Descargar

Perquè una e-Administració? (página 2)


Partes: 1, 2

 

Com es pot promocionar i/o propiciar aquesta nova orientació? Evidentment no existeix una formula màgica que pugui solucionar tot d’una aquesta necessitat. S’hauran d’establir un seguit d’accions que ens ajudin a apropar-nos al màxim als objectiu.

n aquest sentit, intentaré, d’una manera segurament agosarada, proposar unes quantes actuacions que, al meu parer, ajudarien a donar un nou impuls a la nostra Administració Pública, intentant a la vegada ajudar a canviar la dinàmica que fins ara l’ha marcat.

  • La primera d’aquestes accions hauria de partir de la vessant més política del problema. Cal un clar replantejament del que representen les polítiques de descentralització, incloent-hi les autonomies polítiques. S’hauria de fer un reenfocament cap a la millora de l’oferta d’un servei de qualitat al ciutadà. S’ha de propiciar doncs, un pacte polític d’alt nivell, prioritzant un millor i més eficient servei públic. Per aquest motiu, s’haurien de crear grups pluridisciplinars, amb presència de totes les administracions, que ajudin a plantejar de la millor manera aquest objectiu. Aquest grups, haurien de tenir un inequívoc recolzament polític que ajudés a l’assoliment de les possibles iniciatives que es poguéssin plantejar.
  • Impulsar la creació d’uns clusters o centres de desenvolupament d’experiències, centrades en aplicacions que ja han estat implementades amb èxit dins d’alguna administració pública. Dins d’aquests, s’haurien de potenciar la creació d’uns fòrums de discussió i anàlisi, tant a nivell presencial com virtual, on es debatrien les diferents necessitats i solucions i la prioritat d’aquestes. En aquests fòrums, hi haurien d’estar representats tots els nivells de l’Administració.
  • Com a conseqüència de la creació d’aquests centres es crearia també, una Agència de Certificació d’Aplicacions de Qualitat.
    1. La seva tasca es centraria en comprovar que un projecte en concret compleix els requisits necessaris per a poder-se aplicar en alguna administració, tenint així, el marge de seguretat i confiança que ens donaria aquesta certificació.
    2. L’Agencia de Certificació d’Aplicacions de Qualitat, subvencionaria les accions endegades, a partir d’aplicacions sota el seu segell de qualitat. Aquestes subvencions, comportarien el seguiment i control per part de l’Agència de Certificació i la designació d’un tutor del projecte, que seria membre dels clusters de desenvolupament.
    3. La mateixa Agència de Certificació, tindria funcions de representació i negociació davant de les grans multinacionals informàtiques, tant a nivell de software com de hardware i, a la vegada, davant les grans operadores de telecomunicacions (seguint l’exemple del consorci LocalRet a Catalunya (http://www.localret.es)). Aquesta funció, afavoriria una postura de força de les administracions, en el moment de negociar les condicions i els preus davant de les grans multinacionals i grans operadores, fet que provocaria un canvi en el paper que fins ara han fet moltes administracions, quedant subjectes als designis de poderosos grups, essent-ne el màxim perjudicat d’aquesta feblesa, el propi administrat.

    A aquesta bateria d’accions a emprendre, que tindrien com objectiu invertir l’actual tendència de les administracions a l’Estat Espanyol, haurien d’anar complementades, necessàriament, per una clara aposta pel foment i utilització del Programari Lliure.

    Aquesta aposta, a més del que representaria des del punt de vista econòmic, raó per ella sola prou important, portaria la introducció del concepte I+D a l’Administració, fet, ara per ara, poc corrent i que tindria que passar a ser, des de aquell moment, pràctica habitual. La cultura de la millora continua dels serveis a oferir a l’administrat, ha de passar per la utilització del Programari Lliure, com a fet normal pels empleats públics, tècnics i usuaris de la funció pública. En aquest sentit, caldria fomentar l’elaboració d’un "Llibre Blanc" per a la implementació del Software Lliure a l’Administració Pública.

    A la vegada, seguint l’estructura proposada anteriorment, caldria també la creació d’una Oficina o Entitat que vetllés per aquesta implementació, facilitant-ne el coneixement d’altres experiències reexides similars, tant a nivell estatal com internacional, ajudant i posant en contacte als diferents actors que les van fer possibles.

    L’últim, però no per això menys important dels punts que vull tractar, és la necessitat de donar veu i vot al ciutadà.

    Tots sabem que a nivell de discurs, el ciutadà surt contínuament però, quin és el seu veritable paper en tota aquesta "revolució"?, quin paper tindrà en el desenvolupament de l’e-Administració?

    No podem oblidar que el ciutadà que realment pot o vol fer us de les anomenades Noves Tecnologies per relacionar-se amb l’Administració, representa un percentatge molt petit del total de l’Administrat. Podem estar parlant del voltant del 15%. Que passa amb la resta? Un dels seus principals objectius ha de ser la de millorar la qualitat i l’eficiència del servei que el ciutadà rep. És per això que s’haurà de treballar de valent, principalment, en el que anomenem Back Office, o sigui, la part que el "client" no veu.

    L’Administració Electrònica ha de potenciar eines de comunicació entre les diferents administracions, agilitant així, tots els seus tràmits i donant sentit a la tantes vegades anomenada finestreta única. No es tractaria només de crear noves possibilitats per a que el ciutadà interactui amb l’administració, sinó que el que cal, és que, tot i utilitzant els mateixos canals que fins ara utilitzava (presencialment, per escrit, per telèfon….), l’eficàcia d’aquests es vegi clarament augmentada afegint, també, nous canals de comunicació com son Internet, la telefonia mòbil, etc.

    És en aquest punt que també caldria fer una clara aposta per la presencia del ciutadà en tot aquest procés i crear possibles eines per ajudar a assolir aquests objectius. Una d’aquestes podria ser la creació d’un Observatori del Ciutadà, que vetllés per la bona utilització dels recursos públics, dins de l’àmbit de l’administració electrònica, invertint en eines que ajudessin, veritablement, a desenvolupar aquesta nova Societat del Coneixement, fent de la comunicació administració-administrat, la principal raó de ser de les accions endegades per la mateixa administració. En aquest Observatori hi haurien d’estar representats tots els sectors de la societat, fomentant, a la vegada, les eines que ens facilitin un millor coneixement de l’opinió del ciutadà en aquest camp.

    Com conclusió, vull remarcar que cal una aposta clara cap a la racionalització en les actuacions que es porten a terme dins del l’àmbit de l’Administració Electrònica. Aquestes actuacions han de transcendir dels possibles condicionants polítics.

    Per assolir l’èxit caldria un pacte entre tots els actors que intervenen, amb l’objectiu d’afavorir, per sobre de tot, al ciutadà.

    Estic segur que encara estem a temps de canviar la dinàmica actual per un altre de la que TOTS ens sentiríem beneficiats. Cal, però, posar fil a l’agulla.

    3. Bibliografía

    GOMÀ, Ricard y SUBIRATS, Joan, 1998, Políticas Públicas en España. Contenidos, redes de actores y niveles de gobierno, Editorial Ariel, S.A.

    LÓPEZ. CASASNOVAS, Guillem (Director), otros autores, 2003, Los nuevos instrumentos de la gestión pública, Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona (Servicio de Estudios), Barcelona

    LÓPEZ-NIETO, Francisco, 1989, La Administración pública en España, Editorial Ariel, Barcelona

    MINTZBERG, H., 1992, El poder en las organizaciones, Editorial Ariel, Barcelona

    RAMIÓ, Carles, 1997, Poder i Conflicte a les Organitzacions Públiques, Diputació de Barcelona, Barcelona

    SINDICATURA DE COMTES DE CATALUNYA, 1994, Cap a una Administració Pública més Eficaç, Recull de ponències de les jornades Tendències i Evolució de l’Administració Pública en el Món Occidental : Recerca d’una Major Eficàcia. Barcelona, 10-12 de febrer, Sindicatura de Comtes, Barcelona

    VALERO TORRIJOS, Julián, El régimen jurídico de la e-Administración. El uso de medios informáticos y telematicos en el procedimiento administrativo, 2004, Ed. Comares , Granada

    NOTAS FINALS

    [1] – "Los "Premios TECNIMAP para Proyectos de Administración Electrónica" se darán a las mejores iniciativas de las Administraciones Públicas en materia de Administración Electrónica, esto es, de aplicación de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) a la mejora de la prestación de servicios públicos.

    No premiamos planes, ideas, promesas…, sino servicios electrónicos en funcionamiento en la fecha de presentación de la candidatura. Y para que sean siempre proyectos novedosos, con una antigüedad no superior a dos años (el ciclo habitual de los TECNIMAP). Pueden concurrir a los Premios proyectos de cualquiera de las Administraciones Públicas".

    Ricard Faura i Homedes –

    Estos contenidos son Copyleft bajo una licencia de Creative Commons

    Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su autor, siempre que no sea para un uso económico o comercial. No se pueden alterar o transformar, para generar unos nuevos.

    http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0

Partes: 1, 2
 Página anterior Volver al principio del trabajoPágina siguiente