Perquè una e-Administració?

• 1. Abstract
• 2. Desarrollo

1. Abstract

La meva comunicació vol incidir fermament per un canvi d'orientació de les estratègies de treball de les administracions públiques dins de l'Estat espanyol. Cal una aposta clara i decisiva per l'optimització de recursos, tant humans com econòmics, mitjançant la col·laboració entre administracions. Aquesta col·laboració no ha de quedar només a nivell de bones intencions i converses entre alts comandaments i representants polítics. La col·laboració entre administracions ha d'afectar tant els tècnics com els usuaris de les aplicacions i programes, que, en definitiva, són els que donen la cara davant el ciutadà i qui els poden fer la vida més o menys senzilla.

Palabras clave: · administración electrónica · administración pública · gobierno electrónico · software libre · tics

2. Desarrollo

L’origen d’aquesta comunicació va sorgir arrel de l’assistència al TECNIMAP 2004, jornades bianuals que organitza el Ministeri per a les Administracions Públiques, MAP, de l’estat Espanyol, sota el subtítol "Per a la modernització de les Administracions Públiques", celebrades durant els mesos de setembre i octubre del 2004 a la ciutat de Múrcia.

Les jornades ja tenien com argument de fons la cooperació entre les diferents administracions. A tota Europa, es plantegen, en aquests moments, la problemàtica de la comunicació entre els diferents nivells d’administració: la local, la l’autonòmica i l’estatal, en les seves diferents modalitats. A l’Estat Espanyol aquesta circumstància es veu amplificada per l’estructura política del propi estat. L’aposta que la Constitució del 1978 va fer per una descentralització política i administrativa, posa el llistó molt alt en matèria de coordinació, aconseguint un bon aprofitament dels recursos públics, sense dependre d’una inversió aquí o allà, en experiències sense, en principi, cap garantia d’èxit.

Moltes vegades els interessos polítics i la inèrcia de les institucions, xoca amb la bona administració del diner del ciutadà, que, al final, és sempre el que acaba pagant.

Per a la majoria de ciutadans, l’Administració és una, la que administra, més bé o més malament els seus impostos. El límit de les competències de cadascuna d’elles es un fet que, el ciutadà no controla ni vol controlar. L’actuació, doncs, de l’Administració davant l’administrat hauria d’anar en un mateix sentit, oferir uns serveis el més transparents i eficients possibles.

Aquest plantejament xoca frontalment amb el que succeix en l’actualitat. Cada Administració fa la "guerra" pel seu compte. Intenta inventar cada dia el que està ja inventat, i el que és pitjor, cau un altre cop en defectes i problemes en que ja han caigut altres anteriorment.

Existeixen gran quantitat de projectes amb variats i curiosos noms cada un d’ells. El pitjor dels casos és que, possiblement, un mateix projecte, amb una altre nom, es clar, s’està fent també uns quilòmetres més al sud o al nord, amb el seu propi pressupost i amb tota la dedicació que comporta pensar la solució a un problema que, segur, requereix d’una solució.

Encara és més paradògic el fet que la mateixa Administració premiï aquests comportaments. Un exemple d’això el podem trobar en els recents premis TECNIMAP 2004 (www.tecnimap.es) que es van atorgar aprofitant les jornades que amb el mateix nom es celebraven a Múrcia (1) . No he trobat cap premi que faci una especial incidència a la col•laboració interadministrativa, de moment, totes les referències en aquest sentit es queden només que en paraules.

La meva comunicació vol incidir en propiciar un canvi d’orientació de les estratègies de treball de les administracions públiques, dins de l’Estat Espanyol. Cal una aposta clara i decisiva per l’optimització de recursos, tant humans com econòmics, mitjançant la col•laboració entre administracions. Aquesta col•laboració no ha de quedar només a nivell de bones intencions i converses entre alts comandaments i representants polítics. La col•laboració entre administracions ha d’afectar tant els tècnics, empleats públics, com als usuaris de les aplicacions i programes, que, en definitiva, son els que donen la cara davant el ciutadà i qui els poden fer la vida més o menys senzilla.

He de dir també que la meva formació com antropòleg social fa que, moltes vegades, tendeixi a la utilització del mètode comparatiu per aplicar un anàlisis tant de les propostes de treball com de les possibles solucions a aplicar, fet que, encara enforteix més la tesi de la col•laboració i el treball interadministratiu. No vull, en cap moment, defugir d’un enfocament amb un rerafons eminentment social que, en tot moment faig. Aquest tarannà l’he utilitzat a consciència.