- Infrastructures i medis de transport
- Carreteres
- Xarxa ferroviaria
- Xarxa de ports i transport marítim
- Espais i destins turístics
El Sector terciari està composat pel conjunt de prestacions orientades a satisfer les necessitats humanes que no consisteixen en la producció immediata de béns materials. És un sector complex i heterogeni en el que podem distingir dos tipus d"activitats:
Els serveis de consum final, relacionat amb les persones (comerç minorista, hosteleria, restauració, etc)
Serveis de producció i distribució, (serveis de demanda intermitja), serveis a les empreses i als professionals (financers, immobiliaris)..
Es caracteritza per la seua flexibilitat de localització i la capacitat d"adaptació a noves situacions i activitats, la qual cosa explica la seua preeminència en les societats avançades., tant en termes de producció com en termes d"ocupació.
Evolució de la participació del sector serveis en el VAB i en l"ocupacio (1995-2001)
Als darrers decennis del segle XX tant a Espanya com a la resta de països del món, especialment als més desenvolupats, el sector no ha parat d"augmentar la seua contribució al PIB. i el percentatge de població activa que s"hi dedica. Al 1998 el sector participava en un 60% en el PIB, (xifres semblants a la mitja de l"UE, d"EEUU i Japó). Quant a l"ocupació, les xifres són semblants, 62,1% de la població activa treballava en el S. Terciari. El major creixement del sector va produir-se a partir de la Crisi del Petroli de 1973, abans d"aquesta data el sector participava en el PIB en un 50%. En el cas de l"ocupació, en 1960 el sector no més suposava un 30% de la població activa; en el 1970, un 37,2%; en 1980, 43,7%; des d"aleshores el sector no ha parat de créixer i ho ha fet de manera rapidíssima.
Alguns factors que han estimulat la terciarització són:
El creixement econòmic general,
l"auge del turisme,
l"increment de la capacitat adquisitiva de la població espanyola i,
la societat del benestar.
S"ha estimulat el comerç interior i tota mena de prestacions socials col·lectives proporcionades per les Administracions Públiques. L"ampliació de serveis externs per part de les empreses ha tingut encara major importància (assessories, marketing, serveis financers i informàtics…) i la renovació i ampliació dels serveis clàssics (comerç, sanitat, educació i sanitat..) són responsables de la importància econòmica i social del sector.
Evolució de l"estructura intrasectorial
Podem observar un important desequilibri intrasectorial. Destaca el predomini absolut dels serveis prestat per les Administracions Públiques, seguits pels serveis comercials.
L"ampliació dels serveis públics es deu en gran part a la reorganització político-administrativa derivada de la nova estructura de l"Estat plantejada per la Constitució del 1978. A més, l"impuls de les prestacions públiques, inherent al desenvolupament de l"Estat del Benestar, ha fet créixer el nombre de funcionaris en les Administracions Públiques. Per exemple, el nombre de treballadors del servei sanitari ha augmentat un 41,4% entre 1986 i 1998 i els del sector de l"educació ho han fet en un 53% en el mateix període.
Activitats com els transports, les comunicacions, el crèdit i les assegurances, han tingut una evolució dispar. Mentre que el VAB del sector transport i comunicacions ha crescut molt, el del crèdit i els segurs ha tingut un progrés més discret. El sector del crèdit és clau en el desenvolupament i creixement econòmic del país i es tracta d"un conjunt d"activitats que han experimentat profunds canvis quant a l"ocupació i a la inversió de capital en relació amb la internacionalització i globalització de l"economia i l"exigència de majors nivells de competitivitat. Avui en dia el sistema bancari està immers en processos de concentració que impliquen un augment del tamany de les entitats creditícies amb la desaparició de les més xicotetes i reducció del volum d"ocupació del sector.
Els serveis emergents, (serveis prestats a altres empreses), han tingut un creixement important. És, però, un sector molt fragmentat amb molta quantitat de professionals autònoms o format per empreses petites (1 – 9 treballadors).
| Página siguiente |