L?entorn del net.art i la seva recepció: el procés d?apreciació de l?obra de JODI

Partes: 1, 2

RESUM: L’article presenta un estudi de l’obra de JODI a través de la seva anàlisi estètica, així com de l’anàlisi d’alguns episodis clau en el procés d’apreciació i reconeixement del seu treball dins l’àmbit del net.art. En el fons, es tracta d’una reflexió sobre la recepció del net.art basada en una mirada àmplia al seu entorn (els artistes, els crítics, els curadors, els periodistes, els professors, els festivals especialitzats…) el qual inclou, evidentment també, l’entorn tradicional de l’art (els museus, les galeries…). Un seguit d’entrevistes amb representants d’aquests diversos àmbits han donat peu a aquesta perspectiva més àmplia.

ABSTRACT: This article presents a study on JODI’s work based on its aesthethical analysis, as well as on the scrutiny of some of the key episodes of its appreciation and recognition process within the net.art arena. We are dealing indeed with a thought about net.art’s reception based on a wide look into the field (artists, critics, curators, journalists, professors, specialized festivals…), such field oviously embracing the traditional art world too (galleries, museums…). A set of interviews with representative individuals within these areas have lead to the achievement of such wider perspective.

PARAULES CLAU: JODI, net.art, recepció del net.art, legitimació del net.art, autorreferencialitat

KEY WORDS: JODI, net.art, net.art reception, net.art legitimation, self-referenciality

1. Introducció

Algú podria confondre l’obra de JODI amb una pura abstracció formalista. Tanmateix, el seu missatge o contingut l’hem de buscar en el propi mitjà emprat: tot mostrant les entranyes disfuncionals de la màquina i la xarxa, i creant en l’espectador una neguitosa incertesa, JODI aconssegueixen fer-nos repensar el poder de la tecnología.

Reconeguts per diferents institucions artístiques del món, avui dia JODI són valorats no només com a clàssics dins del net.art sinó que han entrat ja a formar part dels propis anals de la Història de l’Art en majúscules.

Ara bé, com es gesta aquest reconeixement? A través d’una anàlisi de certs episodis que es consideren clau en la seva història i de l’estudi de la seva obra, així com mitjançant un seguit d’entrevistes amb representants dels diversos àmbits del món de l’art que han donat llum sobre el propi entorn del net.art, s’intentarà arribar a alguna conclusió.

Avancem però que, en un primer moment, JODI són rebutjats per unes entitats que els consideren perillosos, al caure aquestes en el joc que juga JODI d’aparentar l’error i de flirtejar amb els virus informàtics, com veurem més endavant en el cas de ValueWeb. Alhora, JODI rebutja també aquesta realitat en un valent atac contra el sistema com s’evidencia en l’episodi dels Webby Awards, la qual cosa provoca al seu torn adhesions incondicionals d’un cercle reduït de seguidors.

Podem aventurar que és gràcies a aquesta cadena i, especialment, a partir d’aquest recolzament dels seus iguals que comença el camí cap a la legitimació. Des del primer moment, JODI són reconeguts pel camp del net.art més expert. Són fins i tot adorats i imitats, com veurem.

Es pot dir que aquí germina la seva acceptació, que ben aviat passarà de l’entorn més marginal a una esfera ja plenament institucionalitzada. Es en aquest trajecte que s’ha anat forjant mentrestant un mite, deutor del vell mite de l’artista bohemi i antisocial, genial i contestatari.

2. A primer cop d’ull

Quan els usuaris accedeixen al treball de JODI, noten de seguida que passa alguna cosa estranya i inevitablement acaben preguntant-se si el seu propi ordinador no haurà estat infectat amb algun virus. Les finestres comencen a canviar, el text comença a fer pampallugues per tot arreu, els caràcters comencen a ballar per la pantalla, plena de colors canviants. De cop i volta tot sembla inestable i infectat. Però no hi ha res d’això. El treball de Joan Heemskerk i Dirk Paesmans és una programació elaborada, un joc formal jugat en el món dels ordinadors.

En la seva web, aconsegueixen ajuntar visualment un gran nombre d’elements electrònics: textes en ASCII, finestres, cursors i imatges produïdes per l’ordinador hoste.

És succeeixen, doncs, els caràcters incomprensibles que funcionen de manera totalment autònoma. Les icones que fins ara tan bé ens anaven (la famosa paperera, per exemple, a la que JODI s’han referit en diverses ocasions) perden de cop i volta tot sentit o utilitat i en la seva multiplicitat ens mostren alhora tota la seva buidor.

JODI, amb les seves imatges de baixa resolució que pesen poc i es carreguen ràpidament, la seva falsa interactivitat i el seu ús atípic de l’HTML, l’ASCII o els virus informàtics, han aconseguit fer una obra realment interessant, alimentada per l’esperit d’ una lluita contra la "high-tech". Segons ells mateixos han declarat en alguna ocasió, estan enfadats amb la seriositat de la tecnologia i val a dir que el seu treball ens ajuda a posar-la en dubte amb un cert sentit de l’humor.

Es podria incloure l’obra de JODI dins el que s’ha anomenat abstracció en net.art, ja que es tracta d’un tipus de treball autorreferencial a primera vista, que no pretén aportar directament cap missatge a l’espectador ni tenir una finalitat concreta. En aquest sentit, resultarien prou adients les paraules de JODI "No contents. No message".

De totes maneres, això només és el que veiem superficialment. Però no ens hem d’enganyar pensant que es tracta simplement d’admirar els bonics colors o les formes pautades i sorpresives. No estem davant d’una abstracció formalista ja que el contingut últim de les obres, el seu "missatge", l’hem d’anar a buscar en el seu propi mitjà. És en el mateix acte de revelar el codi que hi trobem el significat. El fet de mostrar el codi de l’ordinador fora del seu context original provoca alhora confusió i atordiment.

Busca ofuscació i il.legibilitat. Crea incertesa. Genera sospites i dubtes en l’espectador que tem que el seu ordinador en surti malparat i que, si més no, acaba posant en tela de judici que el seu entorn pugui ser tan "amigable" (user friendly) com se’ns vol fer creure. És en aquests resultats que hi rau la força radical, subversiva i iconoclasta de JODI. És en el mateix fet de deixar a la vista les entranyes de la màquina que hi trobem el seu significat.

Així, el que pot semblar a primer cop d’ull gairebé formalista té un transfons conceptual donat que revela alhora el potencial de disfuncionalitat de la màquina i la problemàtica de la relació que mantenim amb ella. És també un antídot a la nostra percepció simplista que ens podria dur a identificar la màquina amb la seva interfície.

Partes: 1, 2

Página siguiente