Descargar

Participació ciutadana i tecnologies de la informació i la comunicació

     

    ABSTRACT

    Les darreries del segle XX i els inicis del XXI han estat marcats per la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació que han irromput en la era industrial provocant un canvi de paradigma cap a la societat de la informació i el coneixement. El vell sistema democràtic representatiu es troba en una situació de manca de confiança i de participació dels ciutadans en les seves institucions, fet que ha comportat el sorgiment de noves pràctiques participatives que cerquen apropar els polítics i els ciutadans i fer més transparent la política. L?aparició de les tecnologies de la comunicació i la informació està facilitant aquestes pràctiques avançant cap a noves maneres de fer política, amb una informació més àmplia i directa i una major comunicació entre representants i representats. L'article que teniu a les mans analitza l'impacte de les noves tecnologies en la participació dels ciutadans en la política i exposa dues experiències de participació ciutadana a través de les noves tecnologies, una únicament virtual i l'altra que combina la participació virtual amb la presencial. L'article conclou que la irrupció de les noves tecnologies és un inici cap a facilitar la participació dels ciutadans en la presa de decisions publiques i és un element rellevant en un llarg camí cap a una democràcia més participativa.

    Introducció

    L’aparició i evolució a les darreries del segle XX de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en general i de Internet en particular, ha multiplicat exponencialment la circulació d’informació i la capacitat de comunicació a nivell planetari en temps real. Les conseqüències de la seva aparició han estat en tots els àmbits de la vida i han suposat una veritable revolució de les intercomunicacions humanes.

    La capacitat d’informació i comunicació han estat essencials des dels inicis de la democràcia per tal de resoldre els conflictes a la societat de manera pacífica i sistemàtica. En aquest sentit podem apuntar que l'accés a la informació i a l'educació són elements fonamentals per a fomentar la participació dels ciutadans en els afers col·lectius i impulsar una creixent democratització de la política (CANALS, 2001).

    A continuació s’analitza la influència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la dimensió política de les nostres vides, en la que Internet ha propiciat que el poder s’exerceixi principalment des de la producció i la difusió de codis i continguts basats en la informació.

    La present comunicació s’inscriu en el Grup de Treball 3: Democràcia digital, participació ciutadana i sistemes de gestió d’administracions publiques, organismes o organitzacions a través de xarxes telemàtiques, analitzant l’impacte i les potencialitats de l’aplicació d’Internet en processos participatius d’innovació democràtica sorgits arrel d’una crisi de confiança dels ciutadans en el funcionament i institucions de la democràcia representativa tradicional.

    A tal efecte, en primer lloc s’estudia la situació de la democràcia representativa i les noves formes de participació ciutadana en la presa de decisions públiques. En segon lloc s’analitza l’impacte que les noves tecnologies han tingut en la democràcia, explorant les seves potencialitats i funcionalitats en les noves formes de participació ciutadana. A continuació s’exposa dues experiències de participació a través d’Internet una a nivell de Catalunya i l’altra a nivell de l’administració local, a saber: Democràcia.web i Consensus, ciutadans en xarxa.

     

    El desencís de la democràcia representativa: explorant nous horitzons

    L’inici del nou mil·leni ha coincidit amb un moment de crisi de legitimitat política, de falta de confiança de la població en la democràcia representativa i de manca de satisfacció dels ciutadans vers els seus representants. Aquest fenomen, que es coneix com a dèficit democràtic, s’ha vist impulsat per diversos factors. D’una banda l’economia i la societat es troben sotmesos a un procés de canvi accelerat provocat per la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació (informacionalització). D’altra banda els partits polítics posen en molts casos el seu propi interès per davant de l'interès general. Finalment la globalització de mercats i financera permet als grans oligopolis escapar del control dels estats i influir en les estratègies i les decisions dels governs i les administracions públiques. Aquests elements porten a la paradoxa de que si bé d’una banda el sistema democràtic sembla que ha augmentat la seva legitimitat a tot arreu, la seva qualitat deixa insatisfeta bona part de la població (SUBIRATS, 2002). Així doncs ens trobem amb un distanciament progressiu entre polítics i administracions públiques d'una banda i ciutadans de l'altra, que provoca una baixa activitat d’uns i d’altres pel que fa a la participació.

    La manca de participació ciutadana entesa com a participació dels ciutadans en la presa de decisions públiques, constitueix un dels principals dèficits de la democràcia representativa. Sumada a elements de partitocràcia, de manca de control del poder polític i de descontent amb un sistema electoral de llistes tancades i bloquejades, comporta el distanciament dels ciutadans respecte l’activitat política (PAU i SANCHEZ, 1999). Entre els ciutadans trobem diverses reaccions que van des de l’apatia, el desencís, o l’apoliticisme fins a reclamacions col·lectives de participació en la presa de decisions públiques.

    Per tal de fer font a aquest dèficit democràtic es proposa la renovació de les institucions i les pràctiques de les democràcies representatives fomentant una major participació dels ciutadans en la presa de decisions publiques amb l’objectiu de complementar la democràcia representativa i avançar cap a la democràcia participativa. Aquest procés necessita la complicitat entre la voluntat política dels governants i la confiança activa dels ciutadans (CANALS i MARTÍ, 2003).

    Les experiències participatives directes, fomentades i desenvolupades arrel de les deficiències en les vies de participació tradicionals de la democràcia representativa, tenen lloc a través de mecanismes tradicionals de participació com referèndums o iniciatives legislatives populars, o a través de mecanismes innovadors de participació dels ciutadans en la presa de decisions públiques (SUBIRATS, 2002). En aquest sentit són freqüents les experiències de participació ciutadana que s’han impulsat des de les administracions públiques, sobretot des de l’administració pública local. Aquestes experiències han suposat l’obertura de nous espais de participació política diferents a les tradicionals eleccions, que cerquen acostar la política a la ciutadania augmentant la seva participació tant pel que fa a la intensitat com pel que fa a la periodicitat.

    Hi ha diversos mecanismes innovadors de participació ciutadana que ordenen i faciliten la intervenció dels ciutadans en la presa de decisions públiques. En aquest sentit trobem mecanismes com els consells ciutadans, les consultes electròniques, els nuclis d’intervenció participativa, els plans estratègics, les agendes 21, els pressupostos participatius, els projectes educatius de ciutat o els tallers de prospectiva, entre d’altres (FONT i BLANCO, 2003). Els processos de participació ciutadana utilitzen uns o altres mecanismes en funció de les característiques i necessitats del procés però, amb independència de quina sigui la metodologia participativa utilitzada, trobem certs requisits comuns a tot procés per a que sigui realment participatiu: la participació ha de ser a priori de la decisió, sobre un tema definit clarament, amb unes normes de funcionament que defineixin clarament els objectius del procés i les responsabilitats dels participants, ha de comptar amb la participació de tots els interessats i afectats, ha d’oferir informació suficient, rellevant i comprensible i ha de comptar amb estratègies d’interacció que despertin l’interès dels participants i fomentin la participació.

    Per tal d’inserir plenament els processos participatius en la democràcia representativa hi ha dues grans estratègies, a saber: introduir experiències participatives sense que es vegi afectada la lògica essencial de la representació i reformar els mecanismes polítics actualment existents normalitzant la consulta a la ciutadania i avançant cap a una democràcia més participativa.

     

    L’impacte de les noves tecnologies en la democràcia

    L’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la democràcia ha suscitat tres tipus de reaccions bàsiques: una visió pessimista que pensa que contribuiran a augmentar els problemes de la democràcia parlamentaria, una visió optimista moderada que pensa que ajudaran a resoldre aquests problemes i una visió optimista que creu que portaran a la superació de la democràcia parlamentaria. El present anàlisi s’inscriu en la corrent que creu que les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden contribuir a resoldre certs problemes de les democràcies parlamentaries. En aquest sentit, la xarxa suposa un canal de comunicació interactiva i multidireccional entre representats i representants que augmenta la capacitat d’informació i comunicació en ambdós sentits, augmentant la transparència de la informació pública i el control dels ciutadans sobre el Govern i el Parlament.

    Internet facilita i amplifica el procés en el que els ciutadans s’involucren en la democràcia parlamentaria, tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista del canvi de paradigma implicat en l'evolució cap a la societat de la informació i el coneixement (CANALS i MARTÍ, 2003). A partir de la seva potencialitat comunicativa i informativa, permet elevar la participació política dels ciutadans tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. El fàcil accés dels ciutadans a la informació política i la interactivitat en les relacions entre aquests i els seus representants, faciliten una comunicació més propera i personalitzada (CASTELLS, 1997) i permeten participar més directament i col·lectiva en el sistema parlamentari. La xarxa possibilita la publicitació d’interessos, preocupacions, valors i opinions de ciutadans vers altres ciutadans i vers les institucions possibilitant l’avançament cap a noves formes de política i de participació ciutadana.

    Les aplicacions i formulacions teòriques i normatives al voltant de la participació a Internet són múltiples i heterogènies abarcant termes com teledemocràcia, democràcia digital o electrònica, govern digital, administració oberta o ciberdemocràcia, entre d’altres.

    Per tal de que les noves tecnologies de la informació i la comunicació puguin desplegar tota la seva potencialitat s'han de complir tant condicions tècniques, d’infrastructures adequades a les necessitats, com socials, que suposen l’ús d’Internet habitual i general per la població. En aquest sentit per tal d’avançar cap a la societat del coneixement cal ampliar la infrastructura de les comunicacions, promocionar les tecnologies de la informació, evolucionar en els serveis de banda ampla, reforçar els sistemes de seguretat de la informació i unir la divisòria digital.

    Actualment però la divisòria digital clivella la societat i estableix desigualtats entre regions, persones, empreses i institucions que disposen de les condicions materials i culturals per funcionar dins del món digital, i els que no hi tenen accés o simplement no es poden adaptar al ritme dels canvis. En aquest sentit a l’interior dels països desenvolupats (en els que se centra el present article) la divisòria digital és important i exclou a bona part de la població. A Espanya tant sols un 20% de les llars tenen accés a Internet (Font: First Quarter 2001 Global Internet Trends, Neilsen/Netrainings) mentre que a Catalunya l’accés a Internet es troba al voltant d’un terç de la població (CASTELLS, TUBELLA, SANCHO, DÍAZ DE LA ISLA i WELLMAN, 2003). Aquest diferent accés a les noves tecnologies és degut al medi geogràfic en el que es viu, al nivell socioeconòmic de l’individu, al nivell educatiu, a l’edat i al gènere. En aquest sentit, l’ús d’Internet es troba més generalitzat entre les persones que viuen en un medi urbà, amb nivells d’ingressos i educatius més alts, més joves i més entre els homes que entre les dones. Finalment convé no oblidar que entre la població que té accés a Internet, les diferències en les condicions tècniques d’aquest accés suposen a la pràctica una forta desigualtat en les potencialitats d’ús de la xarxa. Aquestes dades posen de manifest que encara no és possible utilitzar les noves tecnologies per a una democràcia més participativa en el sentit de que bona part de la població en queda exclosa o hi té un accés de dubtosa qualitat, fet incompatible amb els principis democràtics.

    Les noves tecnologies de la informació i la comunicació possibiliten una gran revolució a la manera de fer política, ja que permeten superar les distàncies entre ciutadans i polítics, pròpies de la democràcia representativa, a la vegada que permeten superar l’elitisme propi de la democràcia directa de la Grècia clàssica (CANALS i MARTÍ, 2003). Les noves tecnologies influeixen en el procés de reestructuració dels sistemes polítics europeus i els seus elements comunicatius i d’interacció permeten evolucionar cap a processos de millora del funcionament del sistema democràtic o fins i tot cap a nous models de democràcia. En el marc de la democràcia representativa i com a estratègia dominant, trobem els processos de millora de sistema democràtic, encaminats estrictament a la millora de la informació i de la comunicació del sistema. D’altra banda, tot i que minoritàries, trobem les estratègies que cerquen una nova manera de fer política de forma més participada i col·lectiva amb una ciutadania activa, primant els elements relacionals de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (SUBIRATS, 2002).

    L’altra cara de la moneda són els límits de l’impacte de les noves tecnologies a la política. En aquest sentit, a més a més de la fractura digital que suposa l’exclusió de bona part de la població, convé tenir present d’una banda el risc que suposa l’excés i la poca qualitat de la informació que sovint es difon a través de les noves tecnologies. D’altra banda, l’impacte de les noves tecnologies en la política pot comportar la possible pèrdua de la qualitat de la participació i la deliberació polítiques (CANALS i MARTÍ, 2003).

    Internet ha estat incorporat plenament en l’àmbit polític a nivell dels governs, les administracions públiques i els partits polítics, però aquesta incorporació ha entès el ciberespai en un sentit unidireccional, sense aprofitar la interactivitat que permet (SÁNCHEZ, 2001). Així doncs, la incorporació d’Internet ha permès potenciar l’anomenat e-government, l’acció política, millorar els processos de gestió de govern i proporcionar informació als ciutadans, si bé encara s’està lluny d’utilitzar Internet a l’anomenada e-democracy, per oferir possibilitats d’interacció entre polítics i ciutadans, potenciar la participació dels mateixos en els processos de debat i de formació d'opinió, fer-los partíceps del control democràtic dels poders i finalment possibilitar una democràcia directa basada en l'organització de referèndums freqüents a través del vot electrònic. En aquest punt convé tenir present que l’assoliment d’una democràcia directa electrònica hauria d’anar lligat a l’educació dels ciutadans per a l’exercici d’una ciutadania plena, informada i responsable, reflexionant sobre la possible impressionabilitat i manipulabilitat de la població. També cal recordar que qualsevol forma d’organització de la democràcia participativa ha de garantitzar un procés de deliberació perquè el debat, l’expressió d’opinions i la contrastació d’arguments és el procés que permet al ciutadà elaborar la seva presa de decisions no només en funció dels seus interessos individuals immediats sinó també tenint en compte els interessos col·lectius i a llarg termini.

    La incorporació d’Internet a la vida institucional no ha suposat una participació ciutadana més activa ja que s’ha utilitzat per millorar les funcions i serveis que ja s’oferien. L’escassa utilització d’Internet per a l’activitat política es deu fonamentalment a la manca d’un accés igualitari de la població a la xarxa, però també a la manca de les mínimes garanties imprescindibles i als límits que les institucions polítiques posen a la participació ciutadana (SÁNCHEZ, 2001). En aquest sentit podem apuntar que és necessària la voluntat política dels governants d’obrir-se a la societat i la complicitat i confiança mútua entre governants i ciutadans.

    Per tal de que Internet i les noves tecnologies suposin efectivament un pas endavant en la participació dels ciutadans en la presa de decisions públiques d’una banda les administracions públiques han d’iniciar l'estratègia, instrumentar canals, vehicular la informació i posar els mitjans adequats per a la participació; d’altra banda els ciutadans i la societat civil han de reclamar i utilitzar els instruments posats a la seva disposició per participar.

    El canvi que les noves tecnologies de la informació i la comunicació comporta en l’evolució de la política cap a noves formes democràtiques més directes i participatives és lent i gradual. En aquest sentit trobem algunes experiències pioneres en la utilització d’aquestes noves tecnologies en la política que, tot i que no suposen un canvi radical en les institucions o les maneres de fer política, s’encaminen cap a noves formes més participatives. Aquestes experiències tenen lloc tant en l’àmbit internacional com en l’àmbit nacional. A nivell internacional podem destacar, entre d’altres, dues experiències de la Unió Europea impulsades des de la Presidència i des de la Comissió, respectivament: Vote for the EU you want (http://evote.eu2003.org) i Tu voz en Europa (http://europa.eu.int/yourvoice/index_es.htm). També es destaca Scottish Parliament webside (http://www.scottishparliament.uk), o l’experiència Minnesota e-democracy (http://www.e-democracy.org).

    A mode d’exemple passarem a analitzar dues experiències que en l’àmbit de Catalunya integren les noves tecnologies de la informació i la comunicació, concretament Internet, a noves formes de participació ciutadana en l’àmbit del Parlament de Catalunya i en l’àmbit de l’administració local, a saber: Democràcia.web i Consensus, ciutadans en xarxa, respectivament. Són dues experiències que aporten visions diferents de les potencialitats de les noves tecnologies en la participació ja que la primera es nodreix d’una participació de la ciutadania únicament virtual mentre que la segona combina la participació virtual amb la presencial.

     

    Democràcia.web

    Democràcia.web (www.democraciweb.org) és un projecte que va néixer a Catalunya l’any 1998 impulsat la Fundació Jaume Bofill amb el suport del Parlament de Catalunya. Es tracta d’una experiència de democràcia electrònica a Catalunya que cerca apropar la ciutadania al Parlament de Catalunya. Democràcia.web experimenta amb les noves tecnologies com a instruments de perfeccionament de la democràcia i en aquest sentit cerca divulgar l’activitat parlamentària i apropar-la a la ciutadania amb voluntat informativa i promotora d’una major participació ciutadana en el procés democràtic, especialment en el debat legislatiu. El web permet dues vies de comunicació dels ciutadans i ciutadanes amb el Parlament de Catalunya, a saber: l’enviament de Cartes al Parlament i l’espai Parlament on Line, que permet l’enviament de propostes d’esmena a diversos textos parlamentaris en discussió al Parlament.

    Les Cartes al Parlament és una secció del web que, de manera similar a les cartes al director d’un diari, permet que els ciutadans enviar Cartes als diversos grups parlamentaris i diputats i diputades del Parlament. D’aquesta manera poden fer arribar als polítics que els representen preguntes, comentaris, demandes o suggeriments en qualsevol moment i sobre qualsevol tema. Totes les cartes rebudes es publiquen al web i s’envien al diputat, diputada o grup parlamentari al que van dirigides. Un cop obtenen resposta, aquesta és publicada al web i s’envia a la persona que va escriure la carta. Durant la passada legislatura Democràcia.web va rebre 165 Cartes al Parlament, de les quals 112 van obtenir resposta, algunes d’elles de més d’un grup parlamentari.

    L’espai Parlament on Line permet fer el seguiment de la tramitació dels projectes i proposicions de llei més rellevants, fomentant una forta informació dels ciutadans a través de la publicació del text del projecte o proposició de llei, l’ordenació de les esmenes presentades pels diversos grups parlamentaris al text, l’informe de la Ponència, el Dictamen de la Comissió i finalment la llei aprovada. La participació de la ciutadania en l’elaboració dels textos parlamentaris es situa en el moment en què els grups parlamentaris preparen les seves esmenes al text, el termini de presentació d’esmenes. El nostre sistema polític no permet la presentació d’esmenes per part de ciutadans particulars, pel que a través de Democràcia.web els ciutadans poden fer arribar als grups parlamentaris propostes d’esmena, que es fan arribar a tots els grups parlamentaris per tal de que, si ho creuen oportú, les incorporin com a pròpies en les esmenes que presenten al text. Un cop hi hagi el debat i la votació d’esmenes en la discussió al Ple, les esmenes proposades pels ciutadans poden arribar a quedar aprovades passant a formar part del cos de la llei. En la passada legislatura Democràcia.web va seguir el procés d’elaboració de 35 textos parlamentaris i va rebre 85 propostes d’esmena que varen ser enviades al Parlament.

    Tot i les avantatges que Internet introdueix en l’accés a la informació Parlamentària i en la comunicació dels ciutadans amb el Parlament facilitant-la, fent-la immediata i abaratint-ne els costos, convé tenir present una sèrie de limitacions i biaixos que es poden produir en aquest tipus de participació. En primer lloc el perfil dominant dels usuaris de Democràcia.web extret d’una enquesta realitzada als usuaris del web al maig de 2000: un home (76’5%), adult (un 29’6% té de 25 a 34 anys i un 45’8% té de 35 a 50 anys) i amb estudis universitaris (82’1%), posa de manifest un biaix en el nivell sòcio-cultural i l’edat de les persones que participen en l’elaboració de textos parlamentaris i en l’enviament de Cartes al Parlament a través de Democràcia.web. D’altra banda convé no oblidar que aquests possibles biaixos se sumarien als produïts per la fractura digital, que no són específics de processos de participació amb noves tecnologies sinó que són generals pel que fa a l’accés a les mateixes.

    Democràcia.web utilitza la xarxa per obrir canals de participació i comunicació a la vegada que es fa més accessible la informació política parlamentària als ciutadans. En aquest sentit la utilització d’Internet en la participació dels ciutadans en el procés legislatiu del Parlament de Catalunya afavoreix una millor informació de l’activitat parlamentària i una major comunicació dels ciutadans amb el Parlament, lluny de superar la presa de la decisió final per part del Parlament. Així doncs ens trobem davant d’una experiència participativa que introdueix canvis en l’elitisme democràtic tot i que no arriba a superar la presa de les decisions finals per part de les institucions, pròpia del sistema democràtic representatiu actual.

     

    Consensus, ciutadans en xarxa

    Si ens fixem a continuació en l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la participació ciutadana en l’àmbit local trobem el projecte Consensus, ciutadans en xarxa (www.e-consensus.org), impulsat per la Fundació Jaume Bofill, el Consorci Localret i l’Institut Català de Tecnologia. El projecte neix a l’any 2000 com a una eina interactiva que a través d’Internet cerca la informació, consulta i participació de la ciutadania en relació a processos participatius desenvolupats en l’àmbit local.

    Consensus és una eina electrònica que utilitza Internet per afavorir i facilitar la participació virtual en processos de participació presencials oberts al municipi, servint com a complement de la participació en aquells. Obre canals de comunicació dels ciutadans entre ells i amb l’ajuntament i ofereix informació rellevant per al procés participatiu. En aquest sentit Internet suposa una forma de complementar la participació presencial ja que permet superar les dificultats de temps, distància, comunicació i accés a la informació derivades de la participació presencial. D’altra banda, la participació ciutadana no pot quedar reduïda al pla virtual ja que la fractura digital que clivella la nostra societat, de la qual hem parlat recentment, exclouria automàticament a bona part de la població. Finalment, la participació presencial comporta forts elements socialitzadors més enllà del propi procés participatiu, que convé preservar.

    Consensus és una eina informàtica que consisteix en una pàgina web amb diverses aplicacions i funcionalitats que s’adapten als ajuntaments que el volen utilitzar tant a nivell del disseny en quant a colors, banners o tipus de lletra, com pel que fa a les funcionalitats, habilitant només aquelles que desitgen o necessiten per a complementar els processos de participació. En aquest sentit permet en primer lloc ajustar la configuració del web configurant l’ajuntament, definint els mandats i configurant els valors dels menús desplegables; en segon lloc Consensus permet gestionar les altes i les baixes dels regidors, usuaris i membres vinculats; finalment permet la gestió de les funcionalitats, és a dir, habilitar processos de consulta, posar en marxa fòrums i qüestionaris, permetre l’enviament de cartes als regidors de l’ajuntament, habilitar enllaços d’interès, oferir informació documental, permetre la recollida de signatures, informar sobre els Plens de l’ajuntament (dates, ordre del dia, proposar punts ordre del dia, llegir actes), així com publicar avisos i destacats. Consensus permet als ajuntaments habilitar diversos processos de participació que a la seva vegada poden variar pel que fa a les funcionalitats. Consensus permet regular diversos nivells de participació deixant-la lliure, restringint-la als usuaris registrats a Consensus (i al procés de consulta) i gestionant la visibilitat dels processos de participació fent-los visibles només per als membres dels processos.

    Actualment Consensus, a l’igual que Democràcia.web, estaria entre les experiències que utilitzen les noves tecnologies de la informació i la comunicació amb un grau baix d’innovació democràtica, fent-les servir per a millorar el funcionament democràtic i la participació dels ciutadans en el mateix. Consensus, però, té la potencialitat d’arribar a ser una experiència amb un alt grau d’innovació democràtica i d’acceptació de processos participatius i pluralistes, depèn de l’ús que en faci cada ajuntament i de la voluntat política del consistori.

     

    A mode de conclusions

    L’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha revolucionat les intercomunicacions humanes incidint en tots els àmbits de la vida. El seu impacte en la política i en el debilitat sistema democràtic està suposant un pas endavant en els mecanismes innovadors de participació ciutadana que cerquen avançar cap a una democràcia representativa més participativa.

    Per les seves potencialitats comunicatives i informatives, les noves tecnologies tenen la possibilitat de contribuir a resoldre certs problemes de les democràcies parlamentaries com les distàncies existents entre representants i representats a la vegada que fan possible una democràcia sense límits de temps, espai o altres condicions físiques. Faciliten la participació dels ciutadans en la presa de decisions publiques, però convé tenir present que són un simple instrument al servei de la voluntat política i que, per tant, les seves potencialitats en la participació ciutadana depenen en bona mesura d’aquesta voluntat. En aquest sentit, la realitat és que la incorporació d’Internet a la política ha estat sovint unidireccional i, lluny de fomentar l’e-democracy i activar la participació ciutadana, ha tendit a potenciar l’e-governance, entenent el ciberespai en un sentit unidireccional que permet als governs una millor gestió de govern i una millor informació dels ciutadans.

    Les noves tecnologies en els processos participatius suposen un instrument per enfortir i complementar la comunicació i la informació dels ciutadans necessàries per a que la participació ciutadana sigui real. D’altra banda el fet de permetre reduir costos i superar les dificultats d’espai i de temps facilita la freqüència de les consultes als ciutadans sobre decisions publiques a prendre. En aquest sentit les noves tecnologies fan més planer el camí de la democràcia representativa cap a una manera més participativa de fer política.

    La participació ciutadana a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació no pot substituir la participació presencial, sinó que ha de suposar un complement a les pràctiques polítiques anàlogues tradicionals, que tenen forts elements socialitzadors que van més enllà de la participació. D’altra banda, la utilització de les noves tecnologies en la participació ciutadana no ha de suposar un element discriminatori o esbiaixador del perfil de persones que participen en un procés, pel que convé tenir present que la fractura digital impossibilita l’accés a les noves tecnologies a bona part de la població que quedaria exclosa d’una participació exclusivament virtual.

    Així doncs les noves tecnologies de la informació i la comunicació són eines al servei de les institucions i dels ciutadans, versàtils a la utilització que se'n faci. En aquest sentit poden facilitar la informació i comunicació dels ciutadans i fins i tot la seva participació en determinats processos sense que la presa de les decisions finals per part de les institucions es vegi alterada, o bé poden facilitar mecanismes d’innovació democràtica fent avançar les democràcies representatives actuals cap a democràcies més participatives o fins i tot cap a una e-democràcia directa.

    Les noves tecnologies han suposat un gran pas endavant en quant a les possibilitats tècniques que obren a la democràcia participativa. A partir d’aquí s’obre un procés per anar avançant cap a la creació i consolidació d’una cultura participativa forta, arrelada a les institucions i a la ciutadania que, vetllant per disminuir i paliar els efectes de la fractura digital, s’articuli amb la nova cultura digital i les utilitzi en totes les seves potencialitats.

     

    Bibliografia

    • CANALS, I., 2001, "Democràcia i Internet. La contribució d'Internet a la democràcia" a Mar Obert, Setembre de 2001
    • CANALS, I. MARTÍ, J. LL., 2003, L'àgora digital. Internet al servei de la participació democràtica, Barcelona: Editorial Mediterrània
    • CAROU, H. (comp.), 2002, Democracia digital. Límites y oportunidades. Barcelona: Trotta
    • CASTELLS, M., 1997, La era de la información. La sociedad red, Madrid: Alianza Editorial
    • CASTELLS, M. TUBELLA, I. SANCHO, T. DÍAZ DE ISLA, Mª I. I WELLMAN, B., 2003, La societat xarxa a Catalunya, Barcelona: Editorial UOC
    • First Quarter 2001 Global Internet Trends, Neilsen/Netrainings.
    • FONT, J i BLANCO, I., 2003, Polis, la ciutat participativa. Participar en els municipis : qui, com i perquè, Barcelona: Diputació de Barcelona, xarxa de municipis
    • PAU, F. i SANCHEZ, J., 1999, "Democracia y nuevas tecnologías", en PAU, F., 1999, Parlamento y sistema electoral. IV Jornadas de la Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Pamplona: Aranzadi Editorial
    • SÁNCHEZ, J., 2001, "Internet como instrumento de participación", en FONT, J., 2001, Ciudadanos y decisiones públicas. Barcelona: Ariel
    • SUBIRATS, J., 2002, "Los dilemas de una relación inevitable. Innovación democrática y tecnologías de la información y de la comunicación", en CAIRO

     

    El contenido del presente trabajo está gobernado por la siguiente Licencia de Creative Commons: ver http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0

     

    Clelia Colombo Vilarrasa