L"ànima al ser immortal, després de que el cos pereixi i si el filòsof ha portat una vida austera, podrà ascendir al món intel·ligible del que prové.
Quina és la por popular en la separació ànima-cos?
El temor popular és que l"ànima després de la mort del cos, lluny de mantenir-se amb totes les seves qualitats i seguir existint, es desmaterialitzi i caigui en el no res, és a dir, que deixi de ser i no vagi enlloc ( veure 70a).
1. En què consisteix la generació de contraris i què s"intenta demostrar?
La teoria dels contraris es basa en el principi de que tot el que és, esdevé del seu contrari. Així per exemple "la belleza es lo contrario de la fealdad y lo justo de lo injusto" (70e). Per tant, seguint aquesta premissa, sent el cos contrari d"ànima i allò mortal contrari d"allò immortal, en tant que el cos és sinònim de mortalitat, l"ànima per necessitat haurà de ser sinònim de immortalitat.
Amb aquesta concepció cíclica (no rectilínia, ja que si no una cosa no se"n derivaria de l"altre i a l"inrevés), els vius han nascut dels morts i els morts dels vius, per tant és necessari que les ànimes d"aquells que moren existeixin en alguna banda on puguin renéixer. Estableix aquí per tant un altre món propi de les ànimes (món intel·ligible)
2. En què consisteix la teoria de l"anàmesi o reminiscència i què s"intenta demostrar?
La teoria de la reminiscènia (o anàmesi) es deriva del principi en el que s"estableix que conèixer és recordar.
Això és degut a que l"ànima és preexistent al cos (com ha explicat Sòcrates anteriorment) i per tant, abans de caure presonera del cos ha viscut en el món intel·ligible i a conegut les idees.
Així quan algú creu conèixer (sensorialment), realment el que està fent, és recordar alguna cosa que ja coneixia abans (la idea
De forma que, amb aquest raonament i igual que tots els altres del Fedò, el que s"intentarà demostrar serà la preexistència i immortalitat de l"ànima respecte al cos.
Aguns del exemples pàctics descrits són aquells en els que un home resol un problema sense previ coneixement o nocions adequades, el fet demostra que aquesta saviduria, no apresa en aquesta vida, ha de ser obligatoriament apresa en una altra. Es reafirma la preexistencia de l"ànima respente el cos.
Com relaciona Sòcrates la simplicitat de l"ànima i la seva immortalitat?
Amb la reminicància, el fet que l"ànima continui existint un com el com ha mort no ha quedat prou defensat i, davant la de que l"ànima al separar-se del cos es dissipi, Platò crea la teoria de la simplicitat de l"ànima.
Aquesta teoria pren com a afirmació inicial que només a aquelles coses compostes els hi pertoca dissoldre"s, no pasarà així amb les coses simples. La realitat, propia de les idees és simple ja que mai canvia ni s"altera. Per altra banda alló multiforme, que es presenta en diverses maneres es allò compost. Dit tot aixó cal distingir entre dues clases de coses, allò visible (compost i que es pot dissoldre) i allò invisible ( simple i indestructible).
Paralelament, l"ésser humà està format per dor parts; l"ànima i el cos, la primera associada amn allò invisible i el cos amb allò visible. Conseqüentment, l"amima será més afí a tot allò immortal, simple, indisoluble, i no morirá. Contrariament, el cos, identificat amb allò compost i disoluble serà el que pereixerà del tot en la mort de l"individu.
En aquesta s"afirma que l"ànima al ser simple, és a dir, al no tenir parts seria impossible la seva descomposició.
D"aquesta es torna a justificar la immortalitat de l"ànima, negant que es pugui descomposar i per tant, morir al separar-se del cos.
3. Què es pretèn demostrar amb l"afinitat entre l"ànima i les idees?
Platò estableix una relació directe entre el cos i les coses "humano, mortal, multiforme, irracional, soluble" (80b) i l"ànima i les idees "divino, immortal, inteligible, uniforme, indisoluble" (80b).
Aquesta associació es veu clarament descrita en la teoria de les idees, en la que Platò designa el mateix origen a l"ànima les idees, així com característiques gairabè idèntiques que han estat esmentades anteriorment.
Per tant, és el cos el que desintegrarà quan la mort arribi i no l"ànima, que per contra es mantindrà indestructible.
Quin futur espera a les ànimes purificades a través de la filosofia?
Tal com ens exposa Sòcrates quan es separa l"ànima del cos aquesta "se va hacia lo que es semejante a ella, lo invisible, lo divino, immortal y sabio, y al llegar allí esta a su alcance ser feliz, apartada de errores, insensateces, terrores, pasiones salvajes, y de todos los demás males humanos" (80e).
És per tant, que posteriorment a la mort, aquelles ànimes que s"hagin purificat mitjançant el culte a la filosofia, són les que arribaran al mon intel·ligible on podran ser felices eternament.
4. En què consisteix l"objecció de Símmies i quina és la resposta que hi dóna Sòcrates?
Símmies, mitjançant un paral·lelisme entre ànima-harmonia i cos-lira, presenta el dubte en el que qüestiona la immortalitat de l"ànima. Segons ell, perquè el cos mori és necessari que prèviament ho hagi fet l"ànima, ja que és gràcies a aquesta ànima o harmonia que el cos es sosté.
Segons Sòcrates, Símmies s"està contradient al dir que l"ànima mor abans del cos, ja que prèviament ha acceptat la reminiscència, pel qual accepta la preexistència (i immortalitat) de l"ànima. Per tant, Sòcrates fa triar a Símmies entretotes dues teories. Aquest tria la reminiscència, rebutjant així el seu plantejament erroni.
En què consisteix l"objecció que Cebes fa a Sòcrates?
Establint Cebes, com Símmies un símil planteja un nou dubte.
Cebes amb el símil el teixidor planteja que, tot acceptant que l"ànima pugui sobreviure al cos, no vol dir necessariament que l"ànima sigui immortal. Podría ser, argumenta, que com succeeix a una manta, que magrat ser més duradera que els diversos homes que la utilitza, arribe el moment en el que és destruïda. Aixó podría passar amb l"ànima, que malgrat durar més que els diversos cosos que ocupa acabi pereixent finalment. Qüestiona així la seguritat iserentitat del seu mestre davant la mort immediata.
5. Per quins motius Sòcrates li critica a Anaxàgores el seu concepte de causa? Com s"ha d"entendre verdaderament el que una causa és?
Sòcrates descobrí que Anaxagores afirmaba que la ment i la intaligenicia es aquella força que ordena i és la causa de tot i per tant de la creació. (Noûs) Aquesta explicació complau gratament a Sórctates.
Ara bé al profunditzar en la lectura i aprenentatge de les teories d"Anaxàgores, Sòcretes s"adona que el filòsof no es remet a l"intelecte per explicar l"ordencació de les coses sinó que es fa servei de fenómens físics.
Sòcretes creu que aquest raonament es absurd i prova de plantejar la seva própia teoria; la teoria de les idees.
Socrates afirma que el que una cosa és, ve esdevingut en tant que participa de la idea
"Me parece, pues, que si hay algo bello al margen de lo bello en sí, no será bello por ningún otro motivo , sino porque participa de aquella bellleza" (100c)
Per tant en aquest punt entenem que les coses reben els seus calificatius al participar de la idea platónica, aquella universal, intel·ligible, independent de del coses i immortal.
6. En què consisteix l"exclusió mútua de contraris que Sòcrates proposa com a resposta a Cebes? Què s"intenta demostrar?
Recordem el que prèviament havia exposat Sòcrates: la vida és sinònim d"ànima i la mort de cos, per tant, la vida i la mort són contraris, igual que l"ànima i el cos.
Seguint el mateix esquema, tot i no ser contraris directes, la vida repela el cos i per tant, l"ànima repela la mort, arribant, de nou, a la conclusió de que l"ànima és immortal. Aquesta exclusió de contraris defensa que així com la neu rebutja la calor, que no és contrari seu, ho fa perque la el foc,(que si és contrari de neu) participa de la idea de foc, i així, obligatoriament són "enemics".
Com ja hem esmentat anteriorment, s"intenta rebutjar la teoria de Cebes i demostrar que l"ànima és immortal.
7. Amb quina finalitat Sòcrates conclou la seva defensa sobre la immortalitat de l"ànima amb el mite escatològic de l"Hades?
Sócrates, despres d"exposar els arguments que defensen que l"anima és immortal, i un cop aconsequiex transmentre d"una manera convincent la seva ideologia, narra als seus companys un mite en el que s"explica com és aquell lloc al que van les ànimes un com s"han separat del cos.
Les ànimes conduides per el daímon, es dirigeixen cap a l"Hades, un camí totruos i dificil les espera. Aquest camí és per a les ànimes que han estat purificades en el seu cos un espisodi conegut, pero aquelles que s"han aferral als plaers del cos patiran molt i d"una manera violenta.
Aquella ànima impura o que ha comes algun acte infam será rebutjada i no trobará companys. Per contra aquella pura i que ha portat una vida correcte (ascètica) al trobar molts companys habitará en un lloc maravellos.
Sócrates, continua desenvolupant el seu mite, i raona que el mon que nosaltres coneixem está al centre de l"univers i és esferica, però lluny del que podem imaginar, no vivim en la superfície, sinó en cavitats.
Estableix també una separació entre la "terra verdadera" un submón, diferenciant a la vegada la geografía d"aquest últim. Indica que les ànimes que han comes actes malignes es dirifirán a aquest submón, no les que han estat piadoses que viuran esplendidament.
L"objectiu del mirte es tranquilitzar els seus companys davant la mort immediata, argumentant que ja que ell ha tingut cura de l"ànima, aquesta estarà purificada i per tant té garantit un bon futur, feliç i complet.
Autor:
Eugenia Prados
Alejandra Rosenberg
2on Batxillerat
Novembre 2008
| Página siguiente |