Compartir audiències sense competir. La interconnexió i la interoperativitat en els museus d´història natural (página 2)

Ús i valor de les col·leccions de museus d’història natural

Les disciplines científiques associades a la identificació dels elements constitutius dels sistemes naturals han donat tradicionalment a les col·leccions unes utilitats metodològiques ben definides. Ara cal sumar-hi les conseqüències de la preocupació creixent per la pèrdua de biodiversitat.

En els darrers temps les col·leccions han vist multiplicats els objectius de recerca als quals donen servei (Miller, 1985; Anònim, 1996). Entre aquests objectius destaca particularment la competència de les col·leccions en estudis de biodiversitat (Danks, 1991; Hoagland, 1992; Alberch, 1993; Miller, 1997) i especialment en la detecció d’espècies que veuen reduïda la seva àrea de distribució (Shaffer et al., 1998). El valor de recurs científic de les col·leccions sembla no tenir data propera de caducitat (Suarez & Tsutsui, 2004; Winker, 2004).

Respecte a altres fonts d’informació, les bases de dades de col·leccions són qualitativament superiors degut a l’existència d’un testimoni material de la referència espai/temps. En conseqüència l’anàlisi científica troba en les col·leccions una permanent opció d'analitzar de nou o de complementar les dades (Cotterill, 1997).

El valor utilitari de les col·leccions biològiques es multiplica quan se sumen les mostres desades en diversos museus però que han estat recol·lectades en una mateixa àrea d’estudi. O quan es revisen les sèries de diversos museus que contenen mostres d’un mateix grup biològic. Amb la suma de les col·leccions dels museus d’història natural es componen mosaics més o menys complerts de fenòmens que són motiu d’investigació. La suma de les parts significa una mostra global d’estudi superior, una condició per fer millor ciència.

Si l’accés global a la informació de biodiversitat ha estat identificada com una tasca prioritària per les ciències biològiques (Anònim, 1998) els museus d’història natural hi poden contribuir abundant en la seva pròpia tradició de treball. La creació de xarxes internacionals i d’estàndards de documentació que afavoreixin la comunicació entre museus és un primer pas indispensable per fer front a la crisi de la biodiversitat (Alberch, 1993: 372). Els museus, repositoris de memòria, ja estan desenvolupant xarxes digitals que serveixen per connectar col·leccions en un sentit virtual (Scoble, 2003: 19 i ss.). Les xarxes digitals no discriminen la dimensió de les institucions que hi col·laboren ja que totes les bases de dades de biodiversitat són importants per petites que siguin (Bauldock et al., 2001: 10).

Panorama tecnològic de projectes d’interconnexió de col·leccions

Els museus en si mateixos ja són un exemple d’organització amb diverses fonts d’informació: col·leccions, biblioteca, arxiu. A més, generen i publiquen informació científica i de divulgació. Per aquesta raó es poden veure i tractar com una miscel·lània de dipòsits dinàmics d’informació on es creuen múltiples ponts de comunicació interna. Simultàniament cadascun d’aquests compartiments actius d’informació pot interactuar amb elements homòlegs externs fins aconseguir la màxima interoperativitat: de centres i de tipologies d’informació.

Amb independència del model d’arquitectura de sistemes amb què es realitzi (Hussey, 2003: 106 i ss.) la connexió de bases de dades requereix l’adopció de models estàndards de dades per aconseguir la longevitat dels sistemes a més de la interoperativitat (Dietz et al., 2004: 48). A més de les diverses possibilitats de combinar continguts que s’han indicat és important considerar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació.

La interconnexió mostra dos horitzons operatius d’acord amb dos nivells de granularitat de la informació:

• Entre bases de dades de registres d’unitats mínimes d’informació o ítems documentals: espècimens o lots –en el cas de museus–, llibres, articles, revistes, documents… per a biblioteques i arxius.
• Entre bases de dades de registres de col·leccions, enteses aquestes com a conjunts d’unitats mínimes d’informació. En anglès s’ha encunyat el concepte Collection Level Description, CLD.

Interconnexió entre bases de dades de registres d’unitats mínimes d’informació

Les diverses bases de dades que descriuen ítems (datasets) representen la visió documental més coneguda. Habitualment es planteja la interconnexió entre bases de dades de continguts homogenis ( per exemple: bases de dades de col·leccions) hostatjades en servidors web de diversos centres. La tecnologia de bases de dades distribuïdes (clients) i l’evolució dels protocols de comunicació entre servidors permet emular la integració de dades a partir de diferents estructures però amb estàndards semàntics similars (Wiley & Peterson, 2003: 620). La creació d’un únic recurs virtual prové de la gestió de les dades distribuïdes i d’un accés unificat a aquestes dades (Hussey, 2003: 127). La interconnexió és flexible per la qual cosa un ampli conjunt de camps de dades han de ser definits semànticament per assegurar la seva compatibilitat quan són rebuts pel sistema client (Berendshon, 2003: 28). Un protocol molt present en la comunitat d’interessats en la biodiversitat és el DiGIR, Distributed Generic Information Retrieval (1), concebut per connectar bases de dades federades davant d’una consulta única i rendint diversos formats de resposta a elecció del consultor.

Interconnexió entre bases de dades de registres de col·leccions

Es tracta de gestionar metadades que descriguin de forma estandarditzada conjunts d’ítems. La definició o abast d’aquests conjunts, d’aquestes particions dels fons de continguts, respon a criteris documentals, de gestió, etc. Des de fitxes de conjunts molt grans fins a subconjunts de molt pocs ítems. La interconnexió de les metadades de col·leccions està afavorida per iniciatives tan populars com Dublin Core on s’integra un grup de treball que ha generat el Dublin Core Collection Description Application Profile, DC CD AP (2) . El perfil aplicat a col·leccions del Dublin Core inclou un esquema de metadades, guies per a l’ús de les metadades i una llista elaborada de tipus de col·leccions. Simultàniament, la United Kingdom Office for Library Networking, UKOLN (3) , també ha posat en circulació un esquema de descripció de metadades de col·leccions i una sintaxi associada que es coneix com a Research Suport Libraries Programme, RSLP, Collection Description.

Altres estàndards útils per a la interoperativitat en l’àmbit de les metadades procedeixen també de la biblioteconomia i de l’arxivística. En primer lloc, l’Open Archive Initiative – Metadata Harvesting Protocol (OAI-MHP) (4) , especifica l’esquema Dublin Core com el denominador comú més petit per a la interoperativitat i estipula nous recursos documentals per a una eficient difusió de continguts. La OAI va néixer al redós dels moviments acadèmics per a una lliure difusió a Internet de publicacions científiques però amb la incorporació d’una eina informàtica com és el MHP està esdevenint un poderós recurs d’interoperativitat. Per últim l’Encoded Archival Description, EAD (5) , suportat per l’associació nord-americana d’arxivers, manté un estàndard dissenyat principalment per codificar finding aids i aporta una estructura jeràrquica de continguts així com l’ús del llenguatge natural en les descripcions.

Interconnexió entre unitats vs. col·leccions

La interconnexió de bases de dades a nivell d’ítems fa front a majors dificultats tecnològiques i documentals que la comunicació a partir de metadades de col·leccions. La precisió i la minuciositat proporcionada per descripcions a nivell d’ítem troba en l’altre plat de la balança el cost d’elaborar recursos descriptius més complexos (Lagoze & Hunter, 2001). La interconnexió de bases de dades descriptives d’ítems facilita informació d’alta qualitat però està fortament limitada pel cost en produir aquesta informació (els museus d’història natural gestionen volums immensos de col·leccions amb un percentatge encara molt petit de registres informatitzats).

L’accés de les col·leccions a Internet ha provocat que les metadades descriptives, anteriorment restringides a l’àmbit del sistema local, prenguin ara un nou paper públic per suportar la localització i presentació d’alternatives digitals dels objectes (Waibel, 2002: 16). El valor afegit de les metadades és que proporcionen el pont necessari entre comunitats diferents, cross domain, com a màxima expressió d’interoperativitat fins i tot més enllà de les premisses induïdes per Dublin Core (Koetter, 2004).

Els museus a les xarxes digitals de dades de biodiversitat

La connexió virtual entre col·leccions d’història natural és un exemple potent de com la integració de dades de diverses fonts pot contribuir a respondre a qüestions complexes com poden ser la gestió del territori o el canvi climàtic, entre d’altres, i fer-ne prediccions (Thomson & Perkins, 2001: 94). La interconnectivitat sense competitivitat és el germen del gran museu virtual de les col·leccions d’història natural (Lane, 1996: 544). La pèrdua de distinció de les singularitats dels museus en les xarxes digitals (Zorich, 1999: 26), especialment en les de biodiversitat (el consultor es pot desinteressar de l’origen puntual dels registres consultats i obtinguts) és per altra banda un fenomen que no ha prendre per sorpresa.

Aquestes capacitats adquirides per les col·leccions que participen en xarxes de consulta s’han adduït com un substanciós argument per recuperar la credibilitat que en alguns àmbits científics havien perdut les col·leccions (Scoble, 2003: 19 i ss.). L’objectiu pràctic final és aconseguir que una sola consulta sobre un organisme o sobre un espai natural recuperi una resposta sintetitzadora a partir d’una àmplia varietat de fonts documentals avalades per controls de qualitat (Thomson & Perkins, 2001: 115). La integració de dades de biodiversitat procedents de col·leccions de museus amb estudis que inclouen observacions de camp (sense crear col·lecció) resulta fàcil de modelar (Berendshon et al., 1999: 513). Així mateix l’efecte multiplicador de combinar fonts de biodiversitat amb dades de contextos bibliogràfics i geogràfics estimula el progrés en la interoperativitat (Soberon, 1999: 291).

La formació de xarxes digitals té la capacitat de fer aflorar informació oculta en petites institucions o en centres privats que per capacitat o idiosincràsia podrien estar distanciats d’un accés públic a la informació (Bailey-Hainer & Urban, 2004: 261). A la fi es dóna un increment mutu de valor entre xarxa i components.

Per últim cal considerar un altre efecte beneficiós de la participació en projectes d’interconnexió de dades de museus. Es tracta de l’augment de la capacitat d’influir com a força social, tant en l’entorn digital (Zorich, 1999: 29) com en la demanda d’atenció per part d’instàncies governamentals i de finançament.

Qualitat i control de la informació i interoperativitat

Són diverses les veus autoritzades que han alertat sobre la qüestió de la qualitat de la informació en les xarxes d’interconnexió de museus d’història natural i sobre les necessàries restriccions en la difusió pública i indiscriminada d’informació sensible (Scoble, 2000: 374; Wirtz, 2000: 374). Per informació sensible s’entenen les dades que poden permetre localitzar recursos naturals que estan protegits per la seva escassetat. Un exemple d’informació que no hauria de ser pública serien les localitats on viuen espècies protegides, la consulta de la qual es gestionaria directament entre la persona interessada i el gestor de la font individual de dades. Fins i tot s’han sentit veus exigint que no es publiqui informació a Internet fins que les garanties de qualitat i també de control sobre l’ús de la informació estiguin resoltes (Graves, 2000: 374).

Aquestes reserves ja es plantegen també pel que fa a la publicació d’una simple base de dades de biodiversitat a Internet (Winker, 1999: 524). Tanmateix en les xarxes digitals, on la distància entre el consultor i l’origen d’informació està mediatitzada per les interfícies de consulta i de recuperació de continguts és possible que s’incrementi la probabilitat de transmissió d’errors i també d’informació sensible. Es tracta d’un conflicte que pondera els avantatges i desavantatges de la interconnexió. És important no perdre de vista que la interconnexió per si mateixa no incrementa la qualitat de la informació de les bases de dades que hi participen: la interconnexió en la seva versió més senzilla és només una eina per incrementar l’eficiència en la localització de recursos a Internet (Brooke, 2000b: 375). No obstant això, sota un concepte de xarxa més participativa es pot donar el cas que els estàndards de protecció de dades sensibles i els procediments per detectar errors d’informació que s’apliquin en algunes de les institucions siguin exportables a les que no n’havien posat en pràctica. Per contagi social la qualitat i control de les dades de la xarxa millora per l’efecte de l’extensió de procediments curosos en la gestió de la informació. Les xarxes poden tenir un rol decisiu en la millora de la gestió dels centres.

Les audiències i la interoperativitat

La interoperativitat per si mateixa crea noves audiències procedents dels diversos àmbits experts aplegats (Geber & Deshpande, 2001: 78, 91) però alhora inevitablement es troba també en la tessitura d’atendre les consultes del públic no expert (Thomson & Perkins, 2001: 95-96). La interoperativitat significa proporcionar als usuaris el nivell més alt possible de serveis amb el mínim esforç per la seva part (Suleman, 2002: ii). Una de les condicions de servei més atractives en l’àmbit científic és oferir la informació cercada en suports que facilitin la seva reutilització per part del consultor (Bauldock et al., 2001: 12).

El coneixement de les necessitats d’informació de les comunitats professionals és indispensable i és la via per aconseguir eficiència en la distribució d’informació (Bauldock et al., 2001: 12). Respecte al públic no expert l’increment d’audiències no identificades o no expertes comporta l'aparició de demandes d’informació no previstes (Zorich, 1999: 29) quant a l’estructura de consulta i al llenguatge de resposta.

Munilla, et al (2004), en la seva avaluació de plataformes virtuals per a la difusió, documentació i comunicació d’institucions culturals i del patrimoni, detecten que els primers visitants que s’apropen a un web d’aquestes característiques són els més interessats per la temàtica que se’ls ofereix i que, per tant, dediquen un major esforç i temps a navegar-hi i conèixer el recurs en profunditat. ‘Interessat’, però, no és sempre sinònim d’especialista, i això fa que, com bé apunten, calgui tenir en compte l’audiència potencial i desenvolupar estratègies d’atracció per a diferents tipus de públic en les experiències de cibermuseografia.

Bases de dades, webs temàtics, portals especialitzats a disposició a Internet constitueixen, sens dubte, unes de les eines de difusió d’informació més efectives actualment. Suleman & Fox (2001) plantegen pools d’informació constituïts com a Biblioteques Digitals, basades en protocols oberts com la iniciativa OAI esmentada anteriorment. D’entre les biblioteques digitals destaquen aquelles especialitzades en recerca de les que representen fonts de recursos ‘de producció’ o serveis. I apunten que, per respondre a les necessitats reals de la varietat d’usuaris, les bases de dades han de simplificar el procés de recuperació d’informació subscrivint un mateix protocol, alhora que han d’incorporar, en el disseny de la interfície d’usuari, serveis comuns elementals com mediadors per connectar recursos i donar suport en la cerca d’informació. La flexibilitat dels sistemes d’informació ha de contemplar la diversitat d’audiències i, l’adopció de diverses semàntiques en els esquemes de metadades, és una altra via a explotar.

Tanmateix no s’ha de veure la diversitat d’audiències solament com un problema a resoldre. Ben al contrari la interconnexió (i la interoperativitat) és una eina per crear comunitats (i metacomunitats) que propicien la formació de contextos més rics (Waibel, 2002: 16) amb els quals alimentar els sistemes individuals de dades que hi participin.

A l’ombra d’aquest esperit comunitari se sol establir una forta complicitat entre els projectes de xarxes digitals de proveïdors d’informació i la comunitat de tecnologia Open Source (Thomson & Perkins, 2001: 107) juntament amb els moviments per un accés lliure i gratuït a la informació (Soberon, 1999: 291).

Canvis en les organitzacions

Les xarxes digitals transformen les organitzacions que hi participen provocant canvis en la gestió de la informació (Zorich, 1999: 29). L’accés a l’univers de recursos en línia és ara l’objectiu de moltes institucions que gestionen recursos d’informació.

Les organitzacions museístiques estan vivint encara el pas gradual des d’una posició local, institucional, d’accés a la informació per a especialistes a una situació en què bases de dades massives estaran a disposició del públic en general (Bailly, 2003: 134). Les fonts d’informació queden convertides en eines de captura d’informació d’accés públic (Blackaby & Sandore, 1997: 118) i amb dificultats per conjuminar els drets de propietat intel·lectual amb la lliure distribució d’informació (Brooke, 2000a: 136).

La interoperativitat va més enllà de disposar de programaris o de maquinari compatibles, ja que implica canvis profunds en l’actitud de les organitzacions vers la informació que generen i custodien. Una organització completament interoperativa ha de maximitzar el valor i l’ús potencial de la informació que està sota el seu control (Miller, 2000: 5) traient el màxim profit de connexió i d’oportunitats que representa Internet.

Són les pròpies organitzacions les que poden decidir situar la interoperativitat en un lloc destacat del rang d’objectius institucionals a assolir. Exemples de declaracions institucionals d’interès per la interoperativitat n’hi ha molts. Es pot citar en l’àmbit patrimonial de museus la CHIN, Canadian Heritage Information Network (6) . I un exemple d’organització de govern pot ser, entre d’altres, la iniciativa del Regne Unit titulada e-GIF, e-Government Interoperability Framework (7) .

La OAI, Open Archives Initiative, ha desplegat una terminologia que pot indicar el grau que una organització té d’implicació en la interoperativitat. Distingeix entre proveïdor de dades i proveïdor de serveis. Les organitzacions que actuen com a proveïdors de dades mantenen un o més servidors web com a repositoris d’informació mentre que les organitzacions proveïdores de serveis recuperen informació dels proveïdors de dades per crear serveis amb valor afegit. Queda clar que aquests dos conceptes representen un grau d’implicació molt diferent en les xarxes digitals.

Alguns exemples de projectes en actiu

La combinació de la doble condició (interconnexió interna al museu vs. externa / dades a nivell d’unitat vs. dades a nivell de col·lecció) proporciona diverses perspectives d’interconnexió i d’interoperativitat, que no són excloents entre si, ans bé resulten complementàries.

La noció de museu virtual de la natura, creat virtualment amb la connexió entre bases de dades d’exemplars de col·leccions, té en l’actualitat diverses manifestacions. Una de les més significades es coneix com a GBIF, Global Biodiversity Information Facility (8), que va néixer sota el mandat de la Cimera de Rio de Janeiro amb l’objectiu de fonamentar un banc mundial de dades de biodiversitat d’accés lliure i universal per Internet. El seu primer objectiu ha estat interconnectar dades dels exemplars de les col·leccions de museus d’història natural, però es planteja incorporar també informació bibliogràfica en un futur indeterminat encara. Hi participen 25 estats de ple dret, 16 estats associats i 28 organitzacions internacionals. En l’actualitat hi ha 84 proveïdors de dades de biodiversitat que alhora poden representar altres xarxes subordinades.

En l’àmbit europeu s’han desenvolupat diversos programes finançats per la Unió Europea. El que està actiu en l’actualitat s’anomena BioCASE, A Biological Collection Access Service for Europe (9) . Reuneix 35 institucions museològiques de 30 països europeus més Israel. El projecte BioCASE disposa d’un prototipus avançat de consulta a les bases de dades dels museus que integren la xarxa. Per influència de professionals de biblioteques dels museus BioCASE contempla també la creació d’una base de metadades de col·leccions per a tot l’àmbit europeu, aspecte que no està tractat pel GBIF. Tant BioCASE com GBIF han generat els seus propis requeriments documentals i tecnològics però amb la voluntat d’una mútua compatibilitat.

L’aplicació de la gestió de metadades per descriure col·leccions de diverses fonts documentals d’un mateix museu es presenta d’una manera molt suggestiva al Natural History Museum de Londres. El caràcter més definitori d’aquest projecte és l’habilitat per crear una consulta per a professionals (projecte Navigator (10), que es complementa amb el Data Locator per cerques sobre les bases de dades a nivell d’unitat) i una altra per a no experts (projecte Darwin Centre (11)).

La integració de bases de dades a nivell d’unitat procedents de diverses institucions i fonts representa el dibuix més complert d’interconnexió i d’interoperativitat: biblioteques, museus i arxius oferint una mateixa pantalla de consulta a Internet. Entre els projectes més elaborats es pot esmentar el CDP, Colorado Digitization Program (12) i el MOAC, Museums and the Online Archive of California (13) . El MOAC en particular interconnecta tant dades a nivell d’unitat com a nivell de col·lecció (Rinehart, 2001: 21).

Un gran ‘museu virtual’ de col·leccions d’història natural?

Totes les experiències citades anteriorment podrien constituir, de ben segur, un bon punt de partida per prefigurar un nou model de museu: bases de dades interconnectades, consultables des de qualsevol punt i amb la possibilitat de complementar-se amb informació recopilada des d’altres terminals de la xarxa. La missió de conservar i preservar inherent a les institucions museístiques estaria coberta. Com assegurar, doncs, que una de les funcions socials associades als museus, com és la difusió del coneixement, s’estén també a les plataformes virtuals?

Si es té en compte que la interconnexió i, en conseqüència la interoperativitat, poden contribuir a la difusió constant i eficient d’informació erudita a través de la ubiqüitat que ofereix la Xarxa –una de les premisses de l’OAI (14) –, no es pot obviar la diferència que hi ha entre dades, informació i coneixement (15) . Allard (2001) exposa: "La informació és la matèria primera sobre la qual es forja el coneixement a través de la cognició humana. Podem conceptualitzar informació i coneixement com a dos punts d’un continuum. La informació està constituïda per dades que han rebut un significat a través de l’acció humana d’assignar relacions. El coneixement és l’habilitat d’aplicar informació per explicar o predir situacions."

Si pensem en la comunitat científica, sembla lògic que la informació que es pot obtenir de les dades posades a disposició a través de les plataformes d’interconnexió, donarà peu a una sèrie de processos comparatius i analítics que haurien d’aportar, com a conseqüència esperada, nou coneixement o, si més no, coneixement revisat o actualitzat. Si ens centrem en l’usuari no especialista, no sembla tan clar que la informació continguda en les bases de dades pugui afavorir la creació de coneixement d’una manera espontània. Així doncs, la utilitat de les bases de dades no és la mateixa segons el tipus de consultor? Ens atrevim a dir que molt probablement no. No perquè el valor intrínsec de la informació no sigui igualment vàlid. Es tracta més aviat de la capacitat d’utilitzar la informació disponible, combinant-la amb el coneixement previ que es té sobre la matèria, per construir-ne de nou.

Partint de la base que treure’n rendiment a la informació que atresoren les bases de dades, més enllà de l’ús estrictament especialitzat, ha de ser un dels objectius fonamentals de les institucions patrimonials, sembla raonable pensar en que cal acompanyar-les d’elements i recursos que permetin contextualitzar-les. En aquest sentit, una audiència especialment sensible és la comunitat escolar. Cada vegada més, els museus van tenint en compte les relacions que poden establir amb les escoles a través de recursos virtuals (16) . Una oferta de recursos didàctics per treballar en línia contribueixen a difondre el patrimoni que custodien. La possibilitat que ofereix Internet per desenvolupar comunitats virtuals pot tenir diverses lectures: una comunitat d’investigadors intercanviant informació n’és una, i una comunitat d’aprenentatge en seria una altra. El treball en línia d’una comunitat virtual pot constituir una magnífica eina per a la difusió de la informació i la creació de coneixement.

L’anterior fa palès que les organitzacions que pretenen tenir un paper de referència en el seu àmbit d’influència haurien d’aproximar-se al model de proveïdor de serveis, superant el concepte de ser un simple "metacentre" (Geber & Deshpande, 2001: 88-90). El rol de centre de referència també té conseqüències no tecnològiques. Mantenir activa una xarxa digital implica una inversió costosa de temps en contactes amb la comunitat de participants (Bailey-Hainer & Urban, 2004: 262) a fi de promoure la col·laboració, la comprensió i l’aplicació dels estàndards documentals.

Si pensem en aquest nou model de museu, en el qual la participació activa en xarxes digitals sigui un aspecte clarament definit en la missió institucional, així com la voluntat de posar a disposició d’una audiència diversificada informació de qualitat, la declaració de principis podria tenir els següents termes:

Objectiu general

• Racionalitzar/optimitzar la consulta pública de continguts del Museu per la via de fer convergir les fonts d’informació del centre en un àmbit d’interoperativitat interna i externa.

Objectius particulars

• Compartir, internament i externament, recursos terminològics estandarditzats: sistemàtica científica, onomàstics, toponímia.
• Impulsar la interoperativitat interna i facilitar la consulta de recursos integrats d’informació per part d’usuaris externs.
• Participar en projectes internacionals d’interoperativitat.
• Facilitar la vinculació de les activitats de programes públics a les fonts d’informació científica.
• Crear serveis amb valor afegit.

Tanmateix els canvis en les organitzacions no han d’afectar només l’interior de les mateixes sinó que també repercuteix en la pròpia estructura de les xarxes digitals. La interconnexió pot plantejar-se a iniciativa de programes superestructurals que anuncien la intenció de crear plataformes virtuals on comunicar de forma conjunta informació. Algunes institucions de prestigi o de gran dimensió lideren aquests projectes i conviden a participar a la resta d’elements proveïdors potencials de dades. Els acords estructurals, semàntics i tecnològics estan predefinits pel nucli impulsor inicial. Aquest model, jeràrquic, és combinable amb un altre on la línia de gravetat s’inverteix, de baix a dalt (Brooke, 2000a: 137). En aquest segon cas són els tècnics els qui a títol individual s’impliquen en el desenvolupament del projecte. Aquesta participació proporciona una gran energia al projecte derivada de l’experiència diària en bases de dades i en gestió de la informació que acumulen els professionals implicats en els museus, freqüentment conservadors de col·leccions (Brooke, 2000b: 375).

Nous professionals de museu per al nou model

Les tecnologies de la informació i de la comunicació, TIC, estan en condicions de transformar els modes de treball de museus, biblioteques, arxius, etc. (Mahard, 1999: 24). Mentre que biblioteques i arxius han pujat al carro de les TIC des del primer moment els museus hi han estat distanciats i solament en temps molt recents es manifesten propostes de col·laboració de museus entre si i amb altres proveïdors d’informació (Zorich, 1999: 26).

Per a les biblioteques la gestió de la informació ha estat sempre una qüestió cabdal, el que ha permès la seva immediata incorporació a l’ús de les TIC. En el cas dels museus d’història natural la gestió documental s’ha considerat en alguns àmbits una tecnologia, per no dir una artesania, de segon ordre davant del prestigi que s’atorga, per exemple, a les activitats de recerca. En conseqüència, hi ha un buit professional que ve condicionat per la poca formació en gestió documental que s’imparteix en els estudis universitaris de ciències biològiques.

La integració de bases de dades de col·leccions d’història natural requereix la re-evaluació dels mètodes tradicionals de crear i de compartir informació (Poss, 2003: 585). També requereix l’estreta col·laboració entre professionals de diverses disciplines científiques i de la informàtica, biblioteconomia i de l’arxivística. El futur dels professionals de la informació està en l’habilitat per equilibrar les passades funcions amb les noves a través de l’ús d’una tecnologia avançada a fi d’atendre les necessitats d’informació dels ciutadans (James M. Matarazzo in Mahard, 1999: 25).

En l’òrbita anglosaxona de museus són més visibles els departaments o unitats constituïts per millorar les capacitats de emmagatzemar, gestionar i fer accessible la informació de la qual els museus en són repositoris. És urgent incorporar professionals de la informació en els museus per deslliurar les actuals responsabilitats dels científics i conservadors en aquest àmbit, en el qual lògicament són menys eficients, i per guanyar impuls i presència en el mercat digital.

Colofó

Amb aquest nou marc ens sembla prou interessant destacar, en la línia que apunta Allard (2001), que és necessària una forma de conceptualitzar el coneixement que afegeixi valor a cada peça o part d’informació i que estigui suportada per una tecnologia que pugui gestionar aquesta informació d’una forma dinàmica i efectiva, fent els sistemes interoperables quant a l’intercanvi de dades i en la col·laboració de serveis. Fent la informació més ràpidament accessible per als usuaris de comunitats heterogènies, es potenciarà la creació de coneixement i s’eliminaran les fronteres entre diferents disciplines.

Bibliografia

· ALBERCH, P., 1993. "Museums, collections and inventories", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 8, pp. 372-375.

· ALLARD, S., 2001, "Erasing the Barrier between Minds: Freeing Information, integrating Knowledge", a American Communication Journal, vol. 4, no. 2. [en línia] >

· ANÒNIM, 1996, "Natural history collections. A resource for the future", a Second World Congress on the Preservation and Conservation of Natural History Collections. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 1-89.

· ANÒNIM, 1998, "Museum world gears up to the 'big bang' of informatics", a Nature, vol. 394, pp. 394-395.

· BAILEY-HAINER, B. & URBAN, R., 2004, "The Colorado digitization program: a collaboration success story", a Library Hi Tech News, vol. 22, pp. 254-262.

· BAILLY, N. , 2003, "Functionality for satisfying user demand", a M.J. SCOBLE (ed.) ENHSIN the European Natural History Specimen Information Network, Londres: The Natural Histoy Museum, pp. 133-164.

· BAULDOCK, B.; WICKS, W. & O’NEILL, J., 2001, MetadiversityII: assessing the information requeriments of the biodiversity community, National Federation of Abstracting and Information Services.

· BERENDSHON, W.G. 2003. "ENHSIN in the context of the evolving global biological collections information system", a M.J. SCOBLE (ed.), ENHSIN The European Natural History Specimen Information Network , Londres: The Natural History Museum, pp. 21-32.

· BERENDSHON, W.G., ANAGNOSTOPOULOS, A., HAGEDORN, G., JAKUPOVIC, J., NIMIS, P.L., VALDÉS, B., GÜNTSCH, A., PANKHURST, R.J. & WHITE, R.J., 1999, "A comprehensive reference model for biological collections and surveys", a Taxon, vol. 48, pp. 511-562.

· BLACKABY, J. & SANDORE, B., 1997, "Building integrated museum information retrieval systems: practical approaches to data organization and access", a Archives and Museum Informatics, vol. 11, pp. 117-146.

· BOISOT, M. & CANALS, A., 2004, Data, information and knowledge: have we got the right?, [Document de treball en línia], IN3: UOC (Working Paper Series: DP04-002) <http://www.uoc.edu/in3/dt/20388/index.html>

· BROOKE, M.d.L., 2000a, "Why museums matter", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 15, pp. 136-137.

· BROOKE, M.d.L., 2000b, "Reply from M. de L. Brooke", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 15, pp. 375-375.

· COTTERILL, F.P.D., 1997, "The second Alexandrian tragedy, and the fundamental relationship between biological collections and scientific knowledge", a J.R.Nudds & C.W.Pettitt (eds.), The Value and Valuation of Natural Science Collections, Londres: The Geological Society, pp. 227-241.

· DANKS, H.V., 1991, "Museum collections: fundamental values and modern problems", a Collection Forum, vol. 7, pp. 95-111.

· DIETZ, S., BESSER, H., BORDA, A., GEBER, K. & LÉVY, P., 2004, Virtual Museum (of Canada): The Next Generation, Canadian Heritage Information Network.

· GEBER, K. & DESHPANDE, S., 2001, "The CHIN experience: interoperability", a The New Review of Information Networking, vol. 7, pp. 77-92.

· GRAVES, G.R., 2000, "Costs and benefits of Web access to museum data", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 15, pp. 374-374.

· HOAGLAND, K.E., 1992, "University natural history museums and public service", a Curator, vol. 35, pp. 89-91.

· HUSSEY, C.G., 2003, "Technical parameters: how to make ENHSIN workable", a M.J. SCOBLE (ed.), ENHSIN The European Natural History Specimen Information Network, Londres: The Natural History Museum, pp. 102-133.

· KOETTER, N., 2004, "Interoperability of digital emblematica metadata using the Open Archives Initiative Metadata Harvesting Protocol and other Schemas", a DigiCult Special Publication, [en línia]. <http://www.digicult.info/downloads/dc_emblemsbook_lowres.pdf>

· LAGOZE, C. & HUNTER, J., 2001, "The ABC Ontology and Model", a Journal of Digital Information, vol. 2, no. 77, [en línia] <http://jodi.ecs.soton.ac.uk/Articles/v02/i02/Lagoze/>

· LAGOZE, C. & VAN DE SOMPEL, H., 2001, The Open Archives Iniciative Protocol for Metadata Harvesting, Open Archive Iniciative, January 2001 [en línia] <http://www.openarchives.org/OAI/openarchivesprotocol.htm>

· LANE, M.A., 1996, "Roles of natural history collections", a Ann. Missouri Bot. Gard., vol. 83, pp. 536-545.

· MAHARD,M., 1999, " and careers in libraries and museums", a Spectra, vol. 26, pp. 24-25.

· MILLER, Edward, 1985, Museums Collections: Their Roles and Future in Biological Research. The British Columbia Provincial Museum.

· MILLER, P. 1997, "Where are we going, and how do we get there? Geographic information and museums", a Archives and Museum Informatics, vol. 11, pp. 181-190.

· MILLER, P., 2000, "Interoperability: What is it and Why should I want it?", a Ariadne, vol. 24, pp. 1-7.

· MUNILLA, G.; FERRO, E. & GARCÍA, D., 2004, Seguimiento y evaluación de plataformas virtuales para la difusión, documentación y comunicación de instituciones culturales y del patrimonio, [document de projecte en línia], IN3: UOC, (Discussion Paper Series: DP04-002). <http://www.uoc.edu/in3/dt/20408/index.html>

· POSS, S.G., 2003, "Coordinated development and use of collections database", a A. LEGAKIS, S. SFENTHOURAKIS, R. POLYMENI & M. THESSALOU-LEGAKI (eds.), The New Panorama of Animal Evolution, Sofia: PENSOFT Publishers, pp. 585-589.

· RINEHART, R., 2001, "Museums and the online archive of California", a Spectra, vol. 28, pp. 20-27.

· SCOBLE, M.J., 2000, "Costs and benefits of Web access to museum data", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 15, pp. 374-374.

· SCOBLE, M.J., 2003, "Introduction. Changing roles and perceptions in European natural history collections: from idiosyncrasy to infrastructure", a M.J. SCOBLE (ed.), ENHSIN The European Natural History Specimen Information Network, Londres: The Natural History Museum, pp. 11-20.

· SHAFFER, H.B.; FISHER, R.N. & DAVIDSON, C., 1998, "The role of natural history collections in documenting species declines", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 13, pp. 27-30.

· SOBERON, J., 1999, "Linking biodiversity information sources", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 14, pp. 291-291.

· SUAREZ, A.V. & TSUTSUI, N.D., 2004, "The Value of Museum Collections for Research and Society", a BioScience, vol. 54, pp. 66-74.

· SULEMAN, H., 2002, Open Digital Libraries, Tesi Doctoral en Computer Science and Applications, Virginia Polytechnic Institute and State University.

· SULEMAN, H. & FOX, E.A., 2001, "A Framework for building Open Digital Libraries", D-Lib Magazine, vol. 7, no 12, [en línia] <http://www.dlib.org/dlib/december01/suleman/12suleman.html>

· THOMSON, N. & PERKINS, R., 2001, "The interoperability jigsaw: finding the edge-pieces for the Natural History Museum", a The New Review of Information Networking, vol. 7, pp. 93-116.

· URIBE, F. & FRANCH, E., 2000, "The research collections: a museographic ressource too", a Y. GIRAULT (ed.), Colloque International de Muséologie: Des expositions scientifiques à l'action culturelle, des collections pour quoi faire?, Paris: Muséum National d'Histoire Naturelle, pp 185-194.

· WAIBEL, G., 2002, "Along the road to shared collection access: on integrating collection management and digital asset management systems", a Spectra, vol. 29, pp. 16-19.

· WILEY, E.O. & PETERSON, T., 2003, "Distributed information systems and predictive biogeography: putting natural history collections to work in the 21st century", a A. LEGAKIS, S. SFENTHOURAKIS, R. POLYMENI & M. THESSALOU-LEGAKI (eds.), The New Panorama of Animal Evolution, Sofia: PENSOFT Publishers, pp. 619-624.

· WINKER, K., 1999, "How to bring collections data into the net", a Nature, vol. 401, pp. 524-524.

· WINKER, K., 2004, "Natural history museums in a postbiodiversity era", a BioScience, vol. 54, pp. 455-459.

· WIRTZ, P., 2000, "Costs and benefits of Web access to museum data", a Trends in Ecology & Evolution, vol. 15, pp. 374-375.

· WOODLEY, M., 2000, "Crosswalks: the Path to Universal Access?", a M. BACA (ed.), Introduction to Metadata. Pathways to Digital Information, Getty Information Institute, [en línia] <http://www.getty.edu/research/conducting_research/standards/intrometadata/pdf/woodley.pdf>

· ZORICH, D.M., 1999, "Museum information: reforming the beast", a Spectra, vol. 26, pp. 26-29.

Notas

· [1] – DiGIR, Distributed Generic Information Retrieval, http://digir.sourceforge.net/

· [2] – DC CD AP, Dublin Core Collection Description Aplication Profile http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/collection-application-profile/

· [3] – RSLP Collection Description, Research Suport Libraries Programme, http://www.ukoln.ac.uk/metadata/rslp/

· [4] – OAI, Open Archives Initiative, http://www.openarchives.org/

· [5] – Encoded Archival Description, EAD http://www.loc.gov/ead

· [6] – CHIN, Canadian Heritage Information Network, http://www.chin.gc.ca/

· [7] – e-GIF, e-Government Interoperability Framework, Regne Unit,

http://www.govtalk.gov.uk/schemasstandards/egif_document.asp?docnum=874

· [8] – GBIF, Global Biodiversity Information Facility, http://www.gbif.net/

· [9] – BioCASE, A Biological Collection Access Service for Europe, http://www.biocase.org/

· [10] – Navigator, the Natural History Museum, Londres, http://www.nhm.ac.uk/navigator/index.jsp

· [11] – Darwin Centre, the Natural History Museum, Londres, http://www.nhm.ac.uk/darwincentre/

· [12] – CDP, Colorado Digitization Program, http://www.cdpheritage.org/

· [13] – MOAC, Museums and the Online Archive of California, http://www.bampfa.berkeley.edu/moac/

· [14] – Veure Lagoze, C. & Van de Sompel, H. 2001. The Open Archives Iniciative Protocol for Metadata Harvesting, Open Archive Iniciative, January 2001 [en línia] <http://www.openarchives.org/OAI/openarchivesprotocol.htm>

· [15] – Boisot & Canals (2004) fan èmfasi en que mentre alguns associen la idea d’informació amb dades, altres l’associen amb coneixement. Tot i això, molt pocs associen dades amb coneixement, el que suggereix una conceptualització massa vague del terme ‘informació’.

· [16] – Munilla, et al (2004) fan referència a diversos articles i congressos especialitzats que aborden concretament aquesta qüestió. També cal tenir en compte Keene, S.(2000) Museums in the digital space. Cultivate Interactive 2 [en línea] <http://www.cultivate-int.org/issue2/space/>; Clarke, P. (2001). Museums Learning On Line. [en linea]. Re:source The Council for Museums Archives and Libraries. Londres, Febrero. [Consulta: 18.12.01]. <http://www.resource.gov.uk/infromation/policy.pdf>; Carolan, B. (2001) Technology, Schools and the Decentralization of Culture. First Monday, 6(8). [en línea] <http://firstmonday.org/issues/issue6_8/carolan/index.html>.

Licencia de Reconocimiento-No ComercialEstos contenidos son Copyleft bajo una licencia de Creative Commons. Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su autor, siempre que no sea para un uso económico o comercial. No se pueden alterar o transformar, para generar unos nuevos.

Francesc Uribe Porta; Diana Escobar