Compartir audiències sense competir. La interconnexió i la interoperativitat en els museus d´història natural

• De la informatització a la interconnexió
• Ús i valor de les col·leccions de museus d’història natural
• Panorama tecnològic de projectes d’interconnexió de col·leccions
• Els museus a les xarxes digitals de dades de biodiversitat
• Qualitat i control de la informació i interoperativitat
• Les audiències i la interoperativitat
• Canvis en les organitzacions
• Alguns exemples de projectes en actiu
• Un gran ‘museu virtual’ de col·leccions d’història natural?
• Nous professionals de museu per al nou model
• Colofó
• Bibliografia
• Notas

Idioma original:   · catala

Palabras clave:  · cambios científico-tecnológicos  · comunidades virtuales  · gestión del conocimiento  · sistemas de conocimiento  · tics

ABSTRACT: La connexió entre recursos d'informació a Internet ofereix l'oportunitat de constituir plataformes d'accés intel·ligent a molt diverses fonts de dades. La necessitat d'integrar informació s'exemplifica de manera crítica en la qüestió de la biodiversitat, un marc operatiu on disposar d'informació és una condició indispensable per prendre decisions. Hi ha diverses classes de repositoris de dades de biodiversitat però els museus de ciències naturals estan destinats a tenir un paper destacat en la descripció i interpretació dels recursos naturals. Per a l'exercici d'aquest rol les organitzacions museístiques han d'atreure professionals experimentats en les tecnologies de la informació i de la comunicació que sàpiguen combinar les seves capacitats amb les dels tècnics i investigadors presents als museus. La incorporació d'aquests nous professionals no és un assumpte banal sinó que afecta l'estructura de l'organització. Si un museu vol esdevenir centre de referència en la comunitat virtual i no un simple proveïdor de dades és convenient que modeli la seva pròpia organització a fi d'incrementar la quantitat, la qualitat i la interoperativitat de les seves fonts originals d'informació. La vocació de centre actiu en la xarxa d'informació ha de traduir-se en el seu perfil com a organització i en les prioritats d'acció assumides. En un estadi més avançat un museu de referència haurà de plantejar serveis amb valor afegit per atreure tant consultors com altres proveïdors d'informació. La perspectiva de comunitat, de riquesa de contextos provinent de l?heterogeneïtat d'usuaris, significa a curt termini l'assumpció de dificultats tècniques i semàntiques. Tanmateix, la diversitat convoca el traspàs d'informació per convertir-se en coneixement i en pont de comunicació entre disciplines. La contribució neta en increment de qualitat i en extensió del coneixement supera amb escreix les reserves inicials i autentifica la funció equilibradora de les institucions públiques en el terreny de la informació i de la formació.

Preàmbul

Elaborar una comunicació per a un congrés invoca sovint la pretensió de difondre coneixements inèdits. No és aquest el cas d’aquesta comunicació. El sentit que li hem donat els autors és el d’explorar un terreny on la museologia clàssica fa frontera amb l’univers de la gestió de la informació. L’objectiu implícit és emfatitzar els avantatges que s’obtenen quan es poden crear complicitats entre gestors de patrimoni museístic i els professionals de les tecnologies de la informació i la comunicació.

De la informatització a la interconnexió

En temps passats les institucions que gestionen informació (governs, biblioteques, arxius, museus…) han avançat cap a sistemes d’automatització locals sense referències a estàndards de relació amb la comunitat d’afins. La popularització d’Internet ha forçat un canvi substancial; ara s’imposa la cerca de moltes bases de dades heterogènies alhora (Woodley, 2000). El que en el seu moment es va considerar sobre la informatització ara també es creu respecte a la interconnexió: informatització i interconnexió confereixen valor afegit a les dades (Lane, 1996: 544).

A la dècada dels anys 90 els museus maldaven per construir bases de dades en suport digital on allotjar la informació relacionada amb les col·leccions. Malgrat que el procés d’informatització està lluny de completar-se, en l’actualitat l’objectiu professional i institucional més reputat és sovint la creació de comunitats virtuals, on els usuaris o consultors d’informació troben continguts procedents de diverses fonts documentals. Es parla doncs d’interconnexió quan es posen en contacte bases de dades i d’interoperativitat quan la connexió abasta diversos àmbits conceptuals. També es considera que la informació està integrada si es creen repositoris virtuals comuns. Tampoc falta qui anuncia, més prosaicament, federacions de bases de dades o es recuperen termes com portal, transportat ara a una nova escala de compromisos i serveis.

La proliferació d’expressions emprades per indicar petites variacions sobre un mateix fenomen -posar en comú informació- és indicativa de que estem davant d’una evolució multipolar del concepte i dels procediments d’ús de la informació patrimonial dels museus. Tanmateix l’origen de l’interès per posar en comú diverses fonts documentals s’ha de localitzar en la comunitat de professionals de la biblioteconomia o de l’arxivística, de qui els museòlegs en treuen el benefici de la reflexió avançada i probablement de la feina feta.

De les tipologies de museus que més susceptibles són a les variacions en el valor de la informació en podem destacar el sector dels museus d’història natural, més en particular respecte a les col·leccions de botànica i de zoologia. En aquests centres els objectes de les col·leccions constitueixen essencialment un suport d’informació, una mostra extreta de la realitat patrimonial última a considerar que continua estan ubicada en els propis sistemes naturals (Uribe & Franch, 2000: 185 i ss). Pels museus d’història natural les col·leccions són prioritàriament fonts d’informació, així s’avaluen, i redueixen el caràcter finalista de la seva existència a canvi d’adoptar un clar paper de "simple" mitjà per crear i divulgar coneixement. Els museus d’història natural, idiosincràticament propers a l’evolució científica i tècnica, són un terreny idoni per explorar el desenvolupament d’un valor emergent: les xarxes digitals de museus.