Ante la imposibilidad de desmontar y recomponer lo que se entiende como verdad histórica, para que la sociedad avance siendo más humana, es de desear incorporar nuevas ideas al sistema que sea capaz de soportar. No se trata tan sólo de encontrar la verdad (proceso extremadamente arduo y difícil), sino en ponernos de acuerdo en el valor de la vida. Si vivimos en un mundo absurdo y contradictorio, si hacemos realidad la metáfora, conseguiremos un mundo mas humano.
Para ello entendemos que la frase "La vida es oro" (metáfora) puede entrar en la historia como un valor real, que puede ayudar principalmente a los más necesitados, aunque la ayuda es para todos ya que nos hemos de considerar iguales en este concepto. La vida de todos los seres humanos tiene el mismo valor, ricos y pobres. Cada uno de nosotros tiene el mismo valor de vida. Todos somos iguales en este sentido. Estamos vivos. Todos tenemos derecho a este valor.
Todos tenemos vida y derecho a vivirla. Nada tiene que ver la cultura o el capital de la persona en este valor. Sólo se valora el hecho de estar vivo. La vida es un valor porque es la condición necesaria de cualquier otro valor o crecimiento en valores. La vida de la persona es la condición de posibilidad de cualquier otro valor. Por eso mismo, la vida vale, es valiosa. Y ese necesario valor de la persona es independiente de los bienes o valores que puedan alcanzarse a su través.
La vida vale porque la vida es una forma de ser, y todo lo que es, en tanto que es, vale. Porque lo contrario de "ser" es el "no ser" y el "no ser" no vale. Porque la nada vale nada, es decir, no vale nada. La vida vale porque el valor máximo y primero es el del "ser". La vida, en efecto, es un valor sobre el que descansan y se vertebran los restantes valores a los que hace posibles.
Imaginemos la tierra, o país por país, como una caja fuerte que contiene los certificados de vida de todos sus habitantes. Estando todos de acuerdo en considerar que la "vida tiene valor", podemos pensar un capital metafórico equivalente al oro, que circule como moneda de cambio.
A tal fin, el Estado crea el Banco de Vidas y dota, de por vida, a todos sus ciudadanos, de una tarjeta electrónica, de uso limitado, que permite comprar productos y servicios de primera necesidad (alimentación, vivienda, salud, educación). Se emite el capital en el instante del pago mediante transferencia, avalada por los certificados de vida de todos sus ciudadanos, es decir nosotros, valedores de este capital metafórico.
Utilizar el sistema de pago electrónico, es el mecanismos necesarios para controlar y distribuir la riqueza que se inyecta en el mercado. El benéfico desahogo que esto representa para la economía mundial, y para la persona, es histórico y trascendental.
Tener cubiertas las necesidades básicas de subsistencia no nos libraría del trabajo. El trabajo continuaría siendo necesario para cubrir el resto de necesidades. Si se quiere un coche, electrodoméstico, una vivienda, etc… Se tendrá que comprar con el beneficio del trabajo o el capital propio. El hecho de que no haya trabajo para todos no seria un problema de supervivencia, ni sería un problema de consumo. Los productos que no son considerados de primera necesidad no podrían ser comprados con la tarjeta de vida. Cada ciudadano podrá usar esta tarjeta para comprar los productos y servicios básicos. Con el dinero propio, obtenido con el trabajo o con la inversión del capital, podía comprar el resto de productos y servicios.
Podríamos decir que se trata de un "Sistema Capitalista Dual". Por una parte está el capitalismo de intercambio (clásico y moderno), y por otro, el capitalismo metafórico (trascendental y humanitario). Los dos sistemas van de la mano. El capitalismo metafórico nace para suplir las deficiencias del capitalismo de intercambio. Pretende acabar con las miserias del hombre en estado de pobreza. Dignificar la vida de aquellos que no llegan a tener un sitio en el sistema, o se ven desempleados o incapacitados, sin que el ciudadano que contribuye con su trabajo a crear riqueza se vea perjudicado. Todos estamos vivos y podemos disfrutar del pago con tarjeta de los productos básicos que sean de primera necesidad, (gasto limitado por persona y día).
El sistema capitalista no se vería afectado en sus principios básicos, al contrario se vería reforzado. El empleo seguiría siendo necesario para poder disfrutar de los beneficios del trabajo en la Sociedad de Bienestar. No se verían afectados los principios de la ley de la oferta y la demanda. La riqueza que se generaría revertiría en beneficio de todos.
En el capitalismo dual se ve superada la contradicción; riqueza-pobreza. Representa poco para el rico y mucho para el pobre, y sin embargo a los dos les cuesta lo mismo.
Estamos de acuerdo en que la vida tiene valor, cosa que no hay que ni preguntar, pues "todos estamos de acuerdo".
Hay que decir que hasta el momento, los países que disponen de ayudas estatales para la supervivencia, obtienen el dinero de los impuestos, es decir de sus ciudadanos. El estado seguiría recaudando impuestos para sufragar sus necesidades. El hecho de que el Banco de Vidas fuera quien cubriera las necesidades básicas de sus ciudadanos, facilitaría al Estado bajar los impuestos, o redirigir el capital de los impuestos hacia otras necesidades. Esto es libre elección de cada país.
Con el sistema que propongo se generaría una riqueza duradera. Podríamos imaginar que se ha encontrado un filón de oro inagotable pero limitado en su extracción. Hemos encontrado el filón de la vida. Es una nueva riqueza que se suma a la ya existente. Un capital para pagar las necesidades y servicios básicos, que no saldría de los impuestos, sino de este filón de vida metafórico.
El capital no estaría custodiado en la caja fuerte del Banco de Vidas, sino que lo que contendría esta caja serían los certificados de vida de los ciudadanos, que a medida que hiciesen uso de su tarjeta de vida, el capital se iría extrayendo del Banco de Vidas en el momento que se hiciese efectiva la transferencia del capital, por el pago del gasto realizado por el uso de dicha tarjeta.
La previsión de la demanda es fundamental para que este "sistema dual" funcione correctamente. Uno de los puntos que se podría criticar de esta idea es el de que se generaría inflación. Se tiene que prever y controlar, ajustando la oferta a la demanda. El uso de la tarjeta es limitado a una serie de productos y servicios de primera necesidad. Estos, quizás, serían los inflacionarios, pero la realidad sería que continuaríamos siendo el mismo número de personas que querríamos comprar pan, y la procedencia del dinero no influiría en este sentido. Por otra parte, para evitar la inflación, antes de implantar este sistema, se tendrían que crear los medios de producción necesarios para satisfacer la demanda. Aumentando la oferta de acuerdo a la demanda se evitaría la inflación. Los mecanismos de control por parte del Estado serían los mismos que ahora, reforzados.
Concretando un poco más:
En Alimentación, se podrá pagar con tarjeta una serie de productos de primera necesidad. Esta función de la tarjeta estará limitada a una cantidad diaria suficiente para alimentar a una persona. En el momento de la compra con la tarjeta de vida la cantidad es ingresada en la cuenta del comercio por el Banco de Vidas. El comercio posteriormente acudirá a su banco con los comprobantes de la compra, el banco comprobará que todo es correcto y comunicará al Banco de Vidas las anomalías, si las hubiere.
Para facilitar la compra familiar, en el caso de formar un núcleo familiar, de dos o más personas, se sumará la cantidad del límite individual de cada miembro a cada tarjeta del núcleo familiar, considerando el uso de estas tarjetas como una única tarjeta, con un único saldo.
En este ámbito, con la mayoría de edad, la persona adulta adquiere el control de su tarjeta. Si lo desea, puede decidir en todo momento entre la modalidad familiar, si suma su limite diario al del núcleo familiar, o la modalidad individual, y pasar a tener el limite individual en su tarjeta.
Los trabajadores de la Salud y la Educación tendrán su nómina proveniente del Banco de Vidas y podrán sacar el dinero de su banco, como siempre. El usuario también tendrá los mismos derechos que hasta ahora tiene en su país. Si se adopta este sistema los derechos a la salud y la educación podrían generalizarse a todos los países.
En el caso de la Vivienda, será de primera necesidad. El Estado a través del Banco de Vidas obtendrá el capital para (de momento) – es una posibilidad – habilitar espacios-nichos tecnológicamente preparados, al estilo japonés, para las personas que no tienen un sitio para dormir y dejar sus cosas. Todos los ciudadanos que lo necesiten podrán utilizar estos servicios gratuitos. Los trabajadores del servicio de vivienda también tendrán su nómina proveniente del Banco de Vidas. Pueden existir otras posibilidades. Mi propuesta es minimalista.
Es así de sencillo. Si estamos todos de acuerdo en que la vida tiene valor, podemos hacerlo. Lo importante ahora es dar a conocer esta idea al mayor número de personas posible.
De esta crisis también saldremos. Aprovechemos el momento para mejorar el sistema.
Un paso más en la transición de la Historia.
Esto no es publicidad
Por favor, deja llegar este e-mail a su destinatario.
Es vital para él.
No tiene sorpresa
Quizás no me conozcas, pues no puedo conocer a todo el mundo, pero considérame un amigo.
Reenvíame este e-mail y sabré que hay alguien al otro lado.
Como no tengo virus, tú mismo puedes enviar este mail a tus amigos, si lo consideras correcto.
"Otros pájaros volarán más lejos".
SALUD
BIBLIOGRAFÍA
http://www.monografias.com/trabajos14/nuevmicro/nuevmicro.shtml Análisis Filosófico del término valor. Lic.Yuliet Gelavert Jardines
http://www.monografias.com/trabajos2/findeltrabajo/findeltrabajo.shtml El Fin del Trabajo. Justo Sebastian Mansilla
¿Es la vida un valor? Aquilino Polaino-Lorente.Catedrático de Psicopatología de la Universidad Complutense.
/trabajos6/meta/meta.shtml#intro Metafísica Lic. José Luis Dell"ordine
http://es.wikipedia.org/wiki/Tarjeta_de_crédito Tarjeta de crédito Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Transferencia_bancaria Transferencia bancaria Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Metáfora Metáfora Wikipedia
/trabajos16/marx-y-dinero/marx-y-dinero.shtml#REFORM Valor y unidad de las funciones del dinero. Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Título_valor Valor (finanzas). Wikipedia
http://www.uruguaypiensa.org.uy/imgnoticias/670.pdf Laretirada de la Metáfora. Jaques Derrida.
http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_central Banco central Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_Internacional_de_Reconstrucción_y_Fomento Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_Mundial Banco Mundial Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Dinero_fiduciario Dinero fiduciario Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Divisaa Devisa Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Ciencias_económicas Economía Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Dinero#Introducci.C3.B3n Dinero Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Fondo_Monetario_Internacional#Objetivo Fondo Monetario Internacional Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/GATT#Pol.C3.ADtica_Comercial_Americana_anterior_al_GATT GATT Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Inflación#.C3.8Dndice_de_inflaci.C3.B3n Inflación Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Macroeconomía#Or.C3.ADgenes Macroeconomía Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Organización_Mundial_del_Comercio Organización Mundial del Comercio Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Paridad_de_poder_adquisitivo Paridad de poder adquisitivo Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Patrón_oro#.C2.BFQu.C3.A9_fue_el_patr.C3.B3n_oro.3F Patrón oro Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Política_monetaria#Objetivos_finales_de_la_pol.C3.ADtica_monetaria Objetivos finales de la política monetaria Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Producto_interior_bruto Producto Interno Bruto Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Renta_per_cápita#Cr.C3.ADticas Renta per cápita Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Régimen_cambiario Régimen cambiario Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Tasa_de_cambio Tipo de cambio Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Tipo_de_interés_nominal Tipo de interés nominal Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Valor_económico#Creaci.C3.B3n_de_Valor Valor económico Wikipedia
Value life. Desired utopia. Metaphor
Author: Fort Santiago Barbera.
Barcelona, April 4 2009.
My intention is that of spreading the idea that "life has a value." I believe that hunger in the world is the main problem to be solved. While some of us are well fed, others are starving. We are in 2009 and it is shameful a solution to this problem has not yet been found
But Sirs … What is the matter with Capitalism? It is bent on thinking that money can solve all the problems and that if it manages to avoid the leaks in the system, stability will return to the markets, with more control and by injecting money through the World Bank.
This should be enough. Money is the solution for everything. It is normal that it ends up here. The capitalist system is unique in the world. It is founded since the beginning of civilization. There is no other. This has been proven by Communism. Despite the blockade in Cuba and in the east European countries, freedom in democratic countries is far more desirable and hopeful than in any system closed to a slave personal sacrifice for the good of all. The resignation of one"s thinking for the good of the community. Freedom must be compatible with the ideas.
The democratic capitalist system, by its constant readjusting to the times, with a changing personality through history, places us in a transcendent moment, where technology allows us to consider tangible possibilities of global solutions for the benefit of all. The possibility of communication and understanding to reach common solutions to common problems. It is thought that money is the solution but, in fact, it is the basis of the problem.
The way money corrupts the system, to the point of leading us to the weapons, is the least desirable. If there exists an understanding in the solutions to common problems, it would be good a transformation process in the armaments industry downwards in favour of the well-being industry. War is not the smart solution, taking into account the atomic bomb exists, among others. It is ridiculous to think it.
Only the possibility of understanding exists and fortunately, we have now the conditions and the technological knowledge needed to take a step forward in the implementation of the theory of reason. A necessary and unavoidable evolutionary step. But oddly enough, we insist on wanting to perpetuate the system on the basis of the same principles that have led us to the cyclical crises of capitalism.
Capitalism is being recasted. More of the same. Let"s apply concepts to reinvent it, we must move towards a more humane capitalism. If the understanding is the answer, I can give reasons for this.
The abolition of slavery was achieved and money replaced the yoke. Let"s take a step further and let"s liberate people of the need for money to survive. He who is born in this world and has no job, neither money, is doomed to poverty, charity or subsidy, depending on each culture, to the slavery of money to be able to eat, and what is worse, not even to that.
To avoid getting in these situations which we can all be victims of, let"s give the system the chance of showing its ability to be more humane, establishing a parallel system, which goes hand in hand. The point is that of inserting in the system a tangible material value, as a guarantee of wealth, which would help the system to cover the deficiencies with respect to the citizens doomed to poverty. To create new wealth in the system to be distributed equally among all citizens. This equality will give the value to this new wealth. Since we being equal, we have the same value. The value of life.
In times of crisis, to reinvent the system is shown as an obvious need. Today we have the conditions to make different thinking possible and to implement innovative solutions. In all my modesty, this could be a decent solution:
One may think that human life has a value. "Life is gold". This a metaphor. Life is worth as much as it lasts. If we compare it with gold, it has the same or more value. It is a golden value. Is the value of life. An ephemeral value, full of humanity.
"Deconstruction (Jacques Derrida) consists basically on showing how a concept has been constructed, either from historical processes and metaphorical accumulations, showing that the clear and the obvious is far from being so, since the tools of awareness where true itself occurs, are historical, relative and subject to the paradoxes of the rhetorical devices in metaphor and metonymy. The deconstructive discourse identifies the inability of philosophy to establish a stable floor. "
If the concepts in the course of history have been built on metaphorical accumulations, influenced by this stream of deconstructive thought, I think it may be a good idea to use this same process to build history and create new concepts through metaphor.
Following the failure to dismantle and rebuild what was meant as a historical truth, in order to have humanity progress towards being more human, it is desirable to incorporate new ideas to the system that the system can bear. It is not just about finding the truth (an extremely painful and difficult process), but about agreeing on the value of life. If we live in an absurd and contradictory world, making the metaphor real, we will get a more human world.
To do this I believe that the phrase "Life is gold" (metaphor) may enter history as a real value that would help especially those most in need, although this help is for everyone as we have to consider ourselves as equals in this sense. The life of every human being has the same value, either rich or poor. Each of us has the same value of life. We are all equal in this regard. We are alive. Everyone has the right to this value.
Everyone has life and the right to live it. The culture or the capital of the person has nothing to do in this setting. Only the fact of being alive is appreciated. Life is a value because it is the necessary condition for any other values or any growth in values to happen. Person's life is the very condition for any other value to be possible. Thus, life is worth, it is valuable. And this necessary value of the person is a part from the properties or assets that can be attained through life.
Life is worth because life is a way of being, and everything that is, as it is, has a value. Because the opposite of "being" is "not being" and the "not being" has no value. Because nothing is worth nothing, that is, not worth anything. Life is worth because the maximum and first value is "being". Life is, indeed, the value on where other values rest and grow and get possible.
Let"s imagine the Earth, or country by country, as a safety box containing the certificates of life of all its inhabitants. When we all agree that "life has a value," we could think of a metaphorical capital equivalent to gold, which circulates as currency.
To this end, the state creates the Bank of Lives and gives all citizens an electronic card, of limited use, for a life long period, which allows them to buy products and services of first necessity (food, housing, health, education). The capital is issued at the moment of the purchase by a transfer payment, guaranteed by the certificates of life of all citizens, that is to say: us, the supporters of the metaphorical capital.
The electronic payment system is the means to control and distribute the wealth that is injected into the market. The beneficial relief that this means for the global economy and for people is historical and transcendental.
Having covered the basic needs of subsistence would not get us rid of work. The work would be necessary to cover the rest of needs. If you want a car, appliances, housing, etc … you will have to buy them on account of profits from work or personal capital.
The fact that there was no work for everyone would not be a serious problem for survival, neither a problem of consumption. Those products that are not considered basic necessities can not be purchased with the card of life. Each citizen can use this card to buy basic products and services. With their own money, obtained from work or investment capital, citizens may buy the rest of goods and services.
We could say that this is a "Dual Capitalist System." On the one hand there is capitalism swap (Classic and modern), and on the other, the metaphorical Capitalism (Transcendental and humanitarian). Both go hand in hand. Metaphorical Capitalism comes to fill the shortcomings of capitalism exchange. It aims at ending with the miseries of men in poverty. To dignify the lives of those who fail to have a place in the system, or are unemployed or disabled, without affecting those citizens who contribute with their work to create wealth. We are all alive and we can enjoy the card payment for commodities that are necessities (limited spending per person per day).
The capitalist system would not be affected in their basic principles, on the contrary, it would be strengthened. Employment would still be necessary in order to enjoy the benefits of working in the society of the well-being. The principles of the law of supply and demand would not be affected. The wealth generated would revert on the benefit of all.
Dual capitalism is beyond the contradiction; wealth-poverty. It means a little to the rich and a lot to the poor. Yet, it means the same cost for both. We agree that life has a value, something that we do not need to ask anymore, because "we all agree."
It must be said that so far, countries that have state aids for survival, get the money from the taxes, that is to say from citizens. The state will go on collecting taxes to cover its needs. The fact that the Bank of Lives would cover the basic needs of citizens, would allow the State to lower taxes, or to redirect capital from taxes towards other requirements. This would be a free choice of each country.
The system I propose would create lasting wealth. We could imagine that we have found a vein of gold, endless but limited in its extraction. We have found the vein of life.
It is a new richness that adds up to the existing ones. A capital to pay for needs and utilities that would not come from the taxes, but from this metaphorical vein of life. The capital would not be in the safety box of the Bank of Lives. What this box would contain are the certificates of life of citizens. As they make use of their life card, the capital would be drawn from the Bank of Lives the moment the transfer of capital becomes effective to pay the expenditure incurred by the use of these cards.
Demand forecasting is the key in this "dual system" to have it working properly. One point that might be critical about this idea is that it may generate inflation. It must be predicted and controlled by adjusting supply to demand.
Card use is limited to a range of first necessity products and services. These may be inflationary, but the reality is that the number of people who would want to buy bread would remain the same, and the origin of money would not influence this effect. Moreover, to avoid inflation, before implementing this system, the means of production necessary to meet demand should be created. Increasing the supply according to the demand would prevent inflation. The control mechanisms of the state would be the same, but reinforced now.
A little more concrete:
Food: A number of goods of first necessity may be paid with the card. This feature of the card would be limited to a daily amount of food to feed one person. At the moment of the purchase with the card of life, the amount is paid into the account of the shop in the Bank of Lives. The shop would then go to the personal bank with the proof of the purchase. The bank will verify that everything is correct and notify the Bank of Lives anomalies, if any.
To facilitate the family purchase, in the case of a family with two or more members, the limited amount of individual cards of each member of the family will be joint into one card, considering the use of these cards as a single card, with a unique balance.
In this field, when coming to age, the adult would take control of his card. The adult may choose any time between the family mode, if his daily limited amount is summed into the family core or the individual mode and thus, go on to have the individual limit of his card.
Workers in the Health and Education fields would have their salary from the Bank of Lives and would withdraw the money from their banks, as always. The users will also have the same rights they have had up to date in their countries. If this system is adopted, the rights to both health and education could become widespread in all countries.
Housing is viewed as an essential necessity. The State, through the Bank the Lives would get the capital (for now) – this is an option – to enable niche-like spaces technologically prepared in a Japanese style, for those people who do not have a place to sleep and leave their belongings. Any citizen in need could use these services for free. Civil workers of the housing service will also get their salaries from the Bank of Lives. There may be other possibilities. My proposal is minimalist.
It's that simple. If we all agree that life has a value, we can do it. The important thing now is to spread this idea among as many people as possible.
This crisis will be over again. Let"s seize the moment to improve the system.
One more step in the transition of history.
This is not advertising
Please let this e-mail reach its destination.
It is vital for them.
It has no surprises
You may not know me. I can not know the whole world, but consider me as a friend.
Resend this e-mail and I will know there is someone on the other side.
Since it has no virus, you may send this mail to your friends, if you think it right.
"Other birds will fly further."
Cheers
Fort Santiago B.
Santifort2009[arroba]gmail.com
Valeur vie. Utopie souhaitee. Metaphore
Auteur: Fort Santiago Barbera.
Barcelone, le 4 avril 2009.
Ma intention est de faire connaître l'idée que "la vie a de la valeur." Je crois que la faim aux monde est le principal problème à résoudre. Alors que nous sommes bien nourris, d'autres meurent de faim. Nous sommes en 2009 et il est honteux de ne pas avoir trouvé une solution à ce problème.
Mais, Monsieurs.. Qu'est qu'il passe avec le capitalisme? Il persiste à penser que l'argent peut résoudre tous les problèmes et que si réussi a éviter la fuite dans le système, arriverà la stabilité des marchés, avec plus de contrôl et d'injection d'argent de la Banque mondiale.
L'argent résout tout. Il est normal d'arriver à céla. Le système capitaliste est unique dans le monde. Est introduit depuis le début des civilisations. Il n'ya pas d'autre. Cela a été demontré avec le communisme. Malgré le blocus de Cuba et les pays de l'Est, aux pays démocratiques la liberté est bien plus souhaitable et donne de l'espoir, au lieu des systèmes fermés à de sacrifices personnels esclaves pour le bien de tous. La démission de la pensée pour le bien de la communauté. La liberté doit être compatible avec les idées.
Le système capitaliste démocratique, dans sa constante de se réajuster au moment, de personalité changeant à travers l'histoire, nous situe à un moment capital, où la technologie nous permet d'examiner le potentiel des solutions concrètes pour le bénéfice de tous: la possibilité de communication et de compréhension de parvenir à des solutions communes aux problèmes communs. On pense que l'argent est la solution et, en fait, est à la base du problème.
La manière dont l'argent corrompt le système au point de la force des armes, est la moins souhaitable. Si il ya une compréhension des solutions à des problèmes communs, il serait bon d'avoir un processus de transformation à l'industrie de l'armement, en faveur de l'industrie du bien-être. La guerre n'est pas la solution intelligente, car on a la bombe atomique, entre autres. Il est ridicule de penser.
Seule existe la possibilité de comprendre et, heureusement nous avons les conditions et les connaissances téchniques nécessaires pour faire un pas en avant dans la mise en Å"uvre de la théorie de la raison. Une nécessaire et inévitable étape évolutionnaire. Mais, curieusement, on insiste à perpétuer le système, basé sur les mêmes principes qui ont conduit à des crises cycliques du capitalisme.
Refonte du capitalisme. Plus de la même chose. Appliquer des concepts por le réinventer. Nous devons avancer vers un capitalisme plus humain. Si la compréhension est la réponse je peux donner des raisons à cela.
Atteinte l'abolition de l'esclavage et l'argent a remplacé le joug. Prenons un peu plus loin et libérer le peuple de la nécessité de l'argent pour survivre. Celui qui est né dans ce monde et n'a pas d'emploi, pas d'argent, est vouée à la pauvreté, la charité ou de subventions, en fonction de la culture. Dans l'esclavage de l'argent pour manger et, pire encore, même pas.
Pour arriver à éviter ces situations, dont nous pouvons tous être victimes, il faut donner la capacité au système d'être plus humaine, établint un système parallèle qui va de pair. Insèrer au systéme une valeur dans le tangible, matièriel, comme une garantie de richesse, qui aide le système à couvrir leurs insuffisances en ce qui concerne le citoyen qui est vouée à la pauvreté. Créer une nouvelle richesse dans le système por la distribuer de façon égale entre tous les citoyens, étant cette égalité la valeur attachée à cette nouvelle richesse. Puisque nous sommes tous égaux, nous avons la même valeur: la valeur de la vie.
En temps de crise, réinventer le système est présenté comme un besoin évident. Aujourd'hui, on a les conditions qui possibiliten de penser différemment et à mettre en Å"uvre des solutions imaginatives. Dans toute ma modestie, elle pourrait être une bonne solution:
On peut penser que la vie humaine a de la valeur. "La vie est or» est une métaphore. Elle vaut autant que la vie peut être longue. Si nous l'assimilons a l'or elle a beaucoup de valeur. Il vaut de l'or. C'est la valeur de la vie. Ephemeral valeur, plein d'humanité.
«La déconstruction (Jacques Derrida), consiste à montrer comment un concept a été construit à partir de processus historiques et des accumulations métaphoriques, ce qui montre qu'on est loin du clair et évident, puisque les outils de prise de conscience que le vrai en — elle être donnée, sont historiques, relatifs par rapport à l'objet et les paradoxes de la rhétorique de la métaphore et de dispositifs de métonymie. Le discours déconstructive identifie l'incapacité de la philosophie pour créer un plancher stable ".
Si les concepts au cours de l'histoire ont été construits par des accumulations métaphorique influencé par ce courant de pensée déconstructive, je pense que c' est une bonne idée d'utiliser ce processus pour construire l'histoire de créer de nouveaux concepts par a travers la métaphore.
Après l'échec de démanteler et de reconstruire ce qui a été conçu comme une vérité historique, de sorte que le progrès est plus humain, il est souhaitable d'intégrer de nouvelles idées pour que le système soit capable de supporter. Il ne s'agit pas seulement de trouver la vérité (très douloureuse et difficile), mais de s'entendre sur la valeur de la vie. Si vous vivez dans un monde absurde et contradictoire, si on fait realité la métaphore, on peut atteindre un monde plus humain.
Pour ce faire, nous pensons que la phrase "La vie est or» (métaphore) peut entrer a l'histoire comme une valeur réelle, qui peut notamment aider les nécessitées, mais l'aide est pour tous doncs nous devons envisager le même dans ce concepte. La vie de chaque être humain a la même valeur, les riches et les pauvres. Chacun de nous a la même valeur de vie. Nous sommes tous égaux dans ce domaine. Nous sommes en vie. Toute personne a droit à cette valeur.
Chacun a le droit à la vie et a la vivre. Rien a voire la culture ou le capital de chaque personne dans cette valeur. Seul s'apprécie le fait d'être vivant. La vie vaut la peine parce qu'elle est la condition nécessaire à toute croissance necessaire de valeur ou des valeurs. La vie de la personne est la condition de possibilité de toute autre valeur. Par conséquent, la vie vaut la peine, est précieuse. Et ce valeur de la personne est indépendant de la propriété ou de biens qui peuvent être atteints à travers elle.
La vie vaut parce qu'elle est une façon d'être, et tout qui est en tant qu'est, vaut . Parce que le contraire de l ' "être" est "non être" et le "non être" ne vaut pas. Parce le rien vaut rien, c'est a dire, ne vaut rien. Parce que la vie vaut parce qu'elle est la valeur maximale et la première de «l'être». La vie est, en effet, une valeur ou reposen les autres valeurs qu'elle rend possible.
Imagine la terre, ou d'un pays par pays, comme un coffre-fort contenant les certificats de vie pour tous ses habitants. Bien que tous conviennent que «la vie a de valeur",on pourrait penser a un capital métaphorique équivalent de l'or, qui circule comme monnaie.
À cette fin, l'État créé la Banque de Vie, et donne pour toute la vie de ses citoyens, une carte électronique, l'utilisation limitée, qui permet d'achèter des produits et services de première nécessité (nourriture, logement, santé, éducation). Semet le capital au moment du transfert de paiement, appuyée par des certificats de vie de tous ses citoyens, c'est-à-dire nous, valables de la capitale métaphorique.
Utiliser le système de paiement électronique est le moyen de contrôler et de distribuer la richesse qui est injecté dans le marché. Le soulagement que cela produit est bénéfique pour l'économie mondiale et pour les personnes, est historique et mémorable.
Avoir couvert les besoins essentiels de subsistance ne nous débarrasse pas de travailler. Les travaux seraient nécessaires pour couvrir d'autres besoins. Si vous voulez une voiture, les appareils électroménagers, de logement, etc … devront acheter avec los produit du trvail o du capital privé. Le fait qu'il n'y ait pas de travail pour tout le monde ne serait pas un grave problème de survie, ni de consommation. Les produits que ne sont pas considérés comme de première nécessité ne peuvent pas être achetés avec la carte de la vie. Chaque citoyen peut utiliser cette carte pour acheter des produits et services de première necessité. Avec leur propre argent, obtenu avec le travail ou le capital d'investissement, pourrait acheter d'autres produits et services.
On pourrait dire qu'il s'agit d'un "double système capitaliste." D'une part, il ya le capitalisme d'échange (classique et moderne), et d'autre, capitalisme métaphorique (transcendantal et humanitaire). Les deux vont de la main. Le capitalisme metaphorique nait pour combler les lacunes du capitalisme d'échange. Cherche à mettre fin à la misère des hommes dans la pauvreté. Honorer la vie de ceux qui ne parviennent pas à avoir une place dans le système, ou sont sans emploi ou des personnes handicapées, sans que le citoyen qu'avec son travail contribue à créer de la richesse soit affectée. Tous sont en vie et peuvent profiter de la carte de paiement pour les produits de base qui sont nécessaires (dans la limite de dépenses par personne et par jour).
Le système capitaliste ne serait pas affecté dans leurs principes de base, au contraire, serait renforcée. L'emploi serait encore nécessaire afin de profiter des avantages de travailler dans la société de bien-être. Ne seront pas affectés les principes de la loi de l'offre et la demande. La richesse qui est générée reviendrai à l'intérêt de tous.
Dans le capitalisme dual on supère la contradiction, richesse-pauvreté. Représente peu pour les riches et beaucoup plus les pauvres,et pourtant la depènse des deux c'est la même.
Nous sommes d'accord que la vie a de la valeur, chose que nous ne devrions pas nous demander, soit parce que "nous sommes tous d'accord." Il faut dire que jusqu'à présent, les pays qui ont les aides d'État pour la survie, on de l'argent a travers des impôts, c'est-à-dire de ses citoyens. L'Etat aura les impôts pour couvrir ses besoins. Le fait que la Banque de vies couvre les besoins fondamentaux de leurs citoyens, donne la possibilité de fournir moins d'impôts à l'Etat, ou de réorienter le capital vers d'autres exigences fiscales. C'est le libre choix de chaque pays.
Avec le système que nous proposons on peut créer une richesse durable. On pourrait imaginer, qu'on a trouvé une veine de l'or sans fin, mais limitée dans son extraction. Nous avons trouvé le sens de la vie. Il s'agit d'une nouvelle richesse qui ajoute à l'existant. Un capital por payer les services de base, non pas par des taxes, mais pour cette veine de vie métaphorique .
Le capital ne serait pas dans la bonne garde de la Banque de la vie, mais ce que cette boîte contiendra c'est les certificats de vie des citoyens, a mesure ils font usage de sa carte de vie, le capital sera tirée de la Banque de Vie à la date d'effet que le transfert de capital du paiement des frais encourus par l'utilisation de cette carte.
La prévision de la demande est la clé de ce "système dual" pour fonctionner correctement. Un point qui pourrait être critique à l'égard de cette idée est de générer de l'inflation. Doit être de prédire et de contrôler en ajustant l'offre à la demande. L'utilisation de la carte est limitée à une gamme de produits et de services. Peut-être por ces produits et services serait inflationniste, mais la réalité est que restera le même nombre de personnes qui veulent acheter du pain, et l'origine de l'argent n'a pas d'influence sur cet effet. De plus, pour éviter l'inflation, avant de mettre en Å"uvre ce système il faut créer des moyens de production nécessaires pour satisfaire la demande. Accroître l'offre en fonction de la demande permettrait d'éviter l'inflation. Les mécanismes de contrôle de l'État seraint les mêmes que maintenant, mais renforcées.
Un peu plus concrète:
Alimentation on pourra payer avec la carte un certain nombre de biens. Cette fonctionnalité de la carte est limitée à un montant quotidien pour nourrir une personne. Au moment de l'achat avec la carte de la vie le montant est versé au compte du commerce de la Banque de vies. Le commerce peut aller à votre banque, avec une preuve d'achat, la banque vérifie que tout est correct et informe la Banque de vie des anomalies, le cas échéant.
Au fin de faciliter l'achat familier, dans le cas de la formation d'une famille de deux personnes ou plus, on ajoute le nombre limité de cartes individuelles pour chaque membre de la famille, compte tenu de l'utilisation de ces cartes comme une seule carte, avec un équilibre unique.
Dans ce domaine, avec la majorité d'age, l'adulte prend le contrôle de sa carte. Vous pouvez décider à tout moment entre la famille, mode, si votre limite quotidienne à la somme de la famille ou de la forme individuelle et aller à la limite individuelle sur votre carte.
Les travailleurs de la santé et l'éducation ont leur masse salariale de la Banque de la vie et peut prendre l'argent de sa banque, comme toujours. L'utilisateur aura également les mêmes droits qui sont à jour dans leur pays. S'il est adopté ce système, les droits à la santé et l'éducation pourrait être généralisée à tous les pays.
Dans le cas du logement, sera essentiel. L'État à travers la Banque de vie obtiendra le capital (pour l'instant) – est une option – établir d'espaces-niche technologiques de style japonais, pour les personnes qui n'ont pas un endroit pour dormir et de laisser leurs pertenences. Tous les citoyens peuvent utiliser ces services gratuits. Les travailleurs du service de logement devrant également leur masse salariale de la Banque de vie. Il y a d'autres possibilités. Ma proposition est minime.
C'est aussi simple que cela. Si nous convenons tous que la vie a de la valeur, nous pouvons le faire. L'important maintenant est de faire connaître cette idée a le plus de monde possible.
De cette crise on va se sortir.Il faut saisir l'occasion pour améliorer le système.
Un pas de plus dans la transition de l'histoire.
Ce n'est pas la publicité
S'il vous plaît laissez cette adresse e-mail de votre arrivée à destination.
Il est vital pour vous.
Il n'a pas de surprises
Peut-être que je ne te connaît pas, parce que je ne peux pas connaître tout le monde, mais considère-moi un ami.
Reenvoie cet e-mail et je sauré qu'il y a quelqu'un de l'autre côté.
Comme je n'ai pas de virus, vous pouvez envoyer ce mail à vos amis, si vous le juge bon.
«Autres oiseaux voilent plus loin."
SANTÉ
Fort Santiago B.
Santifort2009[arroba]gmail.com
M: 627290055
Valor vida. Utopia desitjada. La metàfora
Autor:
Barcelona, a 4 d"abril del 2009.
La meva intenció és la de divulgar la idea que "la vida té valor". Crec que la fam en el món és el principal problema a resoldre. Mentre nosaltres estem ben alimentats, d"altres es moren de fam. Som al 2009 i és vergonyós que no s"hagi trobat una solució a aquest problema.
Però senyors! Què passa amb el Capitalisme? S"insisteix a pensar que els diners poden solucionar tots els problemes i que si s"aconsegueixen evitar les fuites en el sistema tornarà l"estabilitat als mercats, amb més control i injectant diners a través del Banc Mundial.
Això ha de valer; els diners ho solucionen tot. És normal que s"arribi a això. El sistema capitalista és únic al món. Està instaurat des del principi de les civilitzacions. No n"hi ha d"altre. Això ha quedat ja demostrat amb el comunisme. Tot i el bloqueig als països de l"Est i Cuba, la llibertat en els països democràtics és molt més desitjable i esperançadora que qualsevol sistema tancat a un sacrifici personal esclau pel bé de la totalitat, la renúncia del propi pensament pel bé de la comunitat. La llibertat ha de ser compatible amb les idees.
El sistema capitalista democràtic, en el seu constant readaptar-se al moment, de personalitat canviant a través de la història, ens situa en un moment transcendent on la tecnologia ens permet plantejar possibilitats tangibles a solucions globals en benefici de tots. Possibilitat de comunicació i entesa per arribar a solucions comunes a problemes comuns. Es pensa que els diners són la solució, i de fet són la base del problema.
La manera en què els diners corrompen el sistema fins al punt d"arribar a la força de les armes, és la menys desitjable. Si existeix una entesa en les solucions als problemes comuns, estaria bé que hi hagués un procés de transformació en la indústria de l"armament, a la baixa, en favor de la indústria del Benestar. La guerra no és la solució intel·ligent, tenint en compte que hi ha la bomba atòmica, entre altres. És forassenyat pensar-ho.
Només hi ha la possibilitat d"entesa, i feliçment es donen les condicions tecnològiques i de coneixement necessàries per a donar un pas endavant en l"aplicació de la teoria de la raó. Un pas evolutiu necessari i inevitable. Però curiosament s"insisteix en voler perpetuar el sistema basant-se en els mateixos principis que han dut a les crisis cícliques del capitalisme.
Es refunda el capitalisme. Més del mateix. Apliquem conceptes que el reinventin, cal transitar cap a un capitalisme més humà. Si l"entesa és la solució, jo puc donar raons per a això.
Es va aconseguir abolir l"esclavitud i els diners van substituir el jou, donem un pas més i alliberem al ciutadà de la necessitat dels diners per subsistir. Qui ha nascut en aquest món i no té feina, ni diners, es veu abocat a la misèria, a la caritat o el subsidi, segons cada cultura. A l"esclavitud dels diners per poder menjar, i el que és pitjor, ni tan sols a això.
Per evitar arribar a aquestes situacions de les quals tots podem ser víctimes, donem la possibilitat al sistema de mostrar-se més humà, establint un sistema paral·lel, mà a mà. Es tracta d"introduir en el sistema un valor tangible, material, com a aval de riquesa, que ajudi al sistema a cobrir les seves deficiències respecte al ciutadà que es veu abocat a la pobresa. Crear en el sistema nova riquesa a distribuir, de forma igualitària, entre tots els ciutadans. Essent aquesta igualtat la que atorga el valor a aquesta nova riquesa, ja que sent tots iguals, tenim el mateix valor: el valor de la vida.
En temps de crisi, reinventar el sistema es mostra com una necessitat òbvia. Avui en dia es donen les condicions de possibilitat per a poder pensar diferent i aplicar solucions imaginatives. Amb tota la meva modèstia, aquesta podria ser una solució digna:
Es pot pensar que la vida humana té valor. "La vida és or", és metàfora. Val tant com llarga pot ser la vida. Si l"equiparem a l"or, té tant o més valor. És un valor daurat. És el valor de la vida. Un valor efímer, ple d"humanitat.
"La deconstrucció (Jacques Derrida) consisteix fonamentalment a mostrar com s"ha construït un concepte qualsevol a partir de processos històrics i acumulacions metafòriques, mostrant que el clar i evident és lluny de ser-ho, ja que els estris de la consciència en què el veritable en-sí ha de donar-se, són històrics, relatius i sotmesos a les paradoxes de les figures retòriques de la metàfora i la metonímia. El discurs deconstructiu identifica la incapacitat de la filosofia d"establir un sòl estable ".
Si els conceptes en el transcurs de la història s"han construït per acumulacions metafòriques, influenciats per aquest corrent de pensament deconstructiu, penso que pot ser una bona idea aprofitar aquest procés de construcció de la història per crear nous conceptes a través de la metàfora.
Davant la impossibilitat de desmuntar i recompondre el que s"entén com a veritat històrica, per a que la societat avanci sent més humana, és desitjable incorporar noves idees al sistema que sigui capaç de suportar. No es tracta només de trobar la veritat (procés extremadament ardu i difícil), sinó en posar-nos d"acord en el valor de la vida. Si vivim en un món absurd i contradictori, si fem realitat la metàfora, aconseguirem un món més humà.
Per això entenem que la frase "La vida és or" (metàfora) pot entrar en la història com un valor real que pot ajudar principalment als més necessitats, encara que l"ajuda és per a tots, ja que ens hem de considerar iguals en aquest concepte. La vida de tots els éssers humans té el mateix valor, rics i pobres. Cadascú de nosaltres té el mateix valor de vida. Tots som iguals en aquest sentit. Estem vius. Tots tenim dret a aquest valor.
Tots tenim vida i dret a viure-la. Res hi té a veure la cultura o el capital de la persona en aquest valor. Només es valora el fet d"estar viu. La vida és un valor perquè és la condició necessària de qualsevol altre valor o creixement en valors. La vida de la persona és la condició de possibilitat de qualsevol altre valor. Per això mateix, la vida val, és valuosa. I aquest necessari valer de la persona és independent dels béns o valors que es puguin assolir a través seu.
La vida val perquè la vida és una manera de ser, i tot el que és, en tant que és, val. Perquè el contrari de "ser" és el "no ser" i el "no ser" no val. Perquè el no res val res, és a dir, no val res. La vida val perquè el valor màxim i primer és el del "ser". La vida, en efecte, és un valor sobre el qual descansen i es vertebren els restants valors als quals fa possibles.
Imaginem la Terra, o país per país, com una caixa forta que conté els certificats de vida de tots els seus habitants. Estant tots d"acord en considerar que la "vida té valor", podem pensar un capital metafòric equivalent a l"or, que circuli com a moneda de canvi.
Amb aquesta finalitat, l"Estat crea el Banc de Vides i dota de per vida, a tots els seus ciutadans, d"una targeta electrònica, d"ús limitat, que permet comprar productes i serveis de primera necessitat (alimentació, habitatge, salut, educació). S"emet el capital en el moment del pagament mitjançant transferència, avalada pels certificats de vida de tots els seus ciutadans, és a dir nosaltres, valedors d"aquest capital metafòric.
Utilitzar el sistema de pagament electrònic és el mecanisme necessari per controlar i distribuir la riquesa que s"injecta en el mercat. El benèfic alleujament que això representa per a l"economia mundial, i per a la persona, és històric i transcendental.
Tenir cobertes les necessitats bàsiques de subsistència no ens lliuraria del treball. El treball continuaria sent necessari per cobrir la resta de necessitats. Si vols un cotxe, electrodomèstic, un habitatge, etc., s"haurà de comprar amb el benefici del treball o el capital propi. El fet que no hi hagi treball per a tots no seria un problema de supervivència, ni seria un problema de consum. Els productes que no són considerats de primera necessitat no podrien ser comprats amb la targeta de vida. Cada ciutadà podrà utilitzar aquesta targeta per comprar els productes i serveis bàsics. Amb els diners propis, obtinguts amb el treball o amb la inversió del capital, podria comprar tota la resta de productes i serveis.
888Podríem dir que es tracta d"un "Sistema Capitalista Dual". D"una banda hi ha el capitalisme d"intercanvi (clàssic i modern), i per l"altra, el capitalisme metafòric (transcendental i humanitari). Els dos sistemes van de la mà. El capitalisme metafòric neix per suplir les deficiències del capitalisme d"intercanvi. Pretén acabar amb les misèries de l"home en estat de pobresa. Dignificar la vida d"aquells que no arriben a tenir un lloc en el sistema, o es veuen aturats o incapacitats, sense que el ciutadà que contribueix amb el seu treball a crear riquesa es vegi perjudicat. Tots estem vius i podem gaudir del pagament amb targeta dels productes bàsics que siguin de primera necessitat, (despesa limitada per persona i dia).
El sistema capitalista no es veuria afectat en el seu principis bàsics; al contrari, es veuria reforçat. L"ocupació seguiria sent necessària per a poder gaudir dels beneficis del treball en la Societat del Benestar. No es veurien afectats els principis de la llei de l"oferta i la demanda. La riquesa que es generaria revertiria en benefici de tots.
En el capitalisme dual es veu superada la contradicció riquesa-pobresa. Representa poc per al ric i molt per al pobre, i no obstant això als dos els costa el mateix. Estem d"acord que la vida té valor, cosa que no cal ni preguntar, ja que "tots estem d"acord".
Cal dir que, fins ara, els països que disposen d"ajuts estatals per a la supervivència obtenen els diners dels impostos, és a dir dels seus ciutadans. L"estat seguiria recaptant impostos per sufragar les seves necessitats. El fet que el Banc de Vides fora qui cobrís les necessitats bàsiques dels seus ciutadans, facilitaria a l"Estat abaixar els impostos, o redirigir el capital dels impostos cap a altres necessitats. Això és lliure elecció de cada país.
Amb el sistema que proposo es generaria una riquesa duradora. Podríem imaginar que s"ha trobat un filó d"or inesgotable però limitat en la seva extracció. Hem trobat el filó de la vida. És una nova riquesa que se suma a la ja existent. Un capital per pagar les necessitats i serveis bàsics. No sortiria dels impostos, sinó d"aquest filó de vida metafòric. El capital no estaria custodiat a la caixa forta del Banc de Vides, sinó que el que contindria aquesta caixa serien els certificats de vida dels ciutadans, que a mesura que fessin ús de la targeta de vida, el capital s"aniria extraient del Banc de Vides en el moment que es fes efectiva la transferència del capital, pel pagament de la despesa realitzada per l"ús d"aquesta targeta.
La previsió de la demanda és fonamental perquè aquest "sistema dual" funcioni correctament. Un dels punts que es podrien criticar d"aquesta idea és que es generaria inflació. S"ha de preveure i controlar ajustant l"oferta a la demanda. L"ús de la targeta és limitat a una sèrie de productes i serveis de primera necessitat. Aquests, potser, serien els inflacionaris, però la realitat seria que continuaria sent el mateix nombre de persones que voldríem comprar pa, i la procedència dels diners no influiria en aquest sentit. D"altra banda, per evitar la inflació, abans d"implantar aquest sistema, s"haurien de crear els mitjans de producció necessaris per satisfer la demanda. Augmentant l"oferta d"acord a la demanda s"evitaria la inflació. Els mecanismes de control per part de l"Estat serien els mateixos que ara, reforçats.
Concretant una mica més:
En Alimentació es podrà pagar amb targeta una sèrie de productes de primera necessitat. Aquesta funció de la targeta estarà limitada per una quantitat diària suficient per alimentar a una persona. En el moment de la compra amb la targeta de vida la quantitat és ingressada pel Banc de Vides en el compte del comerç. El comerç posteriorment anirà al seu banc amb els comprovants de compra, el banc comprovarà que tot és correcte i comunicarà al Banc de Vides les anomalies, si n"hi hagués.
Per facilitar la compra familiar, en el cas de formar un nucli familiar, de dos o més persones, se sumarà la quantitat del límit individual de cada membre a cada targeta del nucli familiar, atenent a l"ús d"aquestes targetes com una única targeta, amb un únic saldo.
En aquest àmbit, amb la majoria d"edat, les persona adulta adquireix el control de la seva targeta. Si ho desitja, pot decidir en tot moment entre la modalitat familiar, si suma el seu límit diari al del nucli familiar, o la modalitat individual, i passar a tenir el límit individual en la seva targeta.
Els treballadors de la Salut i l"Educació tindran la seva nòmina provinent del Banc de Vida i podran treure els diners del seu banc, com sempre. L"usuari també tindrà els mateixos drets que fins ara té al seu país. Si s"adopta aquest sistema, els drets a la salut i l"educació es podrien generalitzar a tots els països.
En el cas de l"Habitatge serà de primera necessitat. L"Estat, a través del Banc de Vides, obtindrà el capital per (de moment) –és una possibilitat– habilitar espais-nínxols tecnològicament preparats, a l"estil japonès, per a les persones que no tenen un lloc per dormir i deixar les seves coses. Tots els ciutadans que ho necessitin podran utilitzar aquests serveis gratuïts. Els treballadors del servei d"habitatge també tindran la seva nòmina provinent del Banc de Vides. Poden existir altres possibilitats. La meva proposta és minimalista.
És així de senzill. Si estem tots d"acord que la vida té valor, podem fer-ho. L"important ara és donar a conèixer aquesta idea al major nombre de persones possible.
D"aquesta crisi també en sortirem. Aprofitem el moment per millorar el sistema.
Un pas més en la transició de la Història.
Això no és publicitat.
Si us plau, deixa arribar aquest e-mail al seu destinatari.
És vital per a ell.
No té sorpresa.
Potser no em coneguis, perquè no puc conèixer a tot el món, però considera"m un amic.
Reenvia"m aquest e-mail i sabré que hi ha algú a l"altre costat.
Com que no tinc virus, tu mateix pots enviar aquest mail als teus amics, si ho consideres correcte.
"Altres ocells volaran més lluny."
SALUT
| Página siguiente |