- Tema central, narrador i interlocutors
- Per què el filòsof no pot donar-se mort a sí mateix?
- Quina relació ha de tenir el filòsof amb els plaers i el cos?
- Perquè el filòsof per coherència no pot tenir por a la mort?
- Quina és la por popular en la separació ànima-cos?
- Com relaciona Sòcrates la simplicitat de l"ànima i la seva immortalitat?
- Quin futur espera a les ànimes purificades a través de la filosofia?
- En què consisteix l"objecció que Cebes fa a Sòcrates?
Plató
Tema central, narrador i interlocutors
El tema central del Fedò és l"intent per part de Platò de justificar la immortalitat de l"ànima presentant diversos arguments. Per desenvolupar aquest tema, Platò fa referència a les últimes hores de la vida de Sòcrates abans de ser executat.
Així, Platò posa en boca del seu mestre les idees que vol transmetre, creant un Sòcrates irreal no corresponent amb el referent històric.
Aquest relat és explicat per Fedò, deixeble de Sòcrates, al seu company Equècrates per l"interés d"aquest últim en conèixer les últimes paraules del mestre.
En el Fedò, per tant, mitjançant un diàleg protagonitzat per Sòcrates, Símmies, Cebes i Critó, s"expressa la teoria de Platò de que l"ànima és immortal.
Símmies i Cebes són, juntament amb Sòcrates, els principals interlocutors del diàleg. Ambdòs són de tendència pitagòrica i son els qui qüestionen o presenten dubtes els quals Sòcrates ha de respondre.
Critó intervé poc i, senzillament, és un company de Sòcrates.
A l"escena, però, també es troba Fedò, que tot i no intervenir és qui reprodueix posteriorment la conversa a Equècrates.
Per què el filòsof no pot donar-se mort a sí mateix?
Segons el Sòcrates platònic, l"aspiració del filòsof és aconseguir que l"ànima, com a pura i perfecte, pugui alliberar-se de la presó que li suposa el cos. És per això que la vida del filòsof ha de ser conduïda per una actitud ascètica, preparant-se per l"últim moment en que es produirà aquesta separació, la mort.
Malgrat tot, el filòsof no pot donar-se mort a sí mateix, per tal d"anticipar el despreniment de l"ànima del cos, perquè ell és possessió dels deus i per tant, seran aquests qui triaran el moment en què el filòsof hagi de morir.
"Tal vez, entonces, desde ese punto de vista, no es absurdo que uno no deba darse muerte a sí mismo, hasta que el dios no envie una ocasión forzosa, como ésta que ahora se nos presenta" (62c).
Quina relació ha de tenir el filòsof amb els plaers i el cos?
El filòsof, tal com exposa el personatge de Sòcrates, no ha de caure en la recerca de plaers exclusius del cos com son, per exemple, el beure i el menjar copiosament. Sinó, menysprear aquesta mena de plaers per reduir el vincle entre ànima i cos. El cos i tot allò del que depén són molts cops obstacles que iterferexen en la reflexió i en l"intent d"assolir més saviesa.
Per altra banda el cos és aquell que ens permet coneixer d"una manera estriament sensorial i per tant és font d"engany.
Aquesta actitud ascètica és la que farà possible la purificació de l"ànima i per tant, la seva alliberació del cos.
Davant el cos mostra un clar menyspreu i el considera una presó per a l"ànima i un entrebanc per a la alliberació d"aquesta.
Perquè el filòsof per coherència no pot tenir por a la mort?
Donat a que el filòsof aspira a la independència de l"ànima respecte el cos, per lògica, no ha de témer la mort, ja que serà en aquest moment que la seva aspiració màxima es realitzarà.
Sòcrates ens ho exposa de la següent forma:
"los que de verdad filosofan, Símmias, se ejercitan en morir, y el estar muerto es para estos individuos mínimamente temible. Obsérvalo a partir de lo siguiente. Si están, pues, enemistados por completo con el cuerpo, y desean tener a su alma sola en sí misma, cuando eso se les presenta, ¿no sería una enorme incoherencia que no marcharan gozosos […]?" (67e)
| Página siguiente |