Endreçar i millorar el rebost
La progressiva presència de les TIC a l’administració local ha de permetre millorar i optimitzar els processos interns (back-office) dels ajuntaments. L’objectiu final és arribar a l’e-administració, a l’ajuntament obert les 24h del dia els 365 dies de l’any. Oferint, és clar, tota mena de serveis al ciutadà entre els quals no hi poden faltar aquells que facin referència al pagament d’impostos, taxes, sol•licituds de permisos, entre d’altres.
Per oferir aquests serveis és necessari disposar dels banc de dades més afinats possibles, en els quals no es produeixin interferències a l’hora d’emetre un rebut, per exemple. Cal interaccionar totes les dades referides als ciutadans que té el municipi evitant duplicitats o dades errònies en el moment d’atendre qualsevol servei que sol•liciti el ciberciutadà.
Una actuació d’aquesta mena hauria de ser considerada estratègica per qualsevol govern municipal. Necessitarà, de ben segur, la dedicació dels recursos humans i tècnics propis i el concurs d’assessors externs. La qual cosa comporta la dedicació d’un important pressupost amb la finalitat de preparar-nos per a l’e-administració.
Disposen, els municipis, dels recursos necessaris per afrontar les operacions abans esmentades?. Ben probablement, no. I si en tenen, no els necessaris per afrontar amb èxit un procés tan important com aquests.
Cada ciutat és un món, en matèria, també, de recursos econòmics. No és cap secret que l’assumpció de nous serveis comporta un esforç per part dels ajuntaments. En aquest sentit no és cap secret l’existència de moltes veus des del municipalisme demanant més recursos per afrontar el ventall de serveis que l’administració local ja ofereix als ciutadans. Els Ajuntaments reben poc més del 13 % dels impostos abonats per la ciutadania, quan l’òptim sembla situar-se en un 25 %. El mateix percentatge que reben les CCAA i que suma el 100 % amb el 50 % restant que gestiona directament l’administració central.
Qui paga la factura?
Evidentment, qui encomana el servei. Els ajuntaments promouen la seva presència a la xarxa i inicien plans destinats a una remodelació i progressiva modernització dels seus serveis a càrrec dels pressupostos propis. Ho fan dissenyant accions en el seu front i back-office, acompanyades sovint d’altres activitats destinades a divulgar les TIC entre la ciutadania, habilitant aules i quioscos d’Internet, potenciant-ne cursos d’iniciació o ajudant a les incipients associacions d’internàutes que treballen, des del món del voluntariat, per difondre la bona nova de la tecnologia incipient.
Tot i la bona voluntat dels gestors públics, es fa difícil trobar i destinar els recursos necessaris per atendre com cal els programes plantejats. L’establiment de plans anyals, proveïts amb recursos propis i els facilitats per administracions de rang superior, són un bon camí. Però potser no el millor per permetre que l’administració local, la més propera al ciutadà i la que té menys recursos per afrontar la seva presència a Internet, pugui complir amb les directrius europees, estatals i nacionals respecte a l’e-administració.
Calen recursos extraordinaris
Internet i les seves aplicacions han demostrat, tot i la seva joventut, la seva eficàcia quan es disposa dels recursos necessaris per a desenvolupar-hi serveis concrets i atractius pel ciutadà. És el cas, per exemple, de la plana de l’Agència Tributària Espanyola, una de les més considerades arreu del món. En el món dels municipalisme, el portal de l’Ajuntament de Barcelona és un dels millor valorats respecte als serveis que ofereix, especialment el seu plànol interactiu. Paradoxalment, el portal barceloní està immers en una radical transformació i millora del back-office per a començar a introduir la gestió dels tràmits que afecten al ciutadà a través de la xarxa.(Ciberpaís, 24-6-04, p. 8)
No és un procés fàcil ni barat, adaptar-se a les necessitats que comporta ser una e-administració. Per això cal que les finances municipals rebin ajuts de les administracions superiors per afrontar amb èxit aquest pas del procés. Al nostre país és la Generalitat de Catalunya qui ha de liderar aquest procés, a través de l’assessorament necessari i els recursos escaients per permetre que el municipalisme català passi amb bona nota la seva presència a Internet.
La Generalitat de Catalunya és l’administració que al Principat pot impulsar accions compensatòries per corregir factors estructurals que permetin a tots els ajuntaments, sigui quin sigui el seu pes econòmic o demogràfic, assolir els objectius marcats per les directrius europees quant a l’e-administració.
Tothom se’n beneficia, de les TIC?
L’esforç inversor que comporta l’adaptació de les administracions a les TIC són, sense cap mena de dubte, un benefici per a tothom. Potser no ho veiem "materialment", però accions com millorar les bases de dades dels ajuntaments possibilita campanyes tributàries més eficients. No s’hi val veure-ho des de posicions properes a la picaresca: si hi ha algú que no paga, millor per ell. Mala sentència perquè els tributs són una responsabilitat i un deure de tots i totes que repercuteix directament en la qualitat dels serveis que ens ofereix l’administració. Dit d’una altra manera: si tothom contribueix al que ens és comú a través dels impostos, l’esforç realitzat és compensat amb millors prestacions per a tothom.
Dit això i des del punt de vista local, algú pot plantejar-se si en una època de recursos limitats per l’administració paga la pena fer-hi inversions en matèria d’Internet i TIC. No és millor disposar de més policia al carrer o incrementar el nombre d’escombriaries que netegen els carrers?. Per què cal que l’administració inverteixi en uns serveis que el pensament col•lectiu, massa lleugerament, associa amb xats, baixades de música i llocs pornogràfics en línia?. Cal muntar telecentres destinats a popularitzar l’ús i l’accés a Internet quan els índexs de fracàs escolar a l’ESO fan posar els pèls de gallina?.
Podríem formular altres preguntes per l’estil, provocades per una informació esbiaixada sobre Internet i les TIC. La resposta, per qui signa, és que és necessària la inversió pública, de les diverses administracions, en matèria d’Internet i TIC. No únicament destinada a la modernització de les pròpies estructures i serveis, així com la presència a la xarxa, sinó a través de campanyes destinades a divulgar la bona nova de les TIC entre la població. Es tracta d’evitar la fractura digital, potenciant que tothom pugui beneficiar-se de les prestacions i serveis que actualment ofereix Internet.
Actualment els infants i joves, que viuen la consolidació d’Internet sincrònicament, junt amb cada vegada més amplis sectors de la gent gran, són els sectors socials que se’n beneficien amb intensitat de les possibilitats de les TIC. Sense oblidar-nos dels pioners en aquesta tecnologia, ciutadans que tot sovint han actuat de dinamitzadors de la implantació de les TIC als seus municipis. El públic potencial que ha de conèixer les TIC abasta un segment molt ampli de la població, raó per la qual és molt important que es facin campanyes divulgatives de les TIC, superant els estereotips sobre aquesta tecnologia i aprofundint en els factors positius que presenta per a tothom.
Les dades indiquen que augmenta la presència dels ordinadors a les llars del país, unes màquines cada vegada més connectades a Internet. Però, tothom, en el domicili familiar, les utilitza?. Hi ha prou formació per a utilitzar les eines de la nova tecnologia i treure’n tot el profit possible?. La resposta és que no. Per això és necessari consignar recursos públics destinats a "alfabetitzar" la població en l’ús de les TIC. És responsabilitat de les administracions – totes – establir plans en aquest sentit. Creant espais que permetin l’accés a la xarxa per tothom (biblioteques, aules, quioscos, etc.), ofertant una formació adequada per a fer-ne un bon ús dels nous serveis i explorant de quina manera tots i totes en poden treure profit, de la nova tecnologia.
Una massa crítica per validar la presència institucional a Internet
Ho esmentàvem en paràgrafs anteriors: el boom de les TIC comporta que tothom vulgui ser a la xarxa. Evidentment, també les administracions. Però, de quina manera?. Com hem d’organitzar el nostre portal?. Què interessa al navegant respecte al seu ajuntament? Quina informació i quins serveis vol rebre?.
La veritat és que la novetat en la divulgació i l’ús de les TIC fa que no tinguem una massa crítica, integrada per ciberciutadans i amb un volum representatiu respecte al cens local, que aporti les seves demandes sobre què volen que els ofereixi el portal del seu ajuntament quan es connecten a Internet.
Analitzem el cas de Cerdanyola del Vallès i el seu portal, www.cerdanyola.org Els polítics i els tècnics municipals van crear el lloc web, en funció de les seves idees sobre com havia de ser el portal institucional. Els navegants el visiten, aportant els seus suggeriments i comentaris a través de les adreces establertes, com ara la del administrador del web, webmaster[arroba]cerdanyola.org o la de l’OAC, oac[arroba]cerdanyola.org . De l’anàlisi dels correus rebuts se’n desprèn que el navegant opina o es queixa dels problemes que li presenta la plana quan l’empra o utilitza el correu per fer arribar les seves propostes, queixes i suggeriments a través de les eines establertes – formulari electrònic adreçat a l’OAC – o utilitzant els correus esmentats. Hi ha ben poques aportacions que qüestionin l’organització de la plana. Sembla que tothom doni per fet que la plana d’un ajuntament "ha de ser" com es planteja a www.cerdanyola.org , (probablement passa el mateix amb d’altres locals) sense possibilitat de variar-la. I la veritat és que no és així: els portals institucionals a Internet, la difusió de les TIC i altres activitats associades, s’han pensat i posat en marxa amb l’objectiu de servir a la ciutadania. Són nous i necessiten, probablement, ajustar-se a les necessitats de la majoria. Una feina col•lectiva, en la qual tothom, emprant les TIC o altres més convencionals, hi pot participar.
Portal municipal o portal de ciutat
Els portals municipals recullen, tot sovint i de manera destacada, els actius que distingeixen la població respecte a les del seu voltant. Són uns valors que sorgeixen de la mateixa administració però també, i d’una manera ben remarcable, del conjunt dels sectors que conformen la població.
Davant d’aquesta realitat es planteja el dilema: s’ha de triar potenciar el portal municipal o el portal de ciutat, obert a tots els actors presents al municipi?. Cal que la gestió d’aquests portals sigui exclusiva dels ajuntaments o bé s’han de contemplar òrgans de gestió oberts, en les quals es reculli d’una manera ponderada la realitat política, econòmica i associativa de cada ciutat?. La tria no és fàcil i ben probablement trobaríem arguments a favor d’una o de l’altra.
Les darreres tendències de la xarxa constaten la presència cada vegada més reeixida i celebrada pels navegants de llocs web especialitzats. Això fa que calgui pensar en planes especialitzades temàticament dissenyades per donar resposta a les demandes dels ciutadans. El portal de ciutat esdevindria un contenidor de continguts institucionals d’interès pel ciutadà però també un lloc on es pugui trobar tot allò que cal saber sobre un tema determinat que interessi al ciutadà resident al municipi que abandera el portal però també a qualsevol ciutadà del món que vulgui conèixer-lo virtualment o, per necessitat, es vegi amb l’obligació de visitar-lo i necessiti saber què s’hi trobarà.
A tall d’exemple, activitats com el turisme o la cultura poden generar planes informatives comunes on els ciberciutadans trobin tota la informació que genera la ciutat, tant la pública com la privada. Es tracta de fer ciutat, conjuntament, sumant esforços que beneficiïn tothom. La feina comuna en un portal de ciutat, creat a partir de tots els actius i potencialitats existents, tant públics com privats, beneficia tothom. La imatge de la ciutat s’enforteix a Internet, un mercat d’abast mundial en creixement constant.
Evidentment si s’opta per potenciar un portal de ciutat cal pensar en òrgans de gestió compartits en els quals tothom, administració i societat civil, estigui representat. És lògic: tothom qui aporti els seus actius ha de poder dir la seva. Calen òrgans amplis, oberts a grups establerts però contemplant també la possibilitat que els ciutadans i ciutadanes també diguin la seva. Les TIC ens aporten noves eines però també noves formes de participació.
I, què en fem dels ciutadans i les ciutadanes?
Aquest document ha reflexionat sobre la creixent presència dels ajuntaments a Internet, en portals municipals o de ciutat. Però, què en fem dels ciutadans?. Quin paper hi juguen en tot aquest procés?. Ja hem comentat que els ajuntaments, en menys o mesura, desenvolupen accions destinades a divulgar les TIC, a través de la implantació d’aules i quioscos d’Internet o bé organitzant cursos de formació en el maneig de la nova tecnologia. Són, en tot cas, accions pioneres, dutes a terme sovint amb ajuts d’administracions de rang superior, però clarament insuficients per atendre al conjunt de la població.
La velocitat d’impantació d’ordinadors a les llars privades i la seva creixent connexió a Internet són realitats que condicionen i transformen la nostra societat. Però parem atenció: no tothom té accés a les TIC des de la seva llar. Fer-ho comporta una inversió en maquinari, programari i la derivada de la connexió a la xarxa telefònica. O també podem trobar qui, disposant dels recursos necessaris, no vegi la necessitat d’accedir-hi a la nova tecnologia perquè no creu que pugui beneficiar-lo.
Són dos retrats – segur que n’hi ha més – que poden dibuixar una possible fractura de la societat entre qui té i no té accés a les TIC. Primfilant i examinant amb detall el primer grup, trobaríem gradacions diverses entre la població connectada en funció dels coneixements de la nova tecnologia i l’ús que en fan.
La responsabilitat de les administracions és treballar perquè tothom tingui accés a totes les tecnologies. Una tasca difícil, però no impossible, que necessita dels recursos necessaris per garantir resultats. Les múltiples possibilitats que presenta Internet fa actualment ja pugui tenir la condició d’objectiu estratègic per a qualsevol administració.
Els ajuntaments, tot i les seves limitacions econòmiques, han d’atendre bona part de les necessitats de la ciutadania. I l’accés i les possibilitats de les TIC, tot i que molta gent encara no ho sàpiga, han de tenir la consideració de molt importants. Cal, doncs, potenciar un treball comú de l’administració junt amb els col•lectius d’internàutes i ciutadans iniciats a la xarxa a títol individual, per dissenyar accions formatives i divulgadores de les TIC entre la població. Una tasca en la qual els centres docents i les empreses del sector de les TIC també han de participar. El repte és comú: per afrontar amb èxit el futur més proper convé formar-se en el present en les millors condicions.
Programes de ciutat per impulsar i consolidar les TIC
La importància de les TIC, subratllada en aquest text, i el pes cada vegada més destacat que té en la nostra vida quotidiana, fa que sigui necessari establir un programa comú destinat a la seva normalització. Un programa director que ha d’actuar recuperant el temps perdut, potenciant accions destinades a incorporar tothom en el vagó de les TIC, però també actuant en el present, sincrònicament, fent convergir la nostra realitat amb les possibilitats de la nova tecnologia. Sense oblidar, és clar, les propostes i accions per fer en el futur sense perdre el tren de les possibilitats que s’albiren, amb les TIC.
Totes les ciutats són cridades a establir els seus pactes locals destinats a fer-se un lloc en el panorama obert per les TIC. Amb els ajuts externs que calguin, sempre necessaris, però sense cap sentit si no tenen un referent local.
S’han d’establir accions formatives per alfabetitzar i formar en el maneig i possibilitats de les TIC a la població. No es tracta únicament de les habilitats pròpies del maneig de les màquines – un aprenentatge més – sinó obrir a tothom les possibilitats que ofereix la nova tecnologia a tothom. L’accés a programes de formació continuada, bancs de dades, informacions de tota mena, recursos per als moments de lleure, etc., són algunes de les possibilitats que hores d’ara ja ofereixen les noves tecnologies. I tot just estem començant!.
Ningú n’ha de quedar al marge, d’aquestes accions. Cal activar tots els recursos que tinguem a l’abast. Ja hem parlat dels humans, tot explorant i potenciant la presència de cibervoluntaris destinats a participar en aquests processos de divulgació de les TIC. Convé esmentar l’apartat tècnic: amb independència de les aules i quioscos d’accés a Internet s’han d’aprofitar les aules d’informàtica de les escoles i instituts ubicades a les nostres ciutats. La implicació dels consells escolars és fonamental per obrir les seves aules a un públic no escolar.
Les aules d’informàtica, els locals de les entitats cíviques de tota mena, els centres cívics, entre d’altres, poden esdevenir espais de formació i de relació pels ciutadans. Espais on conflueixin persones de diverses generacions amb l’objectiu comú d’accedir a les TIC. Joves i gent gran treballant colze a colze per formar-se, al temps que sense adonar-se’n, construeixen nous espais de trobada.
Conclusions
Els governs locals tenen l’oportunitat d’actuar d’aglutinants, a través dels portals de ciutat, dels actius presents als municipis. Els valors reals s’han de transformar en valors virtuals, construint entre tots la imatge de la ciutat a Internet.
La tasca va més enllà dels processos de modernització i informatització dels serveis municipals. Cal treballar perquè tothom tingui accés a les TIC i als avantatges que presenta. Una tasca que necessita dels finançament necessari. La importància del projecte i el que comporta fa que els municipis – l’administració al peu del territori – hagi de rebre un finançament especial per aplicar-lo.
El procés ja iniciat és fascinant i engrescador alhora: no hi ha barreres, el sostre és el món. S’està construint alguna cosa nova, en un procés participatiu on tothom ha de dir la seva. S’edifica i s’aprèn alhora, la qual cosa permet que tots i totes, manobres de les TIC, edifiquem el portal que ens interessa. Això és, el que millor ens representi col•lectivament, amb l’avinentesa de variar-lo en funció dels interessos conjunts.
Notas
· [1] – Els Ajuntaments de Catalunya a Internet. Un estudi comparat de les pàgines web (2000-2003). Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona, 2004. [estudi en línia]. UPF.
· [2] – Terminologia citada a l’article "Del comerç electrònic a l’administració electrònica: tecnologies i metodologies per a la gestió d’informació", de Pablo Lara i J.A. Martínez Usero, p. 5. [article en línia]. UOC.http://www.uoc.edu/dt/20227/index.html
Licencia de Reconocimiento-No ComercialEstos contenidos son Copyleft bajo una licencia de Creative Commons. Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su autor, siempre que no sea para un uso económico o comercial. No se pueden alterar o transformar, para generar unos nuevos.
"Este artículo es obra original de Jordi Jorba i Ballesta y su publicación inicial procede del II Congreso Online del Observatorio para la CiberSociedad: http://www.cibersociedad.net/congres2004/index_es.html"
| Página siguiente |