El desenvolupament de la vegetació és el resultat de la combinació de la naturalesa dels sòls i de les condicions climàtiques.
Grans dominis de vegetació pròpia de les regions biogeogràfiques europees
L"aigua
Els recursos hídrics també estan constituïts per les aigües subterrànies, complementant els llacs i rius.
Rius ( Aprofitament directe per al regadiu o consum humà, a través de canals o la construcció de preses.
Aigües subterrànies ( Aprofitament a través de les surgències naturals (fonts) o mitjançant la construcció de pous
Els espais naturals protegits
Al llarg del sXX, la majoria de països han anat creant una xarxa d"espais naturals protegits com a resultat de la intensificació de la consciència que calia conservar algunes arres en el seu estat natural, protegint-les del procés urbanitzador.
A Catalunya hi ha més de 140 espais naturals, que a part del seu valor intrínsec han esdevingut un recur d"importància econòmica notable, ja que atrauen gran nombre de visitants i dinamitzen les activitats relacionades amb el turisme i el lleure.
Població, poblament i comunicacions
Catalunya té una població de més de sis milions d"habitants, amb etapes de creixement irregular, i constitueix una de les comarques més poblades d"Espanya
L"estructura actual de la població catalana presenta les característiques de les societats més desenvolupades : una societat que tendeix a l"envelliment, és a dir, regresiva-població envellida. Això és degut bàsicament a dos factors:
Dinàmica de la població catalana
La tendència general de la població catalana després del 1980 ha estat d"estancament, el creixement vegetatiu és molt proper a 0. El lleuger increment experimentat a partir del 1997 és degut fonamentalment a un nou corrent migratori provinent en la seva majoria del Magrib i l"Amèrica llatina.
El poblament de Catalunya. La xarxa urbana
La població es troba a Catalunya distribuïda pel territori de forma irregular
Poblament rural concentrat propi de la zona pirinenca
Poblament rural dispers a zones com el Gironès o el Vallès
Nuclis de gran població concentrada a la Catalunya Nova
Nuclis urbans de desenvolupament relativament recent i molt vinculat a la industrialització.
Predomini de poblament urbà ( el 80% de la població catalana viu a municipis de més de 10.000 habitants) té el seu origen en la industrialització del s.XIX
La xarxa urbana presenta una estructura jerarquitzada en diferents nivells:
La regió metropolitana de Barcelona:
Funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important que influeix a tot el territori català ( Maresme, Vallès Oriental i Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf.
2 zones:
4,2 milions de persones.
Les ciutats d"influència supracomarcal:
Ciutats que exerceixen una influència econòmica i social que arriba més enllà dels límits de les seves pròpies comarques.
Els centres comarcals:
Ciutats que bàsicament influeixen sobre el territori de la seva comarca i sovint es troben relacionats amb els seus centres supracomarcals corresponents.
Ciutats que bàsicament influeixen sobre el territori de la seva comarca i sovint es troben relacionats amb els seus centres supracomarcals corresponents.
Poblacions que, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rol de certa centralitat respecte les poblacions que les envolten.
Els centres subcomarcals:
Poblacions que, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rol de certa centralitat respecte les poblacions que les envolten.
La xarxa de comunicacions
Element que vertebra el territori i compleix diverses funcions
Connecta els diferents centres productors i distribuïdors amb els consumidors
Canalitza els fluxos de persones i bens
Equilibra el territori, unint sistemes urbans o àrees més desenvolupades amb zones que estan allunyades.
Tant la xarxa de carreteres com la de ferrocarrils presenten un traçat radial amb centre a l"àrea de Barcelona, disposició que ha afavorit una forta concentració de població i de les seves activitats econòmiques la franja litoral.
L"organització territorial
Fent ús de les competències que la Constitució de 1978 li atorgava, la Generalitat va estructural Catalunya en comarques.
Comarca: entitat local de caràcter territorial, formada per l"agrupació de municipis continguts amb una personalitat jurídica pròpia.
L"actual divisió territorial en 41 comarques de Catalunya es basa en la Llei de la divisió i la organització comarcals de Catalunya, aprovada per el Parlament de Catalunya l"any 1987.
Les activitats econòmiques
L"economia catalana és força dinàmica dins la UE i te un paper fonamental dins l"Estat Espanyol ( el PIB català significa el 20% aprox del total espanyol, situant-se al capdavant).
El sector primari
L"agricultura: els conreus ocupen actualment el 32,5% del territori català, concentrant-se a les Terres de Ponent.
El conreu de secà (ocupa el 73% del total de conreus) es dedica bàsicament al conreu de cereals, vinya, olivera i fruita seca. Es localitzen a les comarques de la Depressió Centra.
Les terres de regadiu (ocupen el 27% aprox del total de conreus) es dediquen principalment al conreu de plantes farratgeres, d"arbres fruiters i de productes d"horta. Les superfícies regades més importants pel seu volum de producció i extensió es troben a les comarques del Segrià i del Pla d"Urgell.
La ramaderia no havia tingut tradicionalment importància a Catalunya, però des del 1960 ha experimentat un important creixement.
El porcí: subsector ramader més destacat i representa una tercera part de la producció estatal espanyola.
El oví: subsector localitzat majoritàriament a les comarques de la depessió Central i Prepirineus. La seva producció més important és la de carn.
L"aviram: està esdevenint molt dinàmic. Destaca la producció de pollastres seguida de la producció d"ous de gallina.
La producció forestal: la superfície forestal representa més del 60 % del territori català amb tendència a incrementar-se a causa de l"abandonament d"activitats agrícoles. L"explotació forestal té poca importància a Catalunya pel baix rendiment econòmic que genera
L"activitat pesquera:pateix una progressiva reducció deguda a l"acusada contaminació de les aigües marines i a la sobreexplotació dels caladors.
Costa tarragonina i les Terres de l"Ebre
Comarques gironines de la Selva i l"Alt i Baix Empordà
Litoral central
El sector secundari
Secor industrial molt destacat des de fa més d"un segle malgrat la pobra disponibilitat de recursos propis i les limitacions territorials
La indústria és bàsicament transformadora
Concentració de la industria a la regió metropolitana de Barcelona per diverses raons:
Proximitat amb el port – Xarxa d"autopistes i ferrocarrils – Densitat de població
Altres nuclis industrials a zones com el Camp de Tarragona, el Bages, Osona, la Selva, el Gironès o el Segrià que obeeix un o més dels sectors esmentats anteriorment.
S"han desenvolupat àrees industrials específiques:
Zona d"activitat logística (ZAL) a la zona Franca de Barcelona
El Parc Tecnològica Cerdanyola del Vallès
El sector terciari
El sector dels serveis és el més desenvolupat i dinàmic de l"economia catalana.
Genera més del 60% de la riquesa.
El Comerç
Activitat amb enorme tradició a Catalunya i de gran varietat, ha creat un important volum d"intercanvis comercials amb l"exterior majoritàriament amb l"Estat Espanyol i la UE.
Les exportacions són bàsicament de maquinària, material de transport,productes químics i productes tèxtils.
El comerç al detall està dirigit al públic en general, i ven les seus productes en petites quantitats per al seu consum quotidià
El comerç a l"engròs es dedica a comprar, distribuir i vendre els productes en quantitats molt grans. No venen directament al públic, sinó que tenen com a clients fonamentals els botiguers detallistes.
El Turisme
A Catalunya és una activitat destacada capaç de resistir crisis econòmiques millor que altres sectors.
( aporta el 21% del PIB
( dona ocupació a un 13% de la població activa
( el sector turístic de Catalunya representa el 30% del total espanyol
(és estacionari, implica la infrautilització de les instal·lacions i les infraestructures turístiques fora de temporada
( activitat dinamitzadora d"altres sectors ( construcció, transports, comerç…)
El paisatge català s"ha caracteritzat per la seva fesonomia agroforestal (aspecte d"un mosaic integrat per peçes de mides diverses on s"alternen els conreus, les àrees forestals i els nuclis urbans)
El paisatge es resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l"acció humana, i per tant, no és estàtic, sinó que es transforma quan les activitats humanes evolucionen.
Els agents dels canvis en el paisatge:
El treball del camp ha alterat els paisatges naturals canviant la cobertura vegetal, drenant les terres aigualoses, modificant el perfil de les muntanyes, fent arribar aigua a les terres de secà, etc.
El procés urbanitzador ha fet que els nuclis de població, les vies de comunicació i les crans construccions urbanes, passessin a dominar grans extensions del paisatge.
L"activitat industrial comporta explotacions de matèries primeres per al seu ús industrial, la construcció de grans infraestructures i els equipaments industrials que actualment constitueixen elements comuns del paisatge del nostre país.
Aquests agents han comportat canvis en el paisatge, que cada cop adquireix un aspecte més suburbà amb elements lligats a l"hàbitat i el modus de vida urbà. Les seves característiques són:
Increment de la superfície forestal a causa de la regressió de l"espai agrícola
Dispersió creixent dels elements urbans en el paisatge
Domini d"elements relacionats amb els transports
Presència d"elements relacionats amb el sector terciari
Presència arreu de la publicitat en totes les seves modalitats
Catalunya com a nació
En els últims anys, la controvèrsia envers la definició de Catalunya ha anat agreujant-se amb la promulgació d"un nou estatut i d"intensificació del reclam nacionalista per part d"alguns sectors de la població catalana envers el rebuig provinent majoritàriament de faccions unitàries o centralistes.
Primer de tot hauríem de plantejar-nos què és una nació?: segons la RAE, una nació és un Conjunt de persones d'un mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comuna.
Atenent-nos a aquesta definició podem afirmar que Catalunya és una nació, doncs els seus habitants comparteixen una història, una parla, una literatura, una manera de ser comuna per a tots , i alhora pròpia i distinta de tantes altres cultures del món.
Autor:
Eugenia Prados
| Página siguiente |