Societat i educació: una hipocresia reincident

• 1. Abstrac
• 2. Una situación incómoda per a t@ts
• 4. No critiquem, sinó construïm
• 5. Unes conclusions provisionals

1. Abstrac

L’objecte d’estudi d’aquesta comunicació és una reflexió sobre la perversa relació que hi ha entre societat i educació, mitjançant la qual hi ha tot un conjunt de bones intencions però pocs mitjans per posar-les en pràctica, de manera que s’aconsegueix el contrari (o no?) dels teòrics objectius benintencionats proposats: evitar el fracàs escolar i uns valors neoliberals. Les noves tecnologies són un nou i fabulós instrument que possibilitarà noves metodologies, però no és cap garantia de canvi social i fins i tot pot convertir-se en pantalla refractària d’avanços si no som prudents i reflexius en el seu ús. La seva rellevància és important, ja que entenem la necessitat de transformar les actuals relacions de poder per altres de basades en la solidaritat i la convivència; i si no som conscients del funcionament de la dinàmica social que hi ha actualment, podem estar "garbellant aigua" durant la nostra vida. A més a més, entenem que no podem centrar-nos tan sols en el món universitari sense analitzar l’etapa prèvia de l’ESO i el batxillerat, i la posterior, dedicada al món del treball. Si no ho fem, serà impossible poder entendre moltes coses. La metodologia emprada es basa en el model qualitatiu d’investigació a través de reflexions personals basades en la realitat quotidiana del sistema escolar des de l’educació infantil fins a la universitària. Per tant, no hi ha dades ni enquestes ni gràfiques, sinó un discurs vivencial que intentem realitzar d’una forma pròxima i autèntica ajudant-nos en les idees de Paulo Freire i Celestin Freinet. Per acabar, les conclusions que hem relacionat han estat evidentment provisionals, ja que la dinàmica universal ens hi obliga, així com la prudència. No obstant això, volem remarcar que malgrat les dificultats que detallem el nostre missatge és de total optimisme i una certa dosi d’hedonisme, ja que entenem que la seva filosofia és la millor defensa per fer front a un medi hostil com el que ens ha tocat viure.

Palabras claves: · agitador/dinamizador, socio-tecnológico, análisis del discurso, aprendizaje, crítica, educación.

2. Una situación incómoda per a t@ts

La imatge que es té de la LOGSE i L'ESO (a partir d'ara les dues eles) és molt diferent segons parlem amb el professorat, la majoria de pares i mares, els alumnes o la resta de la societat (i no parlem ja de la LODE). Per tant, anem a centrar-nos en aquella que els mitjans de comunicació i algú més, considera com la majoritària, independentment de si ho és o no, ja que així facilitem els arguments. A més, a més, algú ja s'encarrega dia a dia, d'anar configurant el pensament únic en aquest tema.

Segons se'ns comenta i poc a poc anem veient, les dues eles han portat la catàstrofe a aquest país i també a l'Estat espanyol. Un bloc de desastres són els que tenen a veure amb el descens de coneixements que ha estat brutal. Amb uns exemples com les capitals dels països del món, la llista de preposicions o les faltes d'ortografia que es fan, pense que són uns bons indicadors de la pèrdua completa i total de continguts a que ens ha portat aquesta situació. A més a més, podem consensuar fàcilment que els alumnes no treballen a casa i molt poc a classe. Diversos estudis objectius confirmen el nostre retard respecte als veïns europeus en matèries com les matemàtiques o en habilitats com la lectura.

L'altre bloc catastròfic és el que fa referència al comportament. L'oblit dels valors que regien la conducta de les persones, ha estat absolut. Els joves d'avui estan desorientats i fan el que volen, sense diferenciar el que està bé del que està mal. A classe, contesten de mala manera, no tenen respecte als seus companys i companyes, ni tampoc al professor i en molts casos ni a la direcció del centre. El clima de violència és cada vegada major i es multipliquen els estudis que així ho afirmen.

En general, constatem un clima de fracàs escolar amb un elevadíssim percentatge, una desgana quan no una ràbia contra l'institut i tot el que comporta, i uns coneixements per terra.

Front a aquesta situació, un govern democràticament elegit per una àmplia majoria d'espanyols, i més encara de valencians, ha dissenyat una sèrie d'accions per fer front a aquesta catàstrofe educativa que han portat les dues eles. Contra el clima de violència i analfabetisme, es podrà expulsar més, es podrà repetir més cursos i hi haurà més exàmens. L'ordre i l'estudi seran possibles, gràcies a una llei de qualitat, i les lleis de millora de les humanitats i de les ciències.