E-cultura, TIC i gestió de la cultura. Implicacions en l?àmbit local

• Introducció: la dimensió cultural de les TIC
• L’impacte de les TIC en vells i nous processos culturals
• TIC i continguts culturals: el concepte de "e-cultura"
• Les TIC en el marc del sector cultural públic local
• Dues experiències: East England i província de Barcelona
• La densitat cultural de les estratègies e-culturals
• Obstacles per al desenvolupament de l’e-cultura a escala local
• Cal una acció local de e-cultura?
• Webliografia
• Notas

Idioma original:   · catala

Palabras clave:  · alfabetismo/analfabetismo digital  · cibercultura  · ciberespacio  · cultura  · territorio

ABSTRACT: Aquest article vol aportar elements de reflexió i debat, amb el punt de mira posat en l’àmbit local, i més específicament en el de l’acció cultural pública. El nivell de govern local no és únicament el que lidera la intervenció pública en cultura en la majoria de països, sinó que també és aquest el marc idoni on es pot articular l’acció cultural pública amb l’acció cultural i artística de base amateur i associativa fonamental per assolir una cultura més participativa i oberta a les inquietuds i demandes de la ciutadania. I és aquest àmbit local on es pot copçar d’una forma intensa l’impacte de les TIC en la cultura, amb totes les oportunitats que el nou entorn tecnològic pot suposar pel desenvolupament cultural, però també amb totes les tensions i problemes que comporta. Estudis realitzats recentment a dues realitats territorials –East England i Barcelona- posen de relleu que la penetració de les TIC, i més concretament de les estratègies d'e-cultura en l’àmbit de l’adminsitrció local de cultura topa amb dificultats i obstacles. En el treball s’analitzen aquestes dificultats i s’apunten possibles direccions futures en clau de polítca cultural.

Introducció: la dimensió cultural de les TIC

La dimensió cultural de les TIC és innegable tant si es contempla la cultura des d’una concepció àmplia en el sentit més antropològic, com si es pren la seva concepció més delimitada a aquells àmbits de forma habitual s’inclouen dins el sector cultural. Si hom es centra exclusivament en aquest segona dimensió, queda fora de dubte que la irrupció de les TIC ha estat un factor determinant en la conformació dels processos de producció i consum cultural en aquest tombant de segle.

Pel que fa al sector públic, més enllà del fort impacte que el nou marc tecnològic hagi pogut suposar des d’un punt de vista instrumental en bona part dels sectors d’intervenció cultural, tant si es tracta de la lectura pública, patrimoni cultural o arts visuals i escèniques, la irrupció de les TIC posa damunt la taula nous elements de debat sobre aspectes que han estat en el centre de la definició de les polítiques culturals contemporànies com són l’accés a la cultura i la participació cultural de la ciutadania, els drets culturals o la relació entre cultura, economia i societat. Les TIC han posat, per exemple, nous recursos i fins i tot nous vehicles al servei de la creació artística obrint possibilitats gairebé inestimables en molts camps, però potser el més important, és que també han possibilitat alterar la relació entre creadors, i entre creadors i públics destinataris, i han establert noves vies d’accés a la creació artística i la cultura en general. Tampoc es pot deixar de banda un altre aspecte crucial vinculat a l’expansió de les TIC: la tensió global-local amb l’amenaça d’homogeneització cultural associada als processos de globalització que hi estan fortament vinculats.

L’impacte de les TIC en vells i nous processos culturals

Es pot presentar d’antubi un llistat extens d’accions i processos dins el sector cultural que comporten una forta relació amb la nova cultura digital. Un llistat que inclou des d’accions d’abast més general o intersectorial, fins a les més pròpies o específiques dels diferents sectors culturals. Òbviament cal advertir que en un entorn molt canviant, tant en un com altre cas, aquest llistat és necessàriament provisional i es troba en constant evolució. Així, pel que fa a l’àmbit global o intersectorial es poden esmentar l’edició i difusió de llocs web (web pulishing); creació i difusió de programari lliure; forums, chats, weblogs i llistes de correu; Quant a accions més específiques o delimitades a diferents àmbits sectorials cal fer referència a l’accés virtual a arxius, biblioteques, museus i col•leccions; internet radio i Internet TV (streaming media); Net art; projectes culturals i artístics en xarxa (processos oberts, work in progress); intercanvi musical i audiovisual en xarxa…

L’edició i publicació de pàgines web (web publishing) no és per descomptat una acció privativa del sector cultural sinó que forma part amb els fòrums, chats, weblogs i llistes de correu del que es pot considerar com les estratègies més bàsiques i universals de la nova cultura digital. Tot i així, aquesta estratègia te fortes connotacions i especificitats dins l’àmbit de la cultura. Enguany qualsevol institució, entitat o iniciativa cultural vol estar present a la xarxa per donar-se a conèixer, per divulgar els seus continguts i les seves activitats; les pàgines web d’organitzacions culturals han estat pioneres en la "colonització" de l’espai virtual (1), i pàgines com la del Museu de Louvre van constituir tot un referent a internet en el seu moment. En aquest sentit, i constatant que la difusió de continguts culturals requereix un tractament i una cura específics, amb uns certs criteris i garanties de qualitat, a nivell de la UE s’han portat a terme diferents iniciatives (2).

Aquests tipus de d’estratègies bàsiques tenen, a més, un component determinant: poden actuar com a detonant o revulsiu fonamental a l’hora d’implementar o potenciar estratègies en xarxa per part de les organitzacions i els agents culturals tant institucionals com associatius.

Quant al programari lliure, el debat i les accions obertes al voltant d’aquesta qüestió es troben en aquest moment en un primeríssim pla d’actualitat. No es pot deixar d’esmentar el gran dinamisme mostrat pels agents involucrats en aquesta qüestió, tant des de sectors institucionals, com sobretot tot no governamentals (3). Per bé que la incidència d’aquest fenomen depassa àmpliament els "límits" del sector cultural, no es pot perdre de vista, que en el fons dels debats sobre aquest tema s’hi plantegen aspectes crucials de política cultural: es posa l’accent en qüestions com la difusió i l’accés, en la idoneïtat d’aquest programari en les estratègies en favor de la diversitat cultural i de les cultures minoritzades (4).

En referència a l’accés virtual a serveis com les biblioteques o a institucions patrimonials com arxius, museus i col•leccions, cal constatar el món de possibilitats que s’ha obert per a la consulta de catàlegs i fons i l’accés remot a determinats serveis. Cal recordar que pel sector bibliotecari i arxivístic la digitalització va constituir un autèntic big bang en un trajecte en el que probablement encara som en les primeres etapes i on es poden preveure interessantíssimes línies de dinamització cultural. En l’àmbit museístic, ja s’ha passat d’un primer estadi que suposava bàsicament exposar, difondre o publicitar continguts o programacions a través de la xarxa, a un segon estadi que suposa elaborar projectes museogràfics específics per a la seva implementació en la xarxa.