incrementant el risc, perquè tenen vàries conductes alimentàries equivocades, la del berenar i la del sopar.

2. Comencen a conèixer el risc que comporten els mals hàbits alimentaris, però veuen que el risc és aliè a ells.

En aquest punt els joves comencen a tenir informació sobre la importància d"una bona alimentació, i entreveuen el risc en altres companys o coneguts, però no veuen pas que els hagi d"afectar a ells, perquè creuen ser més forts que la resta.

3. Ja veuen que les seves males conductes els poden fer ser susceptibles a les malalties, i creuen que no estaria de més tenir-ne precaució, però encara no passen a l"acció.

En aquesta etapa comencen a veure la realitat del problema, però encara es mantenen ferms en no fer el pas de canvi.

4. Passen a l"acció

Per fi, els joves decideixen fer un pas, i es plantegen sèriament que cal que canviÃ¯n els seus hàbits alimentaris per assegurar-se una bona salut. Veuen que el risc és alt, i comencen a prendre conductes de salut al respecte.

5. Però alhora pateixen una contradicció, i tornen un pas enrera

Com que no estan convençuts del tot de les seves accions, habitualment pateixen un moment de transició, o no tenen clara la motivació de variar les seves conductes. El tipus de menjar, l"ordre i les ingestes que fan ja els agraden, i els costa variar-les. Per aquest motiu tenen un moment de stand-by on no tenen la motivació suficient com per seguir endavant de manera constant amb unes noves conductes, que els fan deixar enrera fer allò que tan els agrada, com pot ser sopar cada dia pizza i hamburgueses, o esmorzar a diari un croissant de xocolata, per exemple.

6. Tornen a fer un nou plantejament, amb més convicció que l"anterior.

En aquesta etapa els joves tornen a recapitular, i a valorar de nou els riscos i les satisfaccions que provoquen les seves conductes. Les satisfaccions són forces i immediates (gaudir de menjar-se un croissant en aquell mateix instant), però els riscos cada cop són més elevats. Per tant, comencen a pesar més els riscos, i és decideixen, més convençuts, a adoptar-ne les mesures necessàries.

7. Segueixen mantenint el seu control

Aquesta etapa és de precaució, i es tracta de seguir mantenint unes conductes favorables per evitar riscos.

Quan millors conductes alimentàries tinguin, menys riscos de salut patiran.

4.2.2 El procés d"acció a favor de la salut

L"autor d"aquesta teoria, Schwarzer, creu que quan una persona es planteja actuar per evitar riscos o canviar els seus hàbits, passa per dos estadis :

L"estadi de motivació
L"estadi d"acció o manteniment

Alhora, per realitzar una conducta de salut hi influiran tres aspectes :

La percepció del risc

Ha de percebre els elevats riscos de no alimentar-se correctament

Les expectatives de resultats

Cada jove es crea la seva pròpia realitat de com i quan li afectaran a ell, de manera personal, la presa d"accions cap a una bona conducta. Prenen una conducta perquè n"esperen un resultat a canvi. Tot i això, a títol personal cadascú estarà més o menys segur d"estar evitant algunes malalties i tindrà unes expectatives determinades, com pot ser la de no emmalaltir mai perquè actualment s"està alimentant d"una manera equilibrada.

– L"autoeficàcia percebuda

I, alhora, aquell mateix jove percebrà en la seva pròpia salut els resultats obtinguts.

Dins l"estadi d"acció o manteniment, hi haurà tres punts que determinaran la manera en que la persona passarà a l"acció:

El pla d"actuació

Cada jove s"avaluarà i veurà les seves necessitats, i es crearà el seu propi pla d"actuació. Hi ha joves que els seus mals hàbits són envers a saltar-se àpats, d"altres acostumen picar a totes hores, d"altres basen la seva alimentació en uns menjars en concret, … Doncs en cada cas s"actuarà de maneres diferents, i per tant, cada jove haurà de valorar com actuar.

El control de l"acció

Una vegada fet l"anàlisi i el pla d"actuació, cada un crearà la seva estratègia per obtenir un bon resultat. Aquells que mengen dolços a diari, potser opten per l"estratègia de permetre"s menjar allò que tan els agrada un cop per setmana a canvi de menjar adequadament cada dia. Es tracta de crear una estratègia a la que es pugui adaptar, i la segueixi fins aconseguir la meta (tenir sempre una bona conducta alimentària).

Les situacions externes

Com ja hem dit , la societat en la que vivim influeix molt sobre els nostres hàbits en alimentació. Avui en dia ens atabalen a publicitat per tenir una silueta perfecte. Molt sovint aquesta publicitat és del tot enganyosa, i no vol ensenyar-nos a tenir un cos saludable, sinó un cos prim, gairebé esquelètic. Les models ja han estat motiu de crítiques en molts moment, però seguim veient sobre les passarel·les noies amb cossos excessivament prims. La necessitat social a estar prims xoca amb la quantitat d"anuncis que fan sobre brioxeria envasada o d"altres productes gens nutritius ni adients per seguir una dieta sana. Amb tanta informació , tots en general però en especial els joves, acabem tenint contradiccions que ens poden portar a prendre conductes inadequades, com pot ser menjar-nos aquella pasta envasada que tant anuncien, però alhora desitgem tenir aquell cos "perfecte" que tan en tots els anuncis televisius i que és necessari tenir-lo, i per tant, ens ho fem de qualsevol manera per tenir-ho tot. I aquí és on comencen les conductes de risc. En definitiva, val a dir que el context social en que vivim pot ser un obstacle per a adoptar un comportament saludable.

4.2.3 Teoria de l"acció social

Aquesta teoria, creada per Ewart l"any 1991, és la més complexa de totes i la que menys repercussió ha tingut. De fet, només s"ha utilitzat per evitar conductes de risc molt concretes, però com a general no és una teoria activa.

Segons la teoria de l"acció social, la clau està en les intervencions de caràcter preventiu, lligades a la creació d"hàbits protectors o seqüències de comportaments per a disminuir els riscos. Defèn que aquella persona que ja ha experimentat en certa manera la malaltia, prendrà unes precaucions i uns hàbits per evitar-ne més riscos. Està constatat que aquelles persones que han sortit endavant després de patir algun trastorn alimentari, com pot ser la bulímia o l"anorèixa, acostumen a ser molt més protectores amb sí mateixa un cop superada la malaltia. No insistim més en aquesta teoria per ser la menys interessant i de menor aplicació.

Proposta d"una campanya en un grup diana determinat (A partir del model de Prochaska) per a disminuir les conductes de risc que comporten a patir el trastorn i proposta d"estudi de la seva eficàcia

Tal i com explica Sánchez, E. (2002) en el seu article "El proceso de cambio en dependientes a alcohol, heroína y cocaína", fins la dècada dels 80, l"explicació dels canvis que es donaven en l"addicció a les drogues, es considera com un succés dicotòmic: abstinència vs. consum. A partir dels anys 80, "en el intento de hacer más comprensible la realidad clínica que presentan las personas con problemas de abuso y dependencia a drogas" – Sánchez, E. (2002, p. 108)-, apareix un model dinàmic en què el canvi es produeix al llarg d"un seguit de fases en el transcurs del temps. És en aquesta línia de treball on s"inscriu el model transteòric de James Prochaska i Carlo DiClemente, el qual postula que els subjectes "no hacen cambios conductuales repentinos y completos sino que progresan a través de una serie de procesos cognitivos y conductuales que al final pueden conducirles a un cambio conductual duradero" –Schnell, D., Galavotti, C. i O"reilly, K.R. (1997, p. 30)- en el qual hi té un paper molt important la motivació, entesa no com a tret de personalitat, sinó com "l"estat de disponibilitat al canvi, un estat que pot variar segons el moment o el context" (2007, p. 17) i on el terapeuta desenvolupa la difícil i important tasca de motivar el client perquè es comprometi i treballi per al seu propi canvi, a pesar de les dificultats i entrebancs del procés.

Les bases d"aquest model el qual, amb el temps ha trobat cabuda també en el tractament d"altres addiccions com el tabac –veure el treball de Samaniego, C. (2005)- i que en aquest treball utilitzarem per orientar i duur a terme uns tallers extraescolars de cuina i alimentació sana, juntament amb la combinació d"una campanya informativa sobre els avantatges d"una bona alimentació i els seus efectes, tan a nivell físic com intel·lectual, com també els efectes nocius de la perpetuació de les conductes alimentàries de risc, s"articula entorn de la denominada roda de canvi, constituÃ¯da per sis etapes: precontemplació, contemplació, determinació, acció i manteniment, on el transcurs per aquest procés no és unidireccional, sinó que tal i com es pot constatar en la següent imatge (2007, p. 17), "la persona pot passar diverses vegades per tot el procés abans d"aconseguir un canvi permanent [i on] les recaigudes constitueixen un estadi més que és dins la normalitat del procés de canvi." (2007, p. 18).

edu.red

A part dels estadis ja esmentats i que desenvoluparem més endavant, del model dels estats de canvi té implícits dos elements o nivells més: Segon nivell, processos de canvi, els quals "permiten conocer cómo se producen los cambios en los sujetos. Consisten en actividades manifiestas o encubiertas iniciadas o experimentadas por un individuo para modificar su hábito adictivo." Deu processos de canvi que s"estructuren en dos factors de segon ordre – Sánchez, E. (2002, p. 109)-:

a) Processos de canvi cognitius: augment de la conscienciació, autoreavaluació, reavaluació ambiental, relleu dramàtic i alliberació social.
b) Processos de canvi conductual: autoalliberació, maneig de contingències, relació d"autoajuda, contracondicionaments i control d"estímuls.

El tercer nivell: nivells de canvi, fa referència als canvis que es necessiten per abandonar la conducta addictiva. El que ens proposem en aquet nivell és aconseguir els canvis d"actituds, de comportament de manera que no solament amb la voluntat del client i l"acció del terapeuta sigui suficient per deixar l"addicció, sinó que cal haver-hi un canvi efectiu, una modificació conductual. Cal cercar la teràpia que millor ens condueixi a aquest canvi, ja sigui conductual, cognitiva, etc. tot dependrà en quin nivell de canvi ens situem, el que cal és anar avançant per tots els estadis fins produir el canvi, aquesta és l"estratègia del canvi de nivells. Una altra estratègia és la del nivell clau, que consisteix en trobar el nivell que té una causalitat directa amb l"addicció i actuar sobre ell.

D"altra banda, aquest model de canvi postulat per James Prochaska i Carlo DiClemente, permet no solament comprendre l"evolució de la persona, sinó també ajudar en la pràctica terapèutica, ja que com afirma Sánchez, E. (2002, p. 109), conèixer i identificar els processos de canvi que ha desenvolupat el subjecte (2a nivell), així com l"estadi o fase en què es troba (1r nivell), permet al terapeuta aplicar les estratègies més adequades per al client i el moment en què es troba, per tal d"ajudar-lo a desenvolupar processos de canvi (3r nivell) que li permetin progressar vers l"estat de manteniment de l"abstinència.

Per tal de conscienciar sobre els objectius i utilitats dels tallers i la campanya informativa –recordem que en aquest moment ens situaríem en la fase de precontemplació i, per tant, la persona no és conscient que té un problema i conseqüentment, no es planteja l"opció de canvi. Consciència del problema que nosaltres hem d"augmentar mitjançant informació i feedback constant amb els adolescents- podríem arguÃ¯r el fet paradògic que, malgrat disposar "de redes de supermercados y productos congelados, disponiendo de los medios de adoptar la almientación más sana que jamás se haya podido conseguir en la historia de la humanidad, mantengamos sin embargo un tipo de comidas muy nocivo para la salud -i és que, i aquí radica també la importància dels tallers!- no estamos educados en dietética, y nos comportamos como niños que dejan solos en una confitería. Tomamos en cantidad lo que más nos apetece, y al día siguiente sufrimos las consecuencias".

En aquest sentit, un dels objectius cabdals dels tallers i la campanya informativa seria ensenyar als adolescents a "aprender a alimentarse y ponerlo en práctica -quan abans millor, ja que- no solo le evitará futuras enfermedades, sino que le brindará ventajas tanto físicas como psíquicas comparado con quienes estén alimentados desequilibrada o deficientemente".

Així doncs, podríem explicar als adolescents els 5 tipus de nutrients fonamentals que hauriem d"ingerir diàriament (hidrats, proteÃ¯nes, greixos, vitamines y minerals) i que es troben en els següents grups d"aliments:

a) Grup dels làctids: llet, formatge, iogurt, etc.
b) Grup de les carns, ous, i fruÃ¯ts secs
c) Grup dels vegetals i fruta
d) Grup dels cereals: pa, pasta, galletes, arròs, gra, llegums i farina

Aliments, tots aquests, que cal consumir de manera racional i equilibrada ja que cap aliment és complet per sí mateix, i per tal de tenir una bona alimentació cal combinar-ho amb d"altres. Aquí rau la importància de conèixer les quantitats que cal ingerir de cada grup, sense caure en excessos o carències.

A nivell pràctic, podríem entre tots fer una llista d"allò que una persona "imaginària" hauria ingerit el dia anterior –en base al que ha ingerit la majoria d"alumnes presents en l"aula! Tot introduint-hi, és clar, aliments de risc- i, a partir d"aquí, fer un recompte calòric considerant que la mitjana normal per a un individu sa està sobre unes 2000 calories, i separant els aliments segons siguin: hidrats, proteÃ¯nes, vitamines, greixos o minerals. D"aquesta manera, creiem que ens aproparíem més als adolescents, al seu "dia a dia", a la seva realitat, i els ajudaríem a reflexionar –d"una manera pràctica i més amena- sobre els seus hàbits alimentaris nocius atorgant, de retruc, així, més importància a la nostra campanya.

El següent pas, d"acord amb el model transteòric de J. Prochaska i C. DiClemente (1982), seria la fase de contemplació, on, un cop ja s"ha pres una determinada consciència del problema i acabar de desenvolupar un compromís de canvi ferm –la persona està més oberta a escoltar-, seria necessari elaborar de manera conjunta una llista sobre els avantatges i inconvenients d"adoptar una conducta alimentària el més saludable possible o, dit d"una altra manera: disminuÃ¯r les conductes alimentàries patògens.

Dintre dels avantatges, i donada la gran importància que com hem vist en l"apartat 3.1. Dietes d"aprimament i règims hipocalòrics, les noies atorguen a les dietes per tal d"aprimar-se o, en el cas dels nois, per estar més musculats, podríem explicar-lo que "la mejor manera [de mantenir un pes ideal i evitar el sobrepès o obessitat] es respetar una dieta equlibrada y balanceada fraccionada en 5 tomas diarias: desayuno, a media mañana una colación, comida, merienda y cena. De esta forma se regulará correcta y eficientemente el deseo de comer, ayudará a evitar el picoteo de alimentos (snaks) entre horas o la ingesta excesiva en una sola ración". [conductes de risc]

En segon lloc, i lligat a l"exercici físic –complement indispensable d"una bona dieta i que no podíem deixar d"esmentar en aquest treball-, podríem fer venir personatges populars, famosos, o entrenadors de gimnàs amb renóm, com per exemple, Fernando Sartòrius, entrenador del gimnàs Reebok: La Finca, el qual en el reportatge "21 días machacando el cuerpo" explicava que "comprendo que mucha gente hace ejercicio físico [i per extensió, dietes] por la vanidad, por estar bueno, para ligar. Pero por ahí no van los tiros. Los tiros es encontrarte bien, con confianza", guanyant en autoestima, de manera que la preocupació pel que els altres puguin pensar de la teva pròpia imatge no sigui tan transcendent –tot un repte, en aquesta edat de canvis e incerteses que caracteritza l"adolescència.

En aquesta línia, i només per citar-ne un exemple, podríem explicar als adolescents que personatges famosos com Arturo Valls o Iker Cassillas, en el reportatge Diario de una anoréxica, emès per la cadena de televisió, Tele 5, aposten per la normalitat i no per la delgadesa. O la mateixa Lorena Bernal, Miss Espanya 1999, que en aquest mateix reportatge [minut 35.08] afirma que la delgadesa: "es la tendencia que se lleva ahora mismo y me parece una desgracia. Ojalá las pusieran, pues una mujer española, co sus curvas, con su cuerpo de mujer".

Pel que fa als inconvenients, les conseqüències del manteniment d"aquesetes conductes de risc repercuteix tan en la nostra salut mental com física, ja que "los alimentos son quienes nos proporcionan energía para movernos, mantener nuestra temperatura corporal, crecer, regenerar nuestros tejidos y lograr cuanta función vital podamos imaginar. Es decir que nos alimentamos para poder vivir".

Tercerament, parlaríem sobre el mite que per a mantenir la línea i baixar de pes, "lo mejor es dejar de comer en algunos momentos del día o evitar la cena o el desayuno", com ha quedat constatat en la tercera pregunta, que així succeeix actualment entre el nostre grup diana. I és que "lo cierto es que, con saltarse alguna de las comidas, no se logran los resultados esperados. Es muy frecuente que al saltarnos o evitar alguna comida a la siguiente comamos de más, y ese sobrante nuestro organismo lo almacene y se deposite como grasa. Es decir, nuestro cuerpo, si todos los días a una cierta hora nota que le falta energía, economiza, gasta menos y almacena el sobrante; y los resultados se ven alrededor del abdomen, en la grasa abdominal. Por lo tanto, cuando necesitemos bajar de peso es mucho mejor disminuir la cantidad de alimentos que se comen [i fer les 5 menjades diàries] que saltear alguna comida."

La tercera fase del procés de canvi és la fase de preparació: significa que l"individu ha passat de la conscienciació al desig: està molt motivat i amb ganes de treballar per resoldre el problema –millorar els hàbits alimentaris. En aquest moment, podríem començar a parlar de processos de canvi (2a dimensió) i podríem començar a observar, ja sigui obertament o de manera encoberta, petits canvis conductuals que ens fan intuir aquesta voluntat i compromís de canvi: és el primer cop que idees i acció apareixen juntes. En aquest sentit, la nostra tasca consistiria en donar ajuda, consells als adolescents sobre què cal fer, quina seria la manera més efectiva de dur a terme els canvis, quina seria la manera més efectiva de començar a desterrar aquestes conductes de risc de la seva vida quotidiana. Per exemple, mantenir les cinc menjades diàries o parlar-los d"aliments substitutius a les "picades entre hores", com per exemple peces de fruita o iogurts.

La fase d"acció és la 4ª, dintre del model de canvi de Prochaska i DiClemente (1982), i immersos en la segona dimensió: processos de canvi, implica canvis manifests, ja sigui a nivell cognitiu com conductual i que el subjecte durà a terme bé amb l"ajuda professional o sense aquesta. En aquesta fase, la nostra tasca consistiria en acompanyar els adolescents en el procés de canvi d"actituds alimentàries –conductes de risc, substituÃ¯des per conductes saludables- i ajudar-los en l"assoliment aquelles accions que els portaran a aconseguir-ho. En aquest sentit, podríem manar "deures" per a casa: Per exemple, ensenyar-los a cuinar algun aliment saludable (verdures, hortalisses) que ells puguessin també cuinar a casa, per tal que comencin a adquirir conductes saludables i compartir les experiències, dificultats i resultats el dia següent amb la resta del grup. O, preparar, en els tallers de la tarda, algún aliment que es menjaran per esmorzar el dia següent.

Cal recordar que els resultats obtinguts en aquesta fase són conseqüència del pas per les fases anteriors (des de l"etapa de contemplació) i és necessari mantenir els progressos una vegada assolits (passar a la següent fase) -Feixas, G., i altres. (2007, p. 18).

La cinquena fase, de manteniment: on la persona ha de conservar i consolidar els canvis assolits en la fase anterior, fet que requereix un esforç important, ja que es pretén mantenir la conducta indefinidament i on el paper del terapeuta consisteix en la prevenció de recaigudes i desenvolupament de noves estratègies i habilitats en el client que ajudin a mantenir conductes alimentàries de salut i mantinguin fora de la dieta diària dels adolescents, en la mesura del possible, les conductes de risc.

La recaiguda, tot i no ser una més dintre del procés, si que s"ha considerar com un fet que ens fa retornar a fases anteriors i que ens situa de nou en el procés de canvi. Amb la recaiguda "la persona retorna a la conducta problemàtica i perd els beneficis assolits amb el seu propi canvi. Es pot produir tan en l"estadi d"acció [4a fase] com en el de manteniment [5a fase], quan fallen les estratègies per a consolidar i mantenir la conducta" (2007, p. 19).

En els casos de recaiguda,"és freqüent que es desenvolupin sentiments de fracàs, frustració i/o culpa, sobretot si la persona no té clar que és normal tenir recaigudes abans d"aconseguir un canvi de conducta permanent" (2007, p. 19), és per aquest motiu que la nostra tasca, en aquest cas és la d"aconseguir que el subjecte no vegi la fase de recaiguda com un fracàs i es quedi immòbil en aquesta etapa, sinó que reaccioni, superi la desmoralització que està sofrint i renovi la determinació. En altres paraules, cal, en primer lloc, preguntar-nos per les causes d"aquesta recaiguda, per tal de poder-les combatre, tenir-les presents i assolir novament les etapes d"acció i manteniment i fer especial esment en el fet que les recaigudes són normals a causa de la dificultat de mantenir, en el temps, una conducta de canvi.

Per a controlar l"eficàcia de la campanya informativa i els tallers, això és, mesurar el manteniment de conductes saludables i l"eliminació de conductes de risc, es podria lliurar tan als alumnes com als pares, una graella (que s"hauria de lliurar l"últim dia de la setmana que es realitzi el taller) on haguessin d"anotar (de manera individual i privada) aquells aliments saludables que han menjat durant la setmana, qui els ha preparat (si els alumnes, els pares, ambdós plegats o algú altre) i de quins aliments es tractava. D"aquesta manera, veuríem quins són els aliments saludables que més mengen, quines receptes, trucs o conductes adquirides en els tallers han tingut més èxit (perquè s"han repetit més vegades) així com també aquelles conductes de risc més arraigades en la dieta dels adolescents i en les què caldria pensar en noves estratègies per tal de disminuÃ¯r la seva ocurrència.

Referències bibliogràfiques i webgrafia

Feixas, G., Feixas, G., Aguilera Martínez, A., Jarque Llamazares, L., Miró J., Pacehco, M., Parra, R., Pubill González, M. José,. Talarn, A. i Tuset, A. (2007) La intervenció psicològica com a procés. En Feixas, G., Aguilera Martínez, A., Jarque Llamazares, L., Miró J., Pacehco, M., Parra, R., Pubill González, M. José,. Talarn, A. i Tuset, A. (Eds.) Tècniques d"intervenció i tractament psicològic. Barcelona: UOC.

Schnell, D., Galavotti, C. i O"reilly, K.R. (1997) Evaluación de los cambios en la conducta sexual.

Sánchez, E. (2002) El proceso de cambio en dependientes a alcohol, heroína y cocaína. València: Conselleria de Sanitat

Samaniego, C. (2005) El Modelo Transteorético de Prochaska. Los estadios de cambio y su aplicación en el consumo de tabaco.

Suris, J. C. i Parera N. (2002), Enquesta de salut als adolescents escolaritzats a Catalunya 2001, Barcelona: Fundació Dexeus

Diario de una anoréxica, emès per la cadena de televisió, Tele 5

Campanya alimentació "Come bien para vivir mejor "

http://db.doyma.es/cgi-bin/wdbcgi.exe/doyma/press.plantilla?ident=9836

Dietes miraculoses Joves.cat

http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=2a0175a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2a0175a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=6daac59983bce110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Informació de la generalitat

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/salutjove/cssj2.htm#marca3

Junta Aragonesa. Prevención de los trastornos de la conducta alimentària.