- Per què Descartes rebutja l"argument de la bogeria en relació al dubte sensorial?
- Per què el dubte del somni no afecta a les veritats matemàtiques?
- Quina diferència hi ha entre el Déu enganyador i la hipòtesi del geni maligne?
- Com aconsegueix Descartes superar el dubte del geni maligne?
- Quina era l"antiga opinió cartesiana en relació a l"ànima? Per què la rebutja ara?
- Què vol dir que el jo és una cosa que pensa? En tot cas, el pensament es limita només al seu aspecte racional?
- Com es pot comprendre el que és un tros de cera? Per què no es pot comprendre ni amb els sentits ni amb la imaginació?
- Per què el coneixement del que sigui la cera ens demostra que és més fàcil conèixer el jo/ànima que les coses materials?
- Per què Descartes necessita provar que hi ha un Déu i no és enganyador?
- Quina és la crítica que es fa a les idees adventícies? En relació a la crítica, quina distinció es fa entre natura (inclinació natural) i llum natural?
- Quines són les dues proves que utilitza Descartes per demostrar a posteriori o segons el principi de causalitat l"existència de Déu?
- Per què Déu no pot ser la causa dels meus errors?
- Què vol dir que l"error es produeix per la combinació entre l"enteniment o la voluntat per si mateixos?
- Quan cal recórrer a la indiferència (dubte metòdic) per tal d"evitar l"error?
- 5 preguntes optatives
1a Meditació
Per què Descartes rebutja l"argument de la bogeria en relació al dubte sensorial?
El dubte sensible es basa en no refiar-nos dels sentits alhora de reconèixer veritats evidents ja que aquests són una font contínua d"errors i d"enganys. Per tant s"ha de mantenir una actitud escèptica o crítica davant la informació sensorial que rebem.
Tot i això, Descartes puntualitza que hi ha coses que es resisteixen a ser posades en dubte o que no admeten un dubte raonable ("que soc aquí, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans" 49 ). Per Descartes, negar una veritat tan propera, dubtant d"aquests fets correspondria a estar boig o ser un insensat.
Per aquest motiu, Descartes elabora un dubte raonable i sensat que li permet diferenciar-se de l"estat de follia.
Per què el dubte del somni no afecta a les veritats matemàtiques?
Les veritats matemàtiques, així com l"aritmètica o la geometria formulen lleis fonamentals, és a dir, simples i generals, que en realitat no es preocupen sobre la seva aplicació en la naturalesa. Es regeixen per principis universals i indubtables purament lògics i racionals, que ni tan sols en un somni, on es poden confondre amb altres ciències empíriques (la física, la química, la biologia, etc.) o coneixements sensibles, poden esdevenir falsos.
Per tant el factor que condiciona que un coneixement es mantingui com a real i veritable en el somni és el grau de dependència d"aquest amb el món sensible o exterior.
D"aquesta manera "tant si dormo com si estic despert, 2 i 3 plegats faran sempre 5 123". Però no succeiria així si ens referíssim per exemple a un coneixement sobre biologia humana.
Quina diferència hi ha entre el Déu enganyador i la hipòtesi del geni maligne?
En un primer moment, Descartes planteja la possibilitat que Déu, al ser totpoderós, tingui la capacitat d"enganyar-nos en el coneixement de les coses més evidents. Malgrat això, el filòsof arriba a la conclusió que la perfecció a la que està sotmès Déu fa que necessàriament aquest sigui bondadós, i per tant no tindrà mai la voluntat d"enganyar-nos.
Per fer extensible el dubte a les matemàtiques i altres ciències semblants, Descartes elabora la hipòtesi del geni maligne, introduint aquest nou element "ha utilitzat tot el seu enginy a fi d"enganyar-me 196 i que ens fa dubtar de tot. Així, el geni maligne és capaç de fer-nos dubtar de veritats que se"ns presenten com a evidents, clares i distintes essent aquest el seu màxim objectiu.
| Página siguiente |